RADIO ARRELS – 3 août 2021 – Chronique d’actualité 255
Héritage du franquisme, le Tribunal de Comptes espagnol est un instrument politique de lutte financière contre les indépendantistes catalans. À l’inverse de toutes les cours des comptes européennes il a la capacité de condamner, avec des membres émanation du Partido Popular. On commente le rôle et les objectifs des Conseils locaux, un réseau dans toute la Catalogne. Paul Molac et les deux députés auteurs du rapport au premier ministre seront présents à l’UCE de Prada.
Repressió financera de l’independentisme
Et tenim en línia al telèfon i avui ens vols parlar de la repressió financera a l’independentisme.
La repressió passa ara pel Tribunal de Comptes. Amb l’indult als presos polítics, que van venir fa dues setmanes a Elna per l’aniversari d’Òmnium Cultural, molta gent pot pensar que la repressió a Espanya se feia més fluixa, que disminuïa. Doncs no és el cas, car s’intensifica i pren altres formes, no tant visibles des dels altres Estats europeus. L’indult, “la grâce” era només de circumstància. Amb aquest gest Pedro Sánchez se volia treure del damunt la pressió dels altres Estats europeus i contrarestar els efectes de la condemna de la justícia espanyola pel Consell de l’Europa. Ja n’hem parlat.
Hi ha sempre la macrocausa del jutjat no13 de Barcelona contra els polítics i els funcionaris que, segons un jutge pròxim del Partido Popular, han organitzat el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Hi ha trenta processats que són des de fa dos anys a l’espera d’un judici. Se’ls acusa de desobediència i de prevaricació. Se’ls ha imposat una fiança solidària de més de cinc milions d’euros. La va pagar el fons de solidaritat amb els presos, i després el Tribunal de Comptes va reclamar la mateixa suma pel mateix motiu. Se va tornar a pagar i ara el jutjat no13 no vol tornar la suma pagada dos cops. Evidentment és una estafa. Si ho fes un particular o una empresa se’ls condemnaria. No us heu d’estranyar car el funcionament de la justícia espanyola és digne d’una organització crapulosa.
De fet l’objectiu és reprimir pels diners i per l’amenaça d’un judici contra tothom, especialment ara els funcionaris per incitar-los a oposar-se de l’interior a un no intent d’iniciar un nou procés cap a la independència, que tots saben a Espanya que pot passar a tot moment. És al mateix temps una repressió financera, és a dir arruïnar els acusats, deixar-los sense res, ni casa, ni recursos, embargant – confisquer- tot el que tenen i els seus comptes bancaris, que no puguin ni cobrar ni pagar les compres de cada dia. Deixar-lo pobres i nus.
Ho il·lustra perfectament la causa, el judici del Tribunal de Comptes de l’Estat espanyol a trenta-quatre alts càrrecs de la Generalitat per l’acció exterior del DIPLOCAT, el Consell de diplomàcia pública de Catalunya, que té oficines a diferents països del món i va ser tancat quan Mariano Rajoy va aplicar l’article 155 contra Catalunya. Se’ls hi reclama 5,4 milions d’euros de fiança aquesta setmana mateix i ja s’han embargat les cases de quatre dels perseguits.
Què és aquest Tribunal de Comptes?
Pregunta: com és possible que un Tribunal de Comptes, “une Cour des Comptes” pugui perseguir, condemnar, posar multes i demanar fiances? A França, a Europa és impossible. A Espanya sí. És una altra herència del franquisme. No és pas herència que hi hagi un organisme per a verificar els comptes públics, que ho tenen tots els Estats, sinó que tingui un paper repressiu i judicial basat en criteris polítics.
Fem-ho clar. A França tenim la Cour des Comptes, i cada any s’espera el seu informe públic on denuncia o subratlla el mal ús dels fons públics per l’Estat, les regions, els municipis o les entitats que han rebut subvencions. Tothom se’n delecta i la premsa en fa els seus títols, ses choux gras. De vegades l’Estat hi posa ordre o fa una denúncia. Aquesta Cour des Comptes té doncs només poders d’investigació i en fa un informe pels poders públics, Estat i assemblees. És a ells de veure què fan. Si van a justícia -és rar- seran els jutges que estudiaran un eventual delicte i jutjaran, no la Cour des Comptes.
La Corts de Comptes de la Unió Europea funciona de la mateixa manera. Per exemple acaba de fer públic que l’Estat espanyol ha dilapidat les enormes subvencions europees que li atribueixen pel seu desenvolupament (és l’Estat que més cobra) per fer línies de TGV que no tenen viatgers i eren inútils. Però serà a la Comissió Europea de veure què farà ara. La Corts de Comptes europea no té cap poder judicial per a decidir i condemnar, o per exigir la recuperació dels diners. Així funcionen les Corts de Comptes en els països democràtics, on se respecta la separació de poders.
A Espanya és radicalment diferent i, com sovint, s’hi salten les normes democràtiques i els drets dels encausats. El Tribunal de Comptes espanyol -el Tribunal de Cuentas- té nom de tribunal però heu de saber que no és compost de jutges sinó de persones amb funcions anteriors diverses, amb una funció política i una designació política per les assemblees, per meitat pels diputats i per meitat pels senadors.
A més els membres actuals tenen el mandat caducat, però són sempre en funció, jutgen i condemnen. Van ser designats quan el Partido Popular tenia majoria absoluta a les Corts i són pròxims o membres d’aquest partit. Tot i que haurien de ser substituïts és impossible fer-ho car cal una majoris dels dos terços i el PP, Ciudadanos i Vox s’hi oposen. Per tant els membres dels Tribunal de Cuentas continuen amb alegria la feina repressiva de l’independentisme català que els hi va encomanar fa uns anys el govern del Partido Popular. Per les causes en curs com pel judici als presos polítics, és Vox qui ha portat queixa. Entre feixistes i post franquistes es veu que hi ha una entesa cordial.
El Tribunal de Cuentas podria també examinar les malversacions financeres del PP i encara el cas del TGV, però no, això pot esperar car la prioritat és reprimir a Catalunya. Això ve de lluny, car aquesta capacitat judicial i condemnatòria de Tribunal de Cuentas ve del reglament i dels objectius que li va donar el franquisme i que la transició va conservar. Era ja a l’època per reprimir pels diners els sindicats, el republicanisme i el que en deien el separatismo, és a dit els catalans i bascos. Avui dia els seus hereus continuen la mateixa feina.
Confirma aquesta anàlisi l’Associació europea d’advocats per la democràcia, que alerten que les fiances reclamades pel Tribunal de Cuentas espanyol vulneren el dret dels acusats a un judici just. Veuen inacceptable que se’ls hi demani 5,4 milions d’euros. Critiquen també el mateix Tribunal de Comptes. Diuen: “Els membres del tribunal no són jutges, sinó figures polítiques elegides pel Congrés i el Senat espanyols. Això fa que un judici just sigui encara menys probable”. Així van les coses a Espanya.
Els Consells locals del Consell per la República
Ara ens vols parlar dels Consells Locals per la República.
La remesa de la Carta de compromís -d’engagement en francès- als Consells locals, fa dos diumenges al Soler pel president Carles Puigdemont, ha posat al davant aquesta estructura que cobreix tot Catalunya. Els Consells locals són una iniciativa dels ciutadans, als pobles o a les ciutats on un grup decideix constituir-se. Són les antenes del Consell per la República dins el país.
Independentment dels partits i llurs rivalitats, l’objectiu és crear una unió, un consens a la base de gent que ve de totes les sensibilitats de l’independentisme. Per reflexionar, debatre i fer propostes, utilitzar les xarxes socials, preparar-se, organitzar-se per la confrontació que vindrà amb l’Estat. També per a preparar un projecte de constitució de la República amb aportacions ciutadanes i debat; ho porta Lluís Llach. L’orientació és el programa “Preparem-nos”, presentat a l’agost passat pel president Carles Puigdemont a la Universitat Catalana d’Estiu.
Per exemple, a la festa major d’un poble de nou cents habitants del centre de Catalunya, se podia veure a les balconades de la Plaça Major una gran banderola amb: “Construir un futur. Ser independents”, i una altra amb: “La nostra sentència: Independència”, posades pel Consell local -dos dels seus membres eren al Soler- i per l’ajuntament, que és independentista com a la majoria dels municipis de Catalunya. La feina se fa a la base, i la mobilització també.
Paul Molac a l’UCE de Prada
El diputat bretó Paul Molac és anunciat per una taula rodona de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada el dimarts 17 d’aquest mes d’agost, al migdia, al cinema Le Lido. Evidentment se parlarà de les llengües regionals, del seu ensenyament immersiu o bilingüe, dels accents diacrítics i de la denúncia al Consell Constitucional, que va anul·lar articles essencials de la llei.
L’emoció va ser tal que el primer ministre Jean Castex, que era batlle de Prada, va demanar un informe a dos diputats, un bretó, Yannick Kerlogot, i un català diputat de Montpeller, Christophe Euzet. Han lliurat l’informe a Jean Castex fa uns quinze dies. Doncs els dos seran també presents a la taula rodona de l’UCE. Per tant informacions i posicions de primera mà. Aquest encontre excepcional ha estat possible gràcies a Alà Baylac, que els coneix tots tres i que serà present també a la taula rodona, que serà tramesa a internet per streaming.
Per tant tots a Prada, o bé us inscriviu al campus virtual de la Universitat Catalana d’Estiu per seguir tots els cursos, els debats i les activitats. Aneu a: uce.cat. Més simple, impossible.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1287/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-03-dagost-del-2021