RADIO ARRELS – 1er juin 2021 – Chronique d’actualité 246
La sentence du Conseil Constitutionnel contre l’enseignement des langues régionales a provoqué une vague de protestations et de manifestations, réclamant la modification de la constitution. Le gouvernement de Pere Aragonès est réparti par moitié entre ERC et JuntsXCat, avec autant de femmes que d’hommes. Après son échec en Catalogne, Manuel Valls abandonne son siège à Barcelone car il déclare qu’aujourd’hui il se sent français.
Reaccions contra el desmantellament de la llei Molac
A l’actualitat, per començar, reaccions contra el desmantellament de la llei Molac.
Fa deu dies de la publicació de la sentència del Consell Constitucional que desmantellava la llei Mola, traient-li dos dels articles principals. Les reaccions han estat immediates, fortes i diverses. Primer van ser declaracions de les associacions i entitats de defensa de les llengües regionals i de llur ensenyament, com de diversos diputats i senadors concernits. Destaquen els diputats LREM de Bretanya que havien votat el text i eren molt enfadats contra els seus col·legues que havien dipositat el recurs, i contra el ministre d’educació Blanquer.
A casa nostra el senador Francesc Calvet criticava i demanava una modificació de la constitució per a protegir les llengües regionals. No he sentit cap declaració dels tres diputats LREM del nostre departament que han votat la llei, ni els he vist a la manifestació de dissabte. Com que hi havia molta gent belleu m’he equivocat. Si algú els ha vist que m’ho digui i rectificaré.
La sorpresa va ser que pocs dies després van fer declaracions el primer ministre Jean Castex i el propi president de la República Emmanuel Macron, prova que les reaccions els preocupen, com també el que pot passar a partir d’ara. A una pregunta a l’assemblea el primer ministre va afirmar que les llengües regionals són el nostre patrimoni, bla bla bla, i que encarregaria a dos diputats de fer-li un raport sobre les conseqüències de la decisió, amb evidentment propostes. Ja li puc dir els resultats si els diputats són honestos: la decisió és catastròfica per l’ensenyament de les llengües regionals, públic i privat, i cal canviar la constitució.
El president Macron ha publicat un comunicat escrit per intentar de calmar la febre, cosa que significa que se preocupa pels efectes del descontentament sobre la seva reelecció. Per tant el Consell Constitucional li ha fet un mal favor i ell ho ha vis immediatament, car són desenes i desenes de milers d’electors que són enfadats i que el castigaran si no corregeix aquesta falta política del seu ministre Blanquer i dels seus diputats. Per tant declara que “les llengües de França són un tresor nacional”, bla bla bla, i va fins a reconèixer la feina de l’ensenyament immersiu i cita totes les associacions privades o associatives que se’n cuiden. Diu que la llei ha d’alliberar, mai d’estofar. És reconèixer que aquest era l’objectiu de la sentència del Consell Constitucional.
Entre les declaracions que vols remarcar, les de François Bayrou?
És François Bayrou que va ser el més dur. Antic ministre d’educació que va donar el marc actual de l’ensenyament de les nostres llengües, fent permanent el dispositiu experimental previst el 1982 pel decret Savary. Se demana si el Consell Constitucional ha vist les conseqüències de la seva decisió. Jo crec que sí i que és per això que ho ha fet sobre un punt on no li demanaven res. Recorda que els alumnes de l’ensenyament immersiu són en general millors en francès que els que són en un ensenyament monolingüe. Diu que ell no permetrà que se desmantelli aquest ensenyament.
És ell qui diu més clarament les conseqüències: “El Consell ha decidit prohibir aquest mètode no solament a l’ensenyament públic sinó també a totes les escoles sota contracte d’associació”. En efecte el Consell Constitucional no diu que l’ensenyament immersiu és prohibit en l’educació nacional, cosa que posaria en perill total l’escola Arrels i les escoles públiques en basc, sinó que diu textualment: “l’enseignement d’une langue régionale en enseignement immersif méconnait l’article 2 de la constitution”. És a dir que ho prohibeix també per les escoles associatives que tenen conveni amb l’Estat i a qui paga un professorat, la Bressola, les Calendretas, Diwan… totes.
Ho ha declarat també el ministre d’educació Jean-Michel Blanquer, nascut a París i ex-professor de francès i de dret, que ha tret ràpidament les seues pròpies conclusions al mig de les protestes, declarant que les escoles associatives haurien de canviar el seu estatut. Alguns han pensat que parlava dels seus estatuts fundacionals. No. Parlava de llur conveni amb l’Educació Nacional: si fan ensenyament immersiu no hi ha més contracte, no hi ha més ajudes, no hi ha més professors. És la liquidació total de l’ensenyament immersiu de les llengües regionals a tot França.
Al voltant d’aqueixa actualitat, què t’han semblat les manifestacions?
La resposta ha esta forta i general. A tots els territoris de l’Estat amb llengües regionals, o sigui prop de la meitat del territori se van organitzar manifestacions de protesta el dissabte 29 de maig, a Bretanya, Alsàcia, País Basc, Occitània, Còrsega i a casa nostra a Perpinyà, Una gran jornada de sensibilització i un fort advertiment al govern i al president de la República.
En un interviu el diputat bretó Paul Mola ha resumit la situació: “Si l’article 2 de la Constitució és un tòtem, el cal modificar. Si el president és coherent, cal que iniciï un projecte de llei constitucional. Sinó és “bavardage”, parlar per parlar”. De fet la reforma és molt simple. A l’article 2 que diu: “El francès és la llengua de la República”, cal afegir: “Les llengües regionals són reconegudes i protegides”. N’hi hauria prou. Ara bé, no se me traurà del cap que hi ha alguna maniobra política a més a més entre el Consell Constitucions i el president de la República.
La Generalitat de Catalunya té govern
Passem ara a Catalunya Sud amb la constitució del govern de la Generalitat.
La Generalitat de Catalunya té govern i els consellers han pres possessió dels seus càrrecs. El vicepresident serà de JuntsxCat. És Jordi Puigneró el conseller de polítiques digitals i territori.
A més de la presidència, ERC tindrà les conselleries d’interior i d’Empresa i treball, com també conselleries a caràcter social: com fins ara educació, i acció climàtica, cultura i una nova conselleria de feminisme i igualtat, on se veu la marca de l’acord amb la CUP. Com que ERC té presidència i cultura això significa que encara més que després de la purga de periodistes de l’any passat, Catalunya Ràdio i TV3 passaran a les seues mans. No sé si se tornarà a un equilibri, car ja s’ha romput fa un any entre les diverses sensibilitats independentistes, o si, com fa quinze anys sota el tripartit d’esquerres, els mitjans de comunicació de la Generalitat seran totalment controlats per ERC per posar-se en relleu.
A més de la vicepresidència, Junts tindrà l’important conselleria d’economia, les conselleries compromeses i delicades d’acció exterior i de salut. Tindrà també les universitats, la justícia i els drets socials. Com a consellers tantes dones com homes.
La consellera d’universitats Gemma Geis s’ha estrenat participant a la manifestació de dissabte passat a Perpinyà. Ja podem anunciar que el president Pere Aragonès i diversos consellers pensen participar a la Universitat Catalana d’Estiu aquest agost a Prada.
Manuel Valls, personatge del teatre de Guignol
Ens queda un minutet per parlar del Manuel Valls.
Després dels seus adeus solemnes a l’Assemblea de diputats francesa a l’octubre del 2018, on els diputats del Mélanchon li ensenyaven cartells on se llegia “Bon débarras”, i després d’afirmar que el seu cor era a Barcelona, Manuel Valls ha tret les lliçons del seu fracàs a Catalunya i a Espanya, on pensava fins i tot tenir un paper estatal. Però ha fracassat. Els seus suports de dreta extrema Ciudadanos han fracassat també, són en via de desaparició i ell és com un ocellet perdut sobre la seua branca de l’ajuntament de Barcelona.
Per tant ha declarat al diari espanyol El Mundo que la seua etapa de regidor de Barcelona s’ha acabat. Ja havia marxat cap a París on fa mesos que fa esforços per fer-se veure. Acaba de declarar que la sentència de Consell Constitucional francès de no permetre la immersió en llengües regionals era una victòria de la República i que el francès havia de quedar la seua llengua.
Doncs a més de camaleó polític i d’inconsistent, és també etnocidi contra la llengua de la seua pròpia família.
Ha declarat al diari madrileny que se sent ara francès en la manera de fer política. No és un compliment per la política francesa. Qui serà decebut dins les seues esperances de veure’l desaparèixer serà el Jean-Luc Mélanchon. Manuel Valls és com el Guignol al teatre de titelles, que sempre apareix i desapareix: “Je suis là ? Non, je suis là !”
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1208/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-01-de-juny