RADIO ARRELS – 10 avril 2018 – Chronique d’actualité 82 Joan BECAT avec Rafel RENYÉ
L’euroordre espagnol a exporté le problème catalan en Allemagne, où la justice a décidé qu’il n’y a pas de rébellion et libère Carles Puigdemont. Réactions violentes en Espagne contre l’Allemagne et la chancelière Merkel. Les maires de Catalogne Nord condamnent la répression contre la Catalogne et demandent la liberté des prisonniers politiques. L’aménagement du Canigó et des voies d’accès automolile continue.
Puigdemont a Alemanya
Tractarem l’actualitat amb Carles Puigdemont i Alemanya.
Carles Puigdemont és a Alemanya per unes setmanes i belleu un parell de mesos. Això ha canviat totalment el context del cas català. Ha tingut l’ajuda inestimable, sobretot, del senyor Rajoy i del jutge Llarena que s’han posat ells mateixos en un dolent cas. Us deia, acabant la crònica de fa quinze dies, a un moment més negre, que no calia desesperar d’Espanya ni del Partido Popular. És exactament el que ha passat.
Són ells qui han internacionalitzat el cas català. Abans de la detenció de Carles Puigdemont per la policia alemanya era un cas intern espanyol. Pels Estats d’Europa i del món només valien la paraula de la justícia espanyola i la del senyor Rajoy. Posar-les en dubte era delicat i difícil. Només opinaven algunes personalitats o polítics, no els Estats. Fins i tot no opinaven els Estats que semblaven favorables. Ara és diferent car una altra justícia independent s’ha pronunciat.
Visiblement, amb l’euroordre, Espanya ha exportat el seu problema català a Alemanya i sembla que no els ha agradat gens. Indicant que Carles Puigdemont passava pel país i demanant d’arrestar-lo, Espanya ha entrat en els afers interiors i en la política exterior d’Alemanya, que fins ara mantenia una neutralitat favorable a Mariano Rajoy. Han destapat la capsa de Pandora i tots els mals se n’escapen. La paraula s’ha alliberat. Com ho fa remarcar el diari Der Spiegel, el cas català no és més una qüestió interna d’Espanya. Fent intervenir la policia i la justícia alemanyes contra llur voluntat, les implica directament i dona a Alemanya legitimitat per a opinar i fer propostes que – gairebé per represàlia? – són diferents o oposades a les d’en Rajoy.
Anem a pams.
Dimarts el fiscal de Slesvig-Holstein accepta d’instruir l’ordre d’extradició i guarda Carles Puigdemont a la presó. L’afer passa al Tribunal Superior d’aquest Estat federat, doncs sobirà. Dijous els jutges decideixen que no hi ha delicte de rebel·lió i que l’extradició és inadmissible. Demanen fiança de 75.000 euros i que Carles Puigdemont es quedi a Alemanya mentre s’estudia si hi ha bases pel delicte de malversació. Recordem que el ministre de finances Montoro ha dit al gener al congrés dels diputats espanyols que la Generalitat no s’havia gastat cap diner pel referèndum de l’1 d’octubre. Per amansir el govern alemany Espanya anuncia que comprarà cinquanta avions de combat a Alemanya. Es veu que Carles Puigdemont té un preu molt alt.
El divendres, Carles Puigdemont sall de presó i s’instal·la a Berlin, el nou punt de difusió del cas català, i fa surf sobre l’emoció suscitada a Alemanya i a Europa. El dia mateix i els següents s’acumulen les preses de posició públiques de grans personalitats i partits del país.
La ministre federal de justícia Katarina Barley, de l’SPD, diu a un diari alemany que està d’acord amb la decisió del Tribunal Suprem de Slesvig-Holstein, que Espanya no ha de creure que l’extradició de Carles Puigdemont sigui feta i que haurà d’explicar per què ha fet aquestes acusacions. Conclou que si l’euroordre no prospera, Carles Puigdemont serà “un home lliure en un país lliure”. El vicepresident del grup SPD, els socialdemòcrates que formen govern amb la CDU d’Angela Merkel, diu que cal un govern a Catalunya i negociar. Compara la justícia espanyola a la de Polònia i de Turquia.
Alemanya se perfila com a mediadora entre Catalunya i Madrid, com ho proposa un eurodiputat de la CDU, i l’endemà diumenge remata el diari Der Spiegel demanant que Berlin se proposi per designar un mediador si les dues parts ho accepten. Ho diu també el portaveu del govern federal alemany. Qui a Europa pot ser contra la opinió d’Alemanya? Només França, però no veig Espanya discutir amb Alemanya, que posseeix el terç del deute exterior espanyol, li compri o no avions de combat.
S’hi posa el mateix dia el relator especial de l’ONU per la llibertat d’expressió, en un comunicat on demana a l’Estat espanyol de retirar les acusacions de rebel·lió i les causes contra els polítics i els manifestants catalans. Aquest senyor David Kaye, a més d’assessor del tribunal de l’ONU, és professor de dret a la universitat de Califòrnia, i se diu preocupat per les acusacions de rebel·lió quan no hi ha hagut violència i diu que “la llibertat d’expressió és la pedra angular de tota societat lliure i democràtica”. Recordi que un relator – és a dir qui fa una relació, una explicació – és un funcionari prop d’un alt tribunal de justícia, en aquest cas el Tribunal de drets humans de les Nacions Unides, que presenta als jutges el contingut dels dossiers que han de jutjar.
Reaccions a Madrid
Val la pena fer un cop d’ull a les reaccions des de Madrid.
Excepcionals. Amb tot això el senyor Mariano Rajoy i el jutge Llarena, i tots els que els segueixen, han rebut un enorme cofat, una cofatada de les fortes, un gegantesc giramosques. Ho han provocat ells mateixos, com hem dit. Abans hi havia només una paraula i ara són dos: la de la justícia espanyola, polititzada, i la de la justícia alemanya, neutra i independent, que diu el contrari. Amb la conseqüència que a tot arreu i d’ara endavant els polítics i els governs poden opinar.
Les reaccions a Espanya són inesperades i excel·lents per la causa catalana. Car els insults, els anatemes i les violències verbals, que eren contra Catalunya, van ara contra Alemanya i la cancellera Merkel, que segur se’n recordaran. Per tonteria i violència arrelada al cos fan bascular opinions públiques i governs a favor de Catalunya.
Heus aquí un exemple de violència verbal a les ràdios, televisions i diaris madrilenys contra els alemanys. En un discurs de l’odi, el periodista Jiménez Losantos diu que caldria posar bombes als bars de Munic i prendre en ostatges els 200.000 residents alemanys de les Illes Balears. Per cert, no sé si amb humor o seriosament, la policia de Munic diu que és interessada per aquestes amenaces d’atemptats, en aquest cas no djiadistes sinó integristes espanyols. El mateix periodista escriu en el seu editorial d’ahir: “La primera ministra racista Merkel ens retorna a la Europa de Hitler i Staline”. Autèntic. Per tant fúria, insults i impossibilitat de veure la realitat, doncs de poder tractar-la. De fet, és la ràbia de la impotència.
Hi ha fins i tot declaracions gairebé humorístiques, com la del senyor Mariano Rajoy a un míting del Partido Popular, diumenge, per reanimar les seues tropes després de la carxotada d’Alemanya. Ha declarat gloriós que ell havia frenat Puigdemont i el procés independentista. Molt bé, és la seva glòria. Ara bé sabem tots que una votura frenada continua avançant. Si només ha frenat l’independentisme vol dir que reconeix que no l’ha parat i que el procés continua.
Solidaritat dels batlles nord catalans
També hem de parlar de reaccions locals, dels batlles de Catalunya Nord que s’han pronunciat.
Podem ser orgullosos dels nostres batlles. Ja havia citat la posició del SIOCCAT, el Sindicat intermunicipal per l’occità i el català, que reuneix 146 municipis i, per unanimitat, demanava l’alliberament dels presos polítics. S’hi ha afegit una iniciativa de Jean-Paul Billès, el batlle de Pesillà de la Ribera i de vint-i-vuit altres batlles, avui una cinquantena, per condemnar la repressió a Catalunya, demanar també la llibertat dels presos polítics i portar aquest text a la presidència de la República francesa, a les institucions estatals franceses i a la Unió Europea. És una iniciativa valenta i els en podem donar les gràcies.
Canigó Gran Paratge
Ara prendrem un poc l’aire fresc del Canigó.
Si recordeu, al gener, us havia parlat de la nova política aplicada des de fa tres anys per Canigó Grand Site, Canigó Gran Paratge. Procuren limitar l’enorme circulació d’automòbils dins el massís i fer que la gent camini a peu, deixant una sola ruta pels jeeps i taxis que pugen al xalet dels Cortalets, perquè la gent que té dificultats pugui gaudir dels paisatges del cim del Canigó. Fan pàrquings dissuasius als voltants, per cada pista. Doncs els excursionistes poden estalviar una part del trajecte i fer les dues o tres hores de caminada per pujar al pic. S’ha comprovat que aquesta iniciativa és excel·lent car la freqüentació ha augmentat, com també la freqüentació dels xalets i refugis que hi ha a tot el voltant. Si la gent ha de posar més temps, ho fa en dues etapes i dorm a la muntanya. Els més valents fan l’anada i tornada el dia mateix.
Aquest any s’ha condicionat el pàrquing de l’última carretera, la que puja al xalet dels Cortalets. Per tant la pujada a peu serà més llarga de dues hores.
Serà doncs més o menys igual que la pujada per Marialles, on el camí era una mica més llarg per la vall del Cadí. Les dues passejades són meravelloses. La gent tindrà més comunió amb la muntanya. Qui té més limitacions sempre podrà pujar-hi amb els jeeps acreditats, com abans. Trobi aquesta organització excel·lent.
Referència àudio: