Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Nouvelles instabilités des versants du Conflent. Il faut suivre le modèle allemand. Quelques notes sur la Catalogne. Josep Borrell n’arrête jamais.

RADIO ARRELS –11 février 2020 – Chronique d’actualité 178

A Sautó la route 116 s’est soulevée et fissurée, isolant le haut pays pour des mois. La cause est le mauvais drainage de la route, au lieu- dit Molleres de l’Esteve. Le président du länder allemand de Thuringe a démissionné, car élu par des votes d’extrême-droite, alors qu’en Espagne et auparavant en France on gouverne avec elle. Des maires nord-catalans soutiennent le président Torra. On suit l’évolution de la table de dialogue. Josep Borrell, représentant pour la politique extérieure de l’Union Européenne, a fait des déclarations anti-jeunes et anti-écologistes.

A Sautó la ruta 116 s’ha aixecat i fissurat aïllant les altes comarques per mesos. El dolent drenatge de la ruta n’és la causa, al lloc dit Molleres de l’Esteve. El president del länder alemany de Turíngia ha dimitit, per ser elegit amb els vots de l’extrema dreta, quan a Espanya i abans a França es governa amb ella. Batlles nord-catalans donen suport al president Torra. Es comenta l’evolució de la taula de diàleg. Josep Borrell, representant per la política exterior de la Unió Europea, ha fet declaracions antijoves i antiecoligistes.

Noves inestabilitats als vessants del Conflent

Tenim molts temes avui. Per començar tenim les inestabilitats, amb el vessament que s’ha vist al Conflent.

Al meu entendre, és la notícia més important per Catalunya Nord. La Cerdanya, l’alt Conflent i el Capcir se troben tallats de Perpinyà, el cap del departament. Cal fer una volta grossa per l’Auda per anar-hi. Perjudica també greument tot el Conflent. És un escàndol. Ara, de veritat, n’hi ha prou. A tot arreu, a França com a Catalunya, saben fer carreteres segures. Si cal fer obres, s’han de fer, en lloc de posar un esparadrap per aquí i un altre esparadrap per allà. D’una vegada per totes cal programar les obres necessàries de cap a cap de la 116. Demaneu a la gent de Joncet quan de temps ha trigat la variant que finalment ha deslliurat el poble del perill i de la pol·lució.

Ja us vaig explicar que la vall de la Tet, a l’alt Conflent, té naturalment inestabilitats dels vessants, que hi haurà sempre caigudes de pedres, esllavissades, zones a vigilar. Són les roques, les falles i la fracturació, l’enfonsament espectacular de la Tet de Montlluís a Oleta que ho expliquen, amb vessants que no han encara tingut el llarg temps geològics per purgar-se i estabilitzar-se. Què vol dir ? Que no s’ha de fer res ? No, evidentment. Però vol dir que els enginyers i els realitzadors de les rutes i de les obres ho han de tenir present i prendre totes les precaucions. Això implica un cost més alt ? Evidentment, però s’ha de fer. Que no s’ha fet dins els Alps i cada vegada que hi ha riscos naturals ? Hi ha sempre solucions tècniques. Doncs perquè no se fan aquí ?

El que ha passat entre Fontpedrosa i Fetges és emblemàtic. Els articles de diari del començament de setmana presentaven fotografies espectaculars : aixecament i fissuració de la ruta, aigua infiltrada i terrenys que se movien, més l’anunci que n’hi ha per setmanes i mesos. L’acusació portava sobre una falla i sobre les infiltracions del Rec de Canavelles i Llar que passa per sobre. És clar que hi ha falles, la Tet les ha aprofitades per excavar la seua vall. Però això no vol pas dir que són responsables del problema. Calia preveure l’evacuació de l’aigua del vessant i evitar que sigui el substrat de la ruta qui faci d’esponja. Feina mal feta i al barat.

El moviment de terreny a la ruta nacional 116 (font: france3-regions, 04/02/2020).

Però el més interessant és un article i un comunicat del batlle de Canavelles, que belleu us han escapat, car era a la pàgina 21 de L’Indépendant del dissabte passat, 8 de febrer. Interessant i clar. A l’acusació que la culpa és de l’aigua del Rec de Canavelles, el batlle diu que en rec és tancat de l’octubre a l’abril. Si calculi bé feia quatre mesos que no tenia aigua. A més era ple de neu. Per tant és ben bé l’aigua del vessant i el dolent drenatge de la ruta que són en causa. Doncs els culpables són els que van fer la ruta nova fa uns anys.

A més, quan van eixamplar la ruta, van deixar al mig la paret de contenció que mantenia la ruta anterior vers la vall. Aquesta paret és ara a l’interior de la nova ruta i fa obstacle a l’escolament de l’aigua d’infiltració, que s’acumula i fa aixecar i moure la ruta. CQFD. Quins burros !

El més saborós és el que diu el senyor Roland Hullo, el que va aconseguir la variant de Joncet, que coneix bé aquesta regió. Recorda que ja hi va haver moviments i, com ho havia fet jo dins una crònica anterior, cita la toponímia. Per sobre de la ruta hi ha les Closes d’en Font i en dedueix, és clar, que hi ha aigua. Me permetreu d’afegir que, al lloc de la solifluxió, la carretera passa al mig del lloc dit “Molleres de l’Esteve”, i se demanen d’on ve l’aigua ? Si teniu l’Atles toponímic de Catalunya Nord, aneu al mapa de Sautó i veureu la ruta al mig de les Molleres de l’Esteve, i pregunteu-vos perquè la ruta fot el camp.

Cal seguir el model alemany

Ara, ens portaràs a Alemanya.

El president de Turíngia, un dels länders alemanys, és a dir un dels Estats federats, ha anunciat la seua dimissió. És del partit liberal i va ser elegit fa pocs dies amb els vots de l’AFD, Alternativa per Alemanya, classificat com a extrema dreta. Va rebre pressions considerables de tot arreu, fins i tot d’Angela Merkel, car era la primera vegada que un president de länder i primer ministre era elegit amb suport de l’extrema dreta. El parlament ha quedat dissolt i hi haurà noves eleccions.

És clar que a Alemanya el passat nazi pesa sobre la vida política. Tenen més clar que a altres països on pot portar aquesta ideologia d’extrema dreta, ara disfressada o no de parlamentarisme. Hi veig una lliçó per França i encara més per Espanya, on el franquisme rebrota per tot arreu i on tothom pot veure que s’ha mantingut dins la justícia, l’administració estatal, la policia i l’exèrcit. Recordaré que funciona amb tranquil·litat a Espanya és jutjat immoral a Alemanya. Vox, el neofranquisme governa a diverses comunitats autònomes amb el Partido Popular i Ciudadanos, a començar per la capital Madrid. Ni tan sols no és vergonyós pactar amb l’extrema dreta, sinó que Vox és festejat pels partits de dreta en la perspectiva d’eventuals noves eleccions per formar el govern de l’Estat. Tal com són les coses, aquesta hipòtesi no s’ha de descartar a Espanya.

A França no se poden donar lliçons car, dins el passat com dins el present hi ha hagut aliances amb el Front National i ara el Rassemblement National. Ha passat dins diverses regions, a començar pel Llenguadoc-Rosselló on, a inicis dels anys 2000, l’UDF Jacques Blanc va governar amb els vots dels elegits del Front National. Entre altres coses li va confiar la cultura. Suposi que la gent i els dirigents de les associacions catalanes se recorden dels mals moments que van passar. No tots, car diversos van triar d’anar a menjar dins la mà del responsable FN.

Com veieu no podem donar lliçons. Però precisament ara n’hauríem de rebre d’Alemanya, car veig a tot França i a Catalunya Nord la perspectiva d’aliances i de canvis de vots a la segona volta cap al Rassemblement National, i no únicament de la dreta més conservadora, per proximitat, sinó de l’esquerra i de la seua franja més esquerrana. Com se deia tradicionalment : “Sant Roc, guardeu-nos de la pesta i del foc”.

Algunes notes sobre Catalunya

Tornarem ara vers Catalunya amb notes sobre l’actualitat.

El que vull destacar primer no és la notícia més vistosa o la més comentada, sinó la que me fa més plaer i que trobi d’una gran significació moral. És la visita divendres al president Joaquim Torra al Palau de la Generalitat d’una vintena de batlles i elegits de Catalunya Nord, Jean-Paul Billes, Claudi Ferrer, Jean- Marc Pujol, Francesc Calvet i d’altres, per donar-li suport i dir a quin punt són escandalitzats de veure que un organisme administratiu pugui treure un mandat de diputat elegit pels ciutadans per motius anecdòtics, que semblarien un acudit si la cosa no fos real ni tan seriosa. Els feliciti i me senti representat per ells.

També hi va haver la trobada entre Pedro Sánchez i Quim Torra, de la qual hem parlat. Resulta que, ara que ha obtingut la seua investidura, Pedro Sánchez vol condicionar la taula de diàleg a l’aprovació dels pressupostos de l’Estat. És una bona jugada per ell, car si ERC els vota o s’absté, si obté aquesta ajuda necessària sense compromisos (obrir un diàleg no compromet a cap resultat), allavontes tindrà les mans lliures fins al final de la legislatura.

En efecte, des de fa dos anys, el govern espanyol del PSOE funciona sobre els pressupostos prorrogats de Mariano Rajoy i del Partido Popular, on no podia canviar les afectacions ni el repartiment. Amb els seus nous pressupostos aprovats, podrien ser prorrogats eventualment un any i un altre, el 2021 i el 2022, en cas de problemes amb ERC i Catalunya. Recordi que la taula de negociacions s’obrirà sense que hi hagi a l’agenda l’autodeterminació ni l’amnistia dels presos polítics, sense que s’aturi la repressió judicial, car s’obren cada setmana judicis contra Catalunya i el moviment independentista. És molt interessant veure si ERC cedirà o no al xantatge als pressupostos i, si cedeix, com sembla que ho farà, serà a canvi de què ?

Josep Borrell no se cansa mai

Acabarem parlant de Josep Borrell.

Podria ser l’anècdota de la setmana, si no fos tan desolador, tan trist. Ara Josep Borrell se posa a imitar Donald Trump. Com sabeu, Josep Borrell ha canviat de funcions. Ha passat de ministre d’exteriors espanyol a representant per la política exterior de la Unió Europea però, amb una constància exemplar, continua dient burricades i opinions molt contestables. Se’l sabia antiindependentista – és ell que volia curar l’independentisme per la manera directa -, per certs aspectes és anticatalà, però ara és antijoves i antiecoligista. Hep ! no totes les persones grans són antijoves però, a 73 ans, ell ho és. L’haurien de jubilar de debó.

Ha criticat els joves que a tot el món protesten per a obtenir una política contra el canvi climàtic, parlant de “sindrome de Greta”, en referència a la jova sueca Greta Thunberg. Va afegir una enormitat : “M’agradaria saber si aquests joves estan disposats a rebaixar el seu nivell de vida per subsidiar els miners polonesos que quedaran a l’atur si lluitem de veritat contra el canvi climàtic”.

Evidentment indignació, polèmica i condemnació. L’eurodiputat Carles Puigdemont ha dipositat una pregunta demanant què era aquesta “síndrome de Greta” i si Josep Borrell parlava en nom de la Comissió Europea ?

La reacció no ha trigat i la Comissió s’ha dessolidaritzat del seu representant, declarant : “L’executiu europeu dona suport a les aspiracions dels joves per combatre el canvi climàtic”. No crec que això calmi el senyor Borrell. Esperem amb impaciència la seua pròxima burricada.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/493/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-11-de-febrer-del-2020

Articles récents

Élections coronavitriolées. Covid19, comment réactionnent les États voisins?
17 mars 2020
29 février, une affirmation politique d’une grande puissance. Manu veut revenir en France après avoir échoué à Barcelone.
10 mars 2020
Un 29 février réussi à Perpignan : une organisation parfaite, une autodiscipline impressionnante, une leçon pour Perpignan et pour la France. Combien étions-nous ?
3 mars 2020
Obstruction parlementaire. Éléments d’analyse du contexte du 29 février.
25 février 2020
Le 29 février s’approche. Maires et élus à l’honneur. Réflexions diverses sur la Catalogne.
18 février 2020