RADIO ARRELS – 4 août 2020 – Chronique d’actualité 203
L’Université Catalane d’Été se réalisera avec un programme et des thèmes comme si tout était normal, mais en ligne. Les cours seront et activités seront dans une université virtuelle. Les conférences et les débats seront en présentiel. En enfermant à nouveau sans sorties les prisonniers politiques catalans, la justice espagnole joue à nouveau un rôle politique, modifiant les relations entre le gouvernement et la Catalogne. Corinna Larsen a déclaré devant la justice suisse contre l’ex-roi Joan Carlos et, aussitôt, la justice espagnole l’appelle à comparaître comme imputée dans un autre cas.
L’UCE tindrà lloc a Prada
Com moltes coses aquest any que se fan presencialment i també en línia, serà el cas de la Universitat Catalana d’Estiu.
Fins ahir dilluns 3 d’agost, tot estava previst per què l’UCE se faci a Prada, en presencial, amb les condicions que se’ns havia posat. Havíem fet a la Prefectura el dossier d’autorització, que havíem obtinguda tot i amb limitacions dràstiques, com no fer espectacles a la plaça de Prada, car no s’hi podia controlar la gent.
Materialment no teníem el liceu Renouvier, tancat per obres i pel Covid19. Per tant els cursos i activitats eren previstos a Vallroc i al gimnàs Enric Gipuló, a la Plana Sant Martí, que heu vist a la televisió car és allí on se va fer fa unes setmanes la transferència de poders de batlle a batlle entre Jean Castex i el batlle actual Yves Delcor. També teníem limitacions per les inscripcions, car només podrem acollir cent trenta inscripcions. Evidentment respectàvem totes les mesures de seguretat que calgui, i més.
Per tant calia oferir els cursos i activitats a tothom, malgrat les circumstàncies. S’ha triat d’organitzar una universitat virtual amb cursos en línia. Cada dia a les hores previstes la gent inscrita tindrà accés als cursos enregistrats per la meitat de les àrees, o sigui vuit. Les vuit altres seran a Prada en presencial, filmades i posades després en línia. Els actes i debats també eren previstos en presencial a Prada.
Però ahir dilluns, en una reunió, se’ns va comunicar les últimes condicions, que feien l’UCE impossible a Prada, que és el que volia la prefectura, que ho desaconsellava fortament. D’una banda l’ajuntament de Prada no ens deixava cap edifici públic, ni gimnàs ni res. Només ens quedava Vallroc, que pertany a l’UCE, però amb menys de deu persones. Si en teníem mes previstes calia fer un nou dossier i nos podien dir la vigília que nos ho prohibien. A més els assistents s’havien de fer dues proves pel coronavirus, una set dies abans i una altra dos dies abans. Com voleu fer l’UCE amb deu persones i aquestes condicions ? És evident que nos han posat tots els entrebancs possibles en dues etapes, com per les corrides, primer el picador i, com que érem encara vius, després el descabello. Per tant aplicarem el pla B, que us explicaré dimarts que ve, amb tot el línia i els debats en presencial a Barcelona, ja que no se pot fer a França.
Ara bé, tinc la convicció que hi ha altres raons que la prudència darrera aquestes condicions que no s’apliquen a cap altre lloc de Catalunya Nord. En les dues reunions amb el prefecte i els sotsprefecte de Prada ha sallit una reflexió, de passada, que és el fons de la qüestió : “Imagineu què passaria a França si amb l’UCE hi havia un cluster de coronavirus dins la vila del primer ministre, provocat per gent del sud ?” Per tant, és per a protegir del primer ministre Jean Castex que no se vol l’UCE a Prada. Suposi que el telèfon ha funcionat dins el triangle Perpinyà-Prada-París. Efectivament, m’imagini el Canard Enchaîné amb un cluster de coronavirus a cal primer ministre i home del desconfinament.
Però malgrat tot farem una UCE aquest any. Us ho comentaré més la setmana vinent com pensem organitzar els cursos i com hi podreu accedir.
Espanya sempre controlada per una justícia política
A través d’un campus virtual de l’UCE que detallarem. Espanya és sempre controlada per una justícia política.
Ja ho sabíem, però acabem de tenir-ne una altra prova : la justícia espanyola actua en funció d’interessos polítics de dreta i d’extrema dreta. Amb la decisió de fer tornar a la presó sense permisos de sallida els presos polítics catalans, els fiscals i el Tribunal Suprem, a banda d’exercir venjança més que justícia, dinamiten d’aquesta manera la taula de diàleg entre el govern de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, que tant ha volgut ERC, fins al punt de permetre la investidura de Pedro Sánchez.
Cal dir que del gener fins ara s’ha fet una reunió de contacte i res més. És a dir que Pedro Sánchez no vol parlar ni cedir res. Però sí que voldria que ERC li votés el pressupost. És evident que li serà difícil si el seu líder, Oriol Junqueras, que ja podia sàller, fer declaracions i intervius, torna a ser tancat 24 h sobre 24 i els set dies de la setmana a la presó. Per tant la justícia espanyola torna a tenir un paper directament polític amb el pretext d’independència de la justícia.
Arrenca d’una petició del fiscal prop del Tribunal Suprem contra el permís de sàller de Carme Forcadell i Jordi Cuixart. Normalment el codi de les presons preveu per a tothom i per qualsevol pres – assassins inclosos – que al cap d’un temps de compliment de la pena se pot donar permís de sàller durant el dia per fer feina, reinserció laboral o cuidar-se de les persones de la seua família i tornar a dormir a la presó. Això si el detingut s’ha comportat bé, no sembla perillós i se pot reinserir. Ho decideix un consell específic i un jutge d’aplicació de les penes, com a França.
Però el Tribunal Suprem, precisament la sala presidida pel jutge Marchena, que ja havia condemnat durament els presos, ha fet una excepció sense base jurídica, dient que en el cas de sedició ho decidiria ell i que Carme Forcadell i Jordi Cuixart havien de tornar a la presó sense sallida possible. La raó explicitada és que els presos no se penedeixen de les seues opinions i que no estaven reeducats. Com si Espanya fos un règim dictatorial, o la Unió Soviètica de Staline, o la Xina de Mao Tse Tung, com si se podia reeducar d’opinions polítiques en una democràcia. No se reeduquen la gent de Vox, perquè no els altres ? En el seu escrit el fiscal diu : “L’internament efectiu és l’única manera de conscienciar el delinqüent”. No m’inventi res, transcric el text. És molt gros.
Dies més tard, el fiscal va demanar que cinc altres presos tornessin a la presó sense sallida. En aplicació de la decisió del Tribunal Suprem, un jutge ho va decidir, tot i que els presos havien presentat un recurs. Han tornat doncs a la presó, entre altres Oriol Junqueras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.
Ara bé, un jutge de vigilància penitenciària de Barcelona per la presó de dones del Puig de les Basses ha refusat de suspendre el permís de sàller (en diuen el tercer grau) per Carme Forcadell i Dolors Bassas, malgrat la petició del fiscal i la decisió del Tribunal Suprem, mentre presentin un recurs i que no se decideixi sobre ell.
Si la justícia espanyola és parcial i política al més alt nivell i a molts jutjats, això demostra que hi ha també jutges que prenen decisions en funció del dret i que són prou valents per aplicar-les.
Juan Carlos I i Corinna Larsen
Acabarem amb la notícia que potser fa més parlar avui a nivell internacional, Juan Carlos I i Corinna Larsen.
El rei Juan Carlos ha fugit d’Espanya, com el seu avi Alfonso XIII ho va fer el 1931. És bon senyal car la fugida d’Alfons XII va permetre de deixar pas a la república. És una compareixença de la seua ex-amant Corinna Larsen davant del jutge suís que ha portat a aquesta situació que fa l’actualitat. Us ho contaré.
Vaig evocar fa uns mesos l’acusació de frau i d’emblanquiment de diner negre de la justícia suïssa contra l’ex-rei Joan Carlos I. Parlem de cent milions d’euros. Doncs hi ha un altre episodi, tan xocant i poc moral com el primer. És una trompada de la seua ex-amant Corinna Larsen, una danesa naturalitzada alemanya. Com us vaig dir també una trompada és un xoc o bé un cop de trompa d’un elefant. Precisament matar elefants era una especialitat de Juan Carlos. Havia provocat un escàndol quan s’havien difós fotografies d’ell i Corinna Larsen davant d’un elefant matat durant un safari a Botswana, a l’Àfrica. Des d’allavontes els dos amants havien trencat els papers.
Doncs Corinna Larsen ha declarat a la justícia suïssa aquest juliol que havia rebut del rei seixanta cinc milions d’euros. Són evidentment diners amagats. Per quin motiu demana el jutge ? Ella diu que era per amor i per gratitud. Efectivament diuen que no hi ha amor sense proves d’amor. L’amor del rei per la Corinna devia ser immens, de seixanta cinc milions. Si ofereix tants diners a la seua amant, s’ha quedat després sus la palla ? O bé és que en té molt més i és un detall?
És bastant divertit llegir a Wikipèdia – ho podeu verificar – que Corina Larsen és fundadora de la fundació Auténticos, destinada a sensibilitzar contra les xarxes de rentada de diners negres. Que la finançava amb diner negre ? O bé era una tapadora pels diners negres ? Fa pudor de socarrimat.
Aquest testimoniatge de Corinna Larsen enfonsa encara més el rei Juan Carlos. Però fixeu-vos de la casualitat : fa pocs dies el jutge de l’Audiència Nacional que investiga el cas Villarejos, un escàndol de les clavegueres de l’Estat espanyol, ha citat a declarar Corinna Larsen com a imputada. Són represàlies a Espanya per les seues declaracions a Suïssa ? En fa cara, car els documents sobre els quals se basa el jutge, papers i enregistraments de converses telefòniques, havien estat classificats el 2018 i, tot d’una, just al moment oportú, se reobre el cas i s’investiga la Corinna.
El cas Villarejos és el d’un ex-comissari de policia expulsat del cos i instal·lat després com a detectiu privat. És acusat de blanqueig de capitals i de suborn en les seues investigacions per empreses i altres persones o entitats. És aquí que el jutge col·loca la Corinna Larsen. Villarejos ha fet també feines brutes pel compte de l’Estat. És el que a Catalunya en diuen les clavegueres o les cloaques de l’Estat Espanyol.
Per tornar al cas Juan Carlos, el jutge suís investiga dins les fundacions de l’ex- rei on el rei actual, el seu fill Felipe, figura com a beneficiari. Tot això és poc clar i no fa bona olor. A Espanya creix el sentiment republicà – que és dominant a Catalunya – i la crítica d’una monarquia qualificada de corrupta, on s’hi barreja tant el pare com el fill. Fins al punt que ha filtrat en la premsa fa cinc dies que el govern de Pedro Sánchez ha demanat al rei Felipe, per a protegir- lo, que prengui distàncies amb el seu pare l’ex-rei Juan Carlos. Tornava a sàller el suggeriment que aquest s’exiliï voluntàriament a l’estranger. No ha trigat gaire i ahir s’ha revelat que havia marxat d’Espanya. És reconèixer la seua culpabilitat. D’aquí a que la justícia suïssa demani la seua extradició només hi ha un pas, quan se sabrà on s’ha refugiat. Ho seguirem, esperant el pròxim capítol.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/768/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-04-dagost-del-2020