RADIO ARRELS – 2 août 2022 – Chronique d’actualité 352
Après un mois d’une première session animée et d’années de majorités absolues, la France redécouvre le jeu parlementaire. Pour des raisons clairement politiques, le bureau du parlement de Catalogne suspend Laura Borràs comme députée et présidente. La Catalogne est le Principat. On explique l’origine du nom puisqu’au Moyen-Âge elle était un territoire souverain dirigé par un comte.
Els diputats francesos aprenen el parlamentarisme
Vols comentar diversos temes d’actualitat, el primer és dels diputats francesos aprenen el parlamentarisme.
Efectivament, tothom n’ha d’aprendre durant tota la vida. S’ha fet l’estrena de la legislatura a França amb la primera sessió parlamentària d’un mes que s’ha acabat aquesta setmana. Va ser un foc d’artifici de debats encesos, de crits i de dramatització, de basculaments de vots i de postures teatrals pensades per sàller als informatius de la televisió.
Per exemple el projecte modificatiu de llei de finances ha estat finalment adoptat. Preveu ajudes a la gent i donar poder adquisitiu. Era impensable que no s’aprovi i que les ajudes hagin d’esperar quatre mesos més. El llarg debat, de dies, va donar lloc a moltes postures demagògiques i estratègies diverses. Una esmena de la NUPES va passar, que carregava moltes despeses suplementàries. Una segona votació la va esborrar amb la majoria relativa del govern ajudada per 54 diputats LR sobre 62. L’esquerra va cridar del gir a la dreta. No és cert, car són posicions de circumstàncies en relació amb el tema debatut. Segur que els LR votaran contra altres textos del govern.
També, per la moció de censura, sis diputats socialistes no la van votar i van sàller de la disciplina de la NUPES. Ara bé, l’invers també ha passat, amb una fissura dins la majoria. Els diputats d’Horizons de l’Édouard Philippe, que són dins el conjunt macronià, no han votat un text sobre el RSA que perjudicava els municipis. No se’ls havia informats i no havien pogut fer les esmenes a la preparació. El president i el govern aprenen a negociar no solament amb l’oposició sinó també entre els tres grups de la majoria.
Van ser doncs quatre setmanes de debats forts. De fet els parlamentaris francesos han redescobert el parlamentarisme. Massa habituats a les grans majories absolutes, tots aprenen a negociar i a passar acords. Molts ho han entès, llevat de la NUPES que ho sap però que fa una guerra frontal i sense concessions. Funciona com a real oposició, però sense èxit fins ara. Curiosament això ha facilitat els acords cap a la dreta quan, amb més moderació, la NUPES podia fer passar els seus objectius.
El que queda clar també és que el RN no pinta res dins el joc parlamentari de l’assemblea. Cerquen només la respectabilitat i ho fan vestint-se d’etiqueta, com qui va a casar el fill. Només s’ha parlat d’ells quan han pres posició pel port de la corbata pels homes, criticant el negligit dels Insubmisos. M’ha recordat el que nos deien a l’Escola Normal quan eri jove: “Le débraillé physique entraîne le débraillé moral”. Qui s’ho creu avui?
La sessió de tardor no començarà al setembre vinent sinó a l’octubre, per poder negociar per endavant i no a correcuita les esmenes als textos governamentals. S’aprèn doncs que és millor parlar i negociar primer. Ja és un pas cap al sentit comú. Tothom ho sap. Ara els diputats i els ministres ho saben també.
ERC, el PSC i la CUP suspenen Laura Borràs
Del parlament francès anem al parlament de Catalunya on ERC, el PSC i la CUP suspenen Laura Borràs.
A la mesa del parlament de Catalunya l’aliança heteròclita de cinc diputats membres d’un partit espanyolista, el PSC, i de dos partits teòricament independentistes, ERC i la CUP, ha suspès de diputada i de presidenta Laura Borràs, del tercer partit independentista. No era necessari fer-ho, tampoc ho requeria la justícia espanyola, i el reglament del parlament ha tingut una interpretació forçada sense informe jurídic previ.
Per tant és clarament una decisió política dels tres partits de descartar la líder d’un altre partit. La coalició d’ERC i del PSC hagués estat suficient. Per tant perquè s’hi ha posat Carles Riera de la CUP, que serveix en realitat de caució a l’operació? Serà una taca per aquest partit que, a més, no ha consultat les seues bases com ho fa per cada decisió major, i aquesta n’és una. Per la posició dels membres d’ERC de la mesa és evident que no poden haver votat la destitució sense ordres del partit i del president de la Generalitat.
La vicepresidenta Alba Vergés, d’ERC i exconsellera de salut, passa a ser presidenta interina. ERC demana a Junts de designar un nou president, és a dir de validar la destitució. Flota dins l’aire l’aprehensió per ERC que els consellers de Junts deixin el govern, però s’han empassat fins ara tantes colobres i semblen aguantar-se tan bé a les seues cadires que se pot fer l’aposta que se quedaran.
Per altra banda, a la primera reunió de la taula de diàleg, ERC ha acceptat que tot se faci en el marc de la constitució, és a dir entrar en un carrer sense sallida ja que la constitució només se pot modificar amb dos terços dels parlamentaris. És impossible car el PP és majoritari al Senat.
Perquè Catalunya és el Principat?
Vols acabar aquesta crònica amb una pregunta força interessant: perquè Catalunya és el Principat?
M’ho han demanat sovint. A Catalunya mateix i dins els Països Catalans s’acostuma dir “el Principat de Catalunya”, o simplement “el Principat” per designar-la. Perquè, ja que no ha tingut mai cap príncep per dirigir-la i que el seu senyor era comte, el comte de Barcelona. Com entendre que un comte sigui senyor d’un principat (une principauté) i que no tingui ningú per sobre, ni duc, ni príncep, ni rei? Fa difícil entendre per molta gent i no quadra amb la jerarquia nobiliària que tothom dona per bona a França: al damunt de tot el rei, i a sota i successivament els prínceps, els ducs, els comtes, els marquesos i els barons.
Doncs no és el cas per Catalunya, on el comte era un sobirà que no havia de retre homenatge a ningú i que regia un territori, Catalunya, que no depenia de cap rei. Tot sovint se m’ha preguntat el perquè de tot això quan m’han demanat en una conferència d’explicar el que són els Països Catalans.
Anem per parts. Primer veiem perquè el comte de Barcelona és el sobirà de Catalunya. Cal recordar que aquesta cas comtal, el Casal de Barcelona, són els successors del seu fundadors, el comte Guifré el Pilós, que va néixer a Rià segons se diu i va ser comte de Conflent, però també de Cerdanya, d’Urgell, de Girona, de Barcelona i altres comtats. Ell i els seus successors eren vassalls dels sobirans carolingis i en defensaven la frontera sud contra els musulmans.
Però la cosa va canviar els anys 987-988, quan Hug Capet va usurpar el poder als últims carolingis i se va proclamar rei dels francs. El comte de Barcelona d’aquest moment, Borrell II, havia vist el seu territori patir de les ràtzies dels musulmans d’Almansor i Barcelona saquejada sense rebre cap ajuda del rei franc. Quan l’usurpador Hug Capet va exigir de Borrell II que reconegui el seu vassallatge, el comte s’hi va negar. Era la independència de fet de Catalunya que, des d’allavontes, no tenia cap sobirà al damunt. Els comtes de Barcelona se van posar sota la protecció del papa de Roma que els va reconèixer.
Aquesta situació de fet va ser ratificada pel tractat de Corbeil, després de la creuada dels Albigesos, firmat el 1258 pel rei de França Lluís IX -Sant Lluís- i el comte de Barcelona i rei d’Aragó Jaume el Conqueridor. Jaume renunciava als seus dominis sobre les terres occitanes (que s’havien perdut durant la creuada) i el rei de França Lluís renunciava als drets que afirmava tenir sobre Catalunya com a successor de Carlemany i que s’havien perdut feia dos segles i mig. Era doncs el reconeixement jurídic de la sobirania de Catalunya.
Ara que hem aclarit que tot i sent comte de Barcelona és el sobirà de Catalunya, parlem del Principat. Ja el comte Borrell II, després d’emancipar-se del rei franc, se declarava “per concensum principis Borrellum”, per consens príncep Borrell. Més endavant els comtes de Barcelona se declaraven “comte e princep” de Catalunya. El nom ve del llatí i és la noció romana de “princeps”, és a dir el primer de tots, el que no té ningú al damunt.
En els escrits de les Corts catalanes, és a dir en les Constitucions de Catalunya apareix el nom de Principat que serà utilitzat des d’allavontes i fins avui, fins i tot després del 1714 quan Catalunya no serà més sobirana sinó annexada per Castella dins l’Espanya. Doncs abans del 1714 el Principat feia referència a l’estatut sobirà de Catalunya, i després i fins avui dia és el nom històric que s’acostuma donar-li.
Una darrera puntualització. En les visites del Palau dels reis de Mallorca o altres monuments històrics de Catalunya Nord, en les pàgines web i fins i tot en conferències i cursos d’historiadors, he sentit a dir que abans del Tractat del Pirineu Catalunya Nord era aragonesa, o que feia part del regne d’Aragó. Se parla fins i tot de període aragonès de la nostra història. És un error, un contrasentit. És una interpretació abusiva per transposició d’una mentalitat francesa que considera un rei per damunt d’un comte.
La corona catalano-aragonesa tenia tres territoris sobirans gestionats separadament i amb el mateix senyor. A l’Aragó era rei d’Aragó, al País Valencià era rei del Regne de València i al Principat de Catalunya era comte de Barcelona. Per tant si és veritat que era rei d’Aragó i rei de València, a Barcelona, Girona o Perpinyà no actuava com a rei d’Aragó i el territori no era aragonès, sinó com a comte de Barcelona i príncep sobirà de Catalunya. A més durant segles, econòmicament i per l’expansió mediterrània, Catalunya era el territori principal de la corona.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1771/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-02-dagost-del-2022