RADIO ARRELS – 18 janvier 2022 – Chronique d’actualité 324
À son procès l’ex-commissaire Villarejo a lié le CNI à l’attentat de Barcelona et de Cambrils, en tant qu’épisode de l’Opération Catalogne contre l’indépendantisme catalan. En France comme ailleurs les pressions sur les non vaccinés sont chaque jour plus fortes. L’expulsion d’Australie du tennismen Novak Djokovic en est un épisode.
L’escàndol de la guerra bruta contra Catalunya
Avui evidentment hem de parlar de l’escàndol de la guerra bruta contra Catalunya.
Fa una setmana que la notícia és a la primera plana dels diaris de Catalunya. L’Indépendant n’ha parlat. A Madrid se’n parla menys i miren d’una altra banda. Són les declaracions de l’excomissari Villarejo, que compareix davant dels jutges, acusat de tràfic d’influències i de diners, de xantatges diversos i de corrupció. Perquè les declaracions d’un personatge dubtós fan la notícia?
Doncs perquè el comissari Villarejo ha treballat -si se pot dir treballar pel què ha fet- amb tots els governs espanyols durant desenes d’anys, encarregat d’accions de guerra bruta en relació amb el CNI, el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (els espies si voleu), especialment en el que el CNI i el ministre espanyol d’interior han anomenat “l’Operació Catalunya”.
Era combatre l’independentisme català amb tots els mitjans de l’Estat, especialment manipulant informació, pressions a persones i empreses, entrar en els servidors i ordenadors privats sense mandat judicial, exercir xantatges o destil·lant fake news, entre altres maniobres i activitats evidentment il·legals però reals.
Durant tota la seua vida el comissari Villarejo ha fet arxius sobre tot i tothom, amb enregistraments de converses inclosos. Ha estat en contacte amb les més altes autoritats de l’Estat espanyol, ministres del PP i del PSOE, successius caps de govern, dirigents de la policia i del CNI, sense comptar totes les persones importants amb qui s’ha relacionat, com per exemple Corina Larsen, la mestressa de l’ex-rei Juan Carlos, i amb la gent que li han donat diners, car era venal. Per això se’l jutja. En conjunt doncs, ell és una bomba nuclear dins el sistema de poder espanyol.
Se sap que és un gran manipulador i que pot mentir o disfressar les coses. Però quan fa revelacions, abans de descartar-les caldria evidentment verificar- les. Però la justícia espanyola no ho fa. És el que ha passat fa uns anys amb el cas Corina Larsen i el que passa ara per la guerra bruta contra Catalunya. Sempre fins ara la justícia i el govern espanyols han refusat d’examinar o d’investigar els fets que ell revelava. És molt significatiu. Diu el seny popular que remenar merda sempre fa pudor. Per això no la volen remenar.
Com que se fa la vista oral del seu judici i que ara l’acusen i el volen fer condemnar els serveis per ha dedicat tot una vida a defensar Espanya a la seua manera, doncs s’entén que deixi anar informacions sobre les clavegueres de l’Estat. Se defensa car s’hi juga de quedar empresonat tot el que li queda de vida, denunciat per aquests que ha servit amb tant de zel.
Què ha dit? Revela una part de la guerra bruta contra l’independentisme català. Ha dit: “A pesar de ser jubilado yo he seguido trabajando para el CNI hasta el último día. Estoy hablando con ellos para intentar arreglar el entuerto del famoso imam de Ripoll. En final fue un error grave del Sr Sanz Roldán que calculó mal las consecuencias para dar-le un pequeño asuste a Catalunya”. El senyor Sanz Roldán era el director del CNI, el cap dels serveis secrets espanyols.
Diu doncs que al darrere dels atemptats de Barcelona i Cambrils hi ha el CNI: Ja se sabia que el cap del grup islamista, l’imam de Ripoll, era un confident del CNI, però Villarejo relaciona directament els serveis secrets espanyols amb l’atemptat. Segons ell se tractava, a un mes del referèndum, de donar un espant a Catalunya, de mostrar que necessitava Espanya. Fins i tot, com el president Hollande ha fet a França quan hi va haver els grans atemptats, mobilitzar l’exèrcit. Doncs, a més dels policies i guàrdies civils enviats, de posar-hi també els militars.
Com diu Villarejo, se’ls hi va escapar. Si fos veritat que ells van suscitar els atemptats o no van fer res per a evitar-los, explicaria belleu la poca presència de la policia i dels ministres espanyols per assumir la gestió i les conseqüències de la dramàtica situació. És la Generalitat del president Carles Puigdemont i del seu conseller Joaquim Forn amb els Mossos d’Esquadra que se’n van fer càrrec a la perfecció, donant la prova de llur capacitat a gestionar crisis, com si Catalunya fos ja un Estat. Ells van rebre els ministres d’afers estrangers francès, alemany, italià i altres, car entre els morts i ferits a les Rambles de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils hi havia molts turistes.
Fins ara l’Audiència espanyola -la justícia- ha sempre refusat que hi hagi una investigació sobre aquest afer enorme i mortífer dels atemptats de l’estiu del 2017. Perquè? Tenien ordres? Sabien on això portaria i que caldria inculpar els serveis d’intel·ligència de l’Estat? Fins ara se pensava que eren negligències o la conseqüència de les males relacions entre la policia estatal i els Mossos d’Esquadra, per exemple en no revelar que l’imam era un informador.
Ara se veu que, com a mínim, l’imam de Ripoll era instrumentalitzat pel CNI. La justícia espanyola no ho vol investigar. Imagineu a França que el govern francès i la justícia no vulguin investigar sobre l’atemptat islamista del Bataclan, que precisament s’està jutjant? Doncs és el què passa a Espanya.
El comissari Villarejo ha dit també que en tenia proves i enregistraments en els seus arxius. Doncs perquè no s’hi va investigar? Els tindria amagats? No. És la policia que els té, però s’han classificat com a secrets d’Estat. En funció d’una llei franquista ningú no hi pot entrar.
Com és possible? Doncs és una altra coincidència estranya. Pocs dies després que se posin els consellers del govern Puigdemont a la presó i que d’altres marxin a l’exili amb el president, se va denunciar el comissari Villarejo per blanqueig i suborn. Ho van fer precisament els que ell havia servit. És com si el volien treure de la circulació. Se li van requisar tots els papers, ordinadors, documents i enregistraments i se va decretar que eren sota el règim del secret d’Estat. Per això quan se pregunta a Villarejo que aporti la prova del què diu respon: mireu els meus arxius.
Tot això fa pensar a un espectacle de Grand Guignol o a una d’aquestes sèries televisives que tothom mira pensant que els guionistes tenen molta imaginació i són inversemblants. Però a Espanya és la realitat, que va més lluny que la ficció. Tot va ser bo per parar l’independentisme català, i avui dia tot continua sent bo.
La caça als no vacunats és oberta
Deixem per ara aquesta qüestió i passem a la caça als no vacunats perquè és oberta.
Sí. A França com a molts països del món desenvolupat les pressions als no vacunats contra el Covid19 se multipliquen i són cada dia més fortes. França ha aprovat el pass vaccinal, però Alemanya posa condicions d’entrada més estrictes que ella, i Estats com Àustria van més lluny ja que han votat l’obligació vaccinal.
Aquesta setmana el cas del turista serbi Novak Djokovic ha estat seguit per tothom com una telenovel·la. Jugarà o no jugarà l’Open d’Austràlia? Se quedarà a Austràlia o expulsaran el tenista no1 mundial com un vulgar immigrant africà o iraquià? Finalment ha estat obligat de marxar car el ministre australià d’immigració ha argumentat que sent no vacunat era un perill per la població i que, si se l’autoritzava, podria fer créixer el sentiment antivacunació.
Ahir mateix França ha anunciat que li prohibiria de jugar al pròxim torneig de París. Per tant la seua carrera se’n troba compromesa. No és pas que me preocupi pel senyor Novak Djokovic, no, car fins i tot si parava ara té prou diners fins al final de la seua vida.
El seu cas ha posat en relleu la legislació dràstica anti-Covid d’Austràlia. Hi ha la mateixa, encara més estricta a Nova Zelanda, on la gran majoria d’habitants és vacunada, més que a França, i on de sempre han tingut por de les epidèmies, que els han castigat en el passat. D’una certa manera fa part del seu atavisme.
El que més m’ha impactat aquesta setmana és el testimoniatge impressionant i sincer d’un artesà de Corbera d’uns cinquanta anys, publicat dissabte en pàgina 3 de L’Indépendant. Ha fet una forma greu de Covid i s’ha pensat morir. El seu testimoniatge és impressionant. De fet planteja que dins els no vacunats hi ha casos molt diferents. En podem parlar una altra vegada.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1544/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-18-de-gener-de-2022