RADIO ARRELS – 29 septembre 2020 – Chronique d’actualité 211
Le Tribunal Suprême a ratifié la destitution du président de la Generalitat Quim Torra. Il fait un bilan de son difficile mandat dans un interview à Vilaweb. La présidente de la communauté autonome de Madrid ne veut pas confiner la ville et manipule les statistiques. Avec moins de contagions le gouvernement français prend des mesures à Paris et à Marseille, où les élus voudraient du laxisme. Pour ses vingt-cinq ans de promotion du catalan et ses multiples activités, Aire Nou de Baó a reçu une méritée Croix de Sant Jordi.
El missatge polític del president Quim Torra
T’acollim un dia especial, l’endemà de la inhabilitació del president Quim Torra.
És la gran notícia, ens hi esperàvem però sempre fa un xoc. Ahir dilluns 29 de setembre el Tribunal Suprem ha ratificat la destitució del seu càrrec del president Quim Torra. És el tercer president successiu que la justícia neofranquista espanyola destitueix o persegueix, després d’Artur Mas i Carles Puigdemont. En menys de dues hores, el tribunal que l’havia condemnat a l’inici ha fet efectiva la sentència. Des d’ahir a la tarda no hi ha més president de la Generalitat. El govern socialista de Pedro Sánchez continua doncs la repressió del govern del Partido Popular de Mariano Rajoy. Ara, Esquerra Republicana votarà el seu pressupost ? Només faltaria.
Dissabte, quan s’esperava com a imminent la decisió del Tribunal Suprem sobre la seua inhabilitació, el president de la Generalitat Quim Torra ha concedit un llarg interviu a Vilaweb, al palau mateix. Més que un testament polític, és un balanç del seu difícil mandat. En home ponderat i respectuós dels altres que és – qualitat poc corrent en la jungla política – no passa comptes com ho podria fer. Però també, com és ferm i valent, diu clarament les coses.
Diu per exemple : “El parlament ha demostrat ser una de les institucions més limitades”. Us tradueixi : no ha fet res i ha bloquejat les iniciatives polítiques. És un contrast evident amb el parlament precedent presidit per Carme Forcadell, que havia portat la batuta amb les lleis de transició i l’aprovació del referèndum. Carme Forcadell en paga ara el preu. Aquesta constatació d’inutilitat del parlament actual és evidentment una crítica dels partits polítics i una al·lusió directa al seu president, el gris i poruc Roger Torrent, totalment dominat pels seus assessors jurídics i espantat pel que ha passat a la seua predecessora.
Quan a l’octubre del 2019 se va saber la sentència que condemnava els presos polítics, Quim Torra recorda que “va ser un moment decebedor perquè va demostrar la impotència dels partits per posar-se d’acord”. Com per il·lustrar aquesta derrota política de l’independentisme, confia : “Encara recordo el primer aniversari del 27 d’octubre (és a dir la declaració d’independència) quan vaig fer una declaració institucional reivindicant la independència i la faig tot sol”. Vergonya pels partits.
Sobre Pedro Sánchez, el primer ministre espanyol, quan no se sap si ERC li votarà o no el pressupost, el caracteritza perfectament. Diu : “És un president que vol ser president, que no té cap problema per aliar-se amb qui sigui, a canviar les polítiques que siguin per continuar essent president”. “No m’he trobat amb persones amb més revolts”, és a dir més canviant o, si voleu, més fals i poc fiable. No creu als indults, que li semblen una maniobra més de Pedro Sánchez, i afirma : “L’única cosa que soluciona és una llei d’amnistia”.
Com Quim Torra veu la situació actual ? Amb la seua experiència de president de l’autonomia de Catalunya, afirma clarament : “No podem anar topant contra les costures de l’autonomia i quedar-nos dins aquests límits. Tard o d’hora implica el salt col·lectiu de la nació. Això requereix un tall en sec, una ruptura democràtica i la defensa de la independència”. Doncs la seua posició és clara : “He arribat a la conclusió que un dels obstacles per assolir la independència és l’autonomia”.
Ho fa encara més clar : “L’independentisme no és una evolució del catalanisme. L’independentisme és una ruptura”. De quina manera ? Per ell amb un nou parlament realment independentista : “Necessitem una majoria determinada, decidida, conscient del moment històric. A la independència hi arribem per un salt col·lectiu”. Hi afegeix l’esperança que té amb la gent : “Això ho desbordarà la gent votant. Si una majoria vol la independència, serem independents. És així”. Observi i recordi que efectivament així ha estat pels Estats europeus que s’han fet independents en els trenta últims anys.
I ara, què ? Les entitats cíviques i culturals han convocat ahir manifestacions, que hi seran també per l’1 d’octubre. Però, com per la sentència contra els presos polítics, els partits polítics no seguiran, car només pensen a les eleccions d’un nou parlament, que tindran lloc d’aquí quatre mesos. Aquest serà el moment decisiu car, d’una banda, se sabrà si hi ha una majoria independentista en vots i en diputats i, d’altra banda, si arriba primera la línia pactista d’Esquerra Republicana o la línia rupturista de Junts per Catalunya.
Recordem que és el vicepresident Pere Aragonès que assegura la substitució.
Sí, fa l’ínterim, però no pot prendre cap iniciativa política, només farà la gestió. Per tant quatre mesos d’una Generalitat ultralimitada.
Més sobre el coronavirus a Espanya i a França
Vet aquí el primer tema que comentàvem amb el nostre col·laborador Joan Becat. El segon va del coronavirus. Un poc més d’informacions a l’Estat espanyol com a l’Estat francés.
Fa una setmana que la presidenta de la comunitat autònoma de Madrid, la senyora Isabel Díaz Ayuso, no vol confinar la ciutat de Madrid, malgrat el creixement continu de la contaminació per coronavirus. Li ha demanat el ministre de salut del govern espanyol. També ha refusat restringir la mobilitat a la ciutat, sinó només a vuit àrees on la contagió supera els mil casos per cent mil habitants. Tampoc no vol limitar el consum a les barres dels bars.
Per donar elements de comparació, a França el ministre de salut Olivier Véran alertava la setmana passada que la situació era molt preocupant amb 95 casos per cent mil habitants. Ha pres a Marsella mesures de restricció per reunions i bars car la vila tenia un nivell de 280 casos, quan la comunitat de Madrid ho discuteix i ho refusa amb mil casos. És la diferència entre el seriós, l’interès per la gent i la irresponsabilitat.
No és tot, car s’ha destapat que la presidenta Ayuso ha procurat minorar la importància de l’epidèmia i les dificultats dels hospitals, una altra vegada superats pel nombre de malalts. Un epidemiòleg madrileny i professor a la universitat de Harvard, Miguel Hernán, ha mostrat que les unitats de cura intensiva de Madrid són ocupades a 95% pels malalts del Covid19 i a 112% als hospitals públics, és a dir que posen gent pels corredors, quan la senyora Ayuso ha dit en una conferència de premsa que és al 36%, per minorar la realitat.
A propòsit de les mesures restrictives preses a París i a Marsella, inevitables per raó del nivell de propagació del coronavirus, com vosaltres no tinc tots els elements sobre aquesta decisió, però els violents atacs dels elegits de les dues ciutats contra les mesures m’han xocat i m’han fet pensar que havia començat la campanya per les presidencials del 2022. En efecte la batllessa de París Anne Hidalgo té intenció de presentar-se i l’ajuntament de Marsella és a les mans de l’oposició verds-esquerres. Fa pensar a un aprofitament descarat de les circumstàncies per debilitar un altre candidat, Emmanuel Macron. Amb bastanta demagògia : els seus partits criticaven fa poc el president i el govern de no prendre la seua responsabilitat i mesures davant la segona fase de l’epidèmia, i se revolten ara quan precisament se prenen aquestes responsabilitats. No ho entenc.
És possible que no hi hagi hagut prou concertació, però també és conegut que, aquestes dues ciutats, París i Marsella, com a d’altres, tot i que sigui de la responsabilitat dels ajuntaments, fa mesos que no se controla el que passa en els llocs públics, restaurants, bars, platges i llocs d’oci, on tot l’estiu i setembre s’han saltat les normes de protecció individuals. No s’han posat moltes multes, car calia permetre a aquest sector molt afectat pel confinament de recuperar-se econòmicament, de fer caixa. Doncs s’han tancat els ulls. Se pot entendre, però se sap que després hi haurà una represa de contagió i cal acceptar-ne les conseqüències -cosa que no fan- en lloc de fer demagògia preelectoral per manyegar un sector econòmic i electoral molt influent a les ciutats.
La Creu de Sant Jordi per Aire Nou de Baó
Per acabar destaquem que acaba de rebre la Creu de Sant Jordi l’associació Aire Nou de Baó.
Com per molta gent, m’ha fet molt de plaer. En la persona del seu president actual Bernat Casals, l’associació Aire Nou de Baó ha rebut la creu de Sant Jordi, la més alta distinció de la Generalitat, de la mà del president Quim Torra. És per tota la feina feta durant vint-i-cinc anys a favor del català, de la promoció de la llengua i d’activitats catalanes. Feliciti tota la colla airenovenca, el Bernat Casals, l’Hervé Py i tots els amics i amigues de Baó i dels voltants, i tinc un pensament per un altre fundador que nos ha deixat, Josep Serra.
Aire Nou mou gent i té moltes activitats encertades : els cursos de català, les trobades de la catalanitat, el Dinar Groc l’any passat, el coneguts Castellers del Riberal, que no fan falta a cap festa, i ara la Colla de Bastoners, sense descuidat els Diables i Bruixes del Riberal i les percussions dels Sorollosos. Us puc certificar que en fan bastant de soroll, però amb ritme, quan acompanyen les manifestacions a Perpinyà i altres llocs. Felicitacions a tots.
Acabi de dir diverses vegades Baó, i me diran : perquè no dius Bao ? Les dues pronúncies són admeses per Lluís Basseda en la seua Toponímia històrica de Catalunya Nord. Me vaig estar bastant anys a Sant Feliu, on tothom deia Baó. Hi vaig agafar el costum. És la meua excusa. Però se pot dir Bao. Que tot això no faci perdre de vista l’objecte de la crònica : Aire Nou té la Creu de Sant Jordi i s’ho mereix amplament. Enhorabona, i que Aire Nou duri molts anys !
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/835/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-29-de-setembre-del-2020