RADIO ARRELS – 10 septembre 2019 – Chronique d’actualité 156
Les projets de parcs éoliens, nécessaires au changement énergétique, suscitent toujours une opposition de la part de ses futurs voisins. On examine les divers arguments contre eux, certains de peu de fondements. La campagne du Tsunami Démocratique en Catalogne est une action unitaire en réaction à la sentence contre les prisonniers politiques catalans, qui promeut des actions collectives contre les soutiens de l’État. Un habitant d’Arles a porté plainte devant la justice contre un coq. Il se plaint de son chant très tôt chaque matin. “Si no vols pols no vagis a l’era”, dit un proverbe catalan très approprié.
El debat dels parcs eòlics
Tres temes sobre la taula per aquesta crònica. Parlarem per començar del debat sobre el tema dels parcs eòlics.
Cada vegada que hi ha un projecte de parc eòlic per a produir electricitat neta, sense emissions d’òxid de carboni ni combustibles fòssils, hi ha un moviment de rebuig d’una part dels veïns, siguin ecologistes o no ho siguin, amb arguments diversos. En primer són els paisatges i les molèsties, en segon la salut i el perill de les ones – sense que sigui demostrat per ara, però cal tenir precaució – i finalment tot el que faci falta. Ha passat a Pesillà – Cornellà, a Corbera, al Fenolledès, a les Corberes, i ara als Aspres a Paçà. Sense entrar en aquest cas concret, que per ara no conec prou, podem examinar els arguments en pro i en contra i veure si podem ho tenir més clar.
La única cosa certa és que és inútil de procurar convèncer algú a qui se vol plantar una torre eòlica prop de casa. Hi hagi bones raons o no, segur que no la voldrà. M’ha fet pensar a un llibre d’Oriol Nel·lo, un geògraf que estudiava casos delicats d’implantacions d’infraestructures a Catalunya (variants, noves rutes, deixalleries, indústries, equipaments públics, etc.), on havia posat per títol : “Aquí, no !”, que resumia la posició de tothom. S’ha de fer, però aquí, no.
M’ha cridat l’atenció un argument d’un dels oposants a les eòliques de Paçà (tradueixi) : “França exporta energia [és fals, importem molt petroli i gas] i n’ha ha prou per la població. Per tant les eòliques són inútils”. Evidentment l’argument no s’aguanta. No se pot preveure i demanar el tancament de les centrals nuclears i no incitar a produir energies renovables menys perilloses. Es Es
critica França, i amb raó, per la seua producció insuficient d’energies netes. Per l’electricitat d’origen eòlica, només és el 5% del total, i venim darrere Alemanya, Espanya o el Regne Unit, i no parlem d’Irlanda on supera el 20% i de Dinamarca on és més del 40%.
He notat també l’argument “du charme du paysage”, de l’encant del paisatge. És clar que una torre altera el paisatge, com ho fan des de fa cent anys els milers de torres de transport d’electricitat, que no són tan altes. Ha esta el mateix quan als segles XIX i XX s’han creat indústries i s’han fet els ferrocarrils, o ara les autopistes, vies ràpides i TGV.
la Ribera (foto Joan Becat).
També, si mirem fotografies antigues veurem paisatges molt diferents, més pelats i amb menys boscos, que avui dia s’han fet densos i tenen vocació acremar amb grans incendis, deixant un paisatge alterat per desenes d’anys. El paisatge canvia, hi hagi eòliques o no, i és impossible mantenir-ho com és ara. Sovint la voluntat de conservar un paisatge de decorat – de pessebre deia un
company – és el fet de gent que ha vingut a instal·lar-se aquí, car la gent del país, si comença a ser de la segona i de la tercera edat, ha pogut viure i constatar aquests canvis. Queda l’argument de les ones provocades per les eòliques que, diuen els detractors, maten el bestiar i són dolentes per la salut. Evidentment no se pot jugar amb la salut. Belleu és veritat però per ara no s’ha demostrat i semblen més falses notícies que realitats. Anem a pams.
Primer l’argument de la nocivitat pel bestiar. He llegit : “Les ondes qu’elles émettent provoquent le décès d’animaux dans plusieurs régions”. Com sant Tomàs he volgut verificar sobre internet on, amb les entrades ones de les eòliques, ultrasons, mortalitat d’animals, salut, he trobat moltes coses però no el que afirmen els oposants de Paçà.
No és a diverses regions que hi ha un problema, sinó a un lloc del departament del Loire Atlàntic, Nozay, on un ramader ha constatat una baixada de rendiment de llet de les seues vaques i una sobremortalitat, sense que quedi clar per quines raons. Com que l’explotació és dins un parc eòlic, ho atribueix als ultrasons de les eòliques. El cas és de maig d’enguany, fa tres mesos, i és a l’estudi per un grup científic. Doncs no se pot ara per ara generalitzar o extrapolar.
Per les ones i la gent, l’argument s’ha disparat quan per les eleccions europees el candidat del Rassemblement National, Jordan Bardella, n’ha fet un cavall de batalla, dient que les ones de les eòliques eren nocives per la salut. L’associació de periodistes Fake Off, que verifica els fets per lluitar contra les fake news, les falses notícies, ha fet un estudi i publicat un article on queda clar que no s’ha demostrat i, per tant, que és un fals rumor. Aquí també estudis científics són en curs.
He vist un estudi fet a Nova Zelanda on s’ha experimentat sobre els ultrasons. S’ha dividit en dos un grup de persones. Les unes van ser informades dels suposats efectes dels ultrasons i les altres no. Després, per cada meitat de grup s’exposaven unes persones amb els ultrasons i les altres no. Resultats : totes les persones informades s’han queixat de malestars, tant les exposades als ultrasons com les que no. Cap de les persones no informades no s’han queixat, siguin sotmeses als ultrasons o no. És doncs la por dels efectes possibles que crea l’ansietat més que l’exposició mateixa.
Anirem seguint la qüestió de les energies renovables.
El Tsunami Democràtic
Ens agrada que siguis com Sant Tomàs i verifiquis les coses. El segon tema tractarà del Tsunami Democràtic.
Se va conèixer la notícia i veure la pàgina web del Tsunami Democràtic dimarts passat. És la conseqüència de la cimera independentista a Ginebre el cap de setmana anterior, a iniciativa de Carles Puigdemont i de Marta Rovira, la secretària general d’ERC exiliada a Suïssa. A més hi havia els presidents Torra, de la Generalitat i Torrent, del parlament, Elsa Artadi i Pere Aragonès, pels partits PDCat i ERC, Ana Gabriel per la CUP, Elisenda Paluzie i Pep Cruanyes per l’ANC, Marcel Maurí per Òmnium Cultural.
L’objectiu era explorar la via d’una acció unitària en reacció a la sentència contra els presos polítics catalans. En sall la campanya del Tsunami-D (en abreujat), encara que no se sapigui qui se’n cuida ni que preveuen fer, evidentment per a evitar represàlies de l’Estat espanyol. El seu objectiu és promoure accions col·lectives contra els suports de l’Estat.
Va ser preparat amb un consens polític car, l’endemà mateix de veure la web, la declaració de base i un vídeo, tots els principals polítics feien un twitt, una piulada per aprovar-lo. Doncs mentre els partits se feien una guerra lamentable – i continuen fent-la – altres membres d’aquests partits i les entitats ciutadanes buscaven solucions unitàries. La primera acció és anodina : una sèrie de cartells a les diferents ciutats i pobles, és a dir una acció publicitària. Les seues eines principals són les xarxes socials : Twitter, Telegram, Instagram.
El twitt que anuncia el Tsunami-D diu : “Recuperem la iniciativa ! Amb la noviolència i la desobediència civil com a eines, avancem-nos a la sentència. Canviem l’estat de les coses. Tu ets el tsunami”. És el pla que l’Elisenda Paluzie va exposar a l’UCE de Prada i són les línies definides pel president Quim Torra en el seu discurs, també a l’UCE. Hi anirem seguint.
Els torracollons són entre nosaltres
Per acabar un altre tema que vols posar endavant. Atenció, ens informa Joan Becat que els torracollons són entre nosaltres.
Tothom ho sap i ho ha pogut constatar. Petita lliçó de vocabulari. La traducció literal de torracollons seria “les grille-couilles”, però en francès dirien “les emmerdeurs”. No heu d’imaginar que me posi a dir insanitats. No és el cas, car torracollons és dins el diccionari de la nostra acadèmia, l’Institut d’Estudis Catalans. La definició és : “Una persona enutjosa, que molesta, que a tot troba obstacles”. És efectivament un emmerdeur en bon francès. Però prefereixi el costat rabelaisià de l’original català. El Rabelais m’ha agradat sempre amb les seues creacions de mots.
En tenim bastants entre nosaltres, de torracollons. El problema el tenim quan se manifesten. Un torracollons ho ha fet fa pocs dies a Arles, al Vallespir, on ha portat davant de la justícia un gall que se diu Prince i la seua mestressa. Per ara les sis gallines que l’acompanyen se n’han salvat. El demandant – le plaignant – se queixa que durant tot l’estiu aquest gall ha cantat cada matí quan sall el sol, és a dir molt d’hora. En lloc de felicitar-lo, car és un gall que sap la seua feina i la fa escrupolosament, el vol fer callar o que se’l cuini en coq au vin. Jo crec que és un estranger o un molt dolent francès, car posar en justícia el símbol mateix de França diu molt poc d’aquest senyor.
A veure, un poc de seny. Un gall dins un galliner i un hort d’un poble és normal. Si no vols gall, ni campanes, ni animals del camp, no vagis a una zona rural. Jo, al mig de Perpinyà, quan dormi amb la finestra oberta l’estiu, no tinc cap gall que me desperti. Doncs que aquest senyor marxi d’Arles i vagi al mig d’una ciutat. Segur que allavontes se queixarà de les votures a tot hora de la nit i del joves quan tornem de nit o de matinada de fer la festa. Si no vols pols no vagis a l’era, diu un proverbi català encertat, que resumeix perfectament la situació.
Ha passat el mateix al gall Maurice, a Saint-Pierre d’Oléron, que va ser posat a justícia al juliol passat “pour trouble anormal du voisinage”. La sentència ha caigut aquesta setmana. El tribunal dona la raó al gall i a la seua propietària, condemna el demandant a mil euros per danys i prejudicis, i a pagar el cost del plet. Esperi que faci jurisprudència per Arles.
Un batlle d’Aquitània ha proposat, per burlar-se d’aquest torracollons d’Oléron, de classificar els sorolls, els rumors del camp i de les zones rurals com a patrimoni nacional francès. Té tota la raó.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/364/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat-dimarts-10-de-setembre-del-2019