Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Le coronavirus en France et en Espagne. La couronne espagnole et le coronavirus.

RADIO ARRELS – 24 mars 2020 – Chronique d’actualité 184

La crise du coronavirus rend évident que l’Espagne est un pays différent, par sa mauvaise gestion de la crise sanitaire et par l’absence de mesures économiques. La progression de l’épidémie est aggravée par l’incurie d’un gouvernement dépassé par son amplitude. Le roi d’Espagne Juan Carlos est poursuivi par la justice suisse pour cent millions d’euros d’argent sale de commissions illégales pendant que l’héritier de la couronne Felipe parle du virus couronne au milieu du bruit des casseroles.

El coronavirus a França i a Espanya

Parlarem d’actualitat i, com no pot ser d’altra manera, parlarem del coronavirus als Estats francès i espanyol.

Espanya és realment un país diferent. La crisi del coronavirus ho ha fet evident. Per exemple a França no parla mai la policia ni l’exèrcit per informar els ciutadans del que passa. A Espanya sí. Retransmès per les ràdios i televisions, hi ha cada dia un informe de situació fet pels generals en cap de l’exèrcit i de la Guàrdia Civil – com la gendarmeria a França la Guàrdia Civil és un cos militar – sobre el control del país i l’ordre públic. increïble. De fet, aprofiten el coronavirus per posar el país sota control militar.

El president Macron ha parlat de guerra contra l’epidèmia. A Espanya s’ho han pres al peu de la lletra, han posat el país en estat de setge, com si hi hagués passat un cop d’estat subversiu o militar. Això és eficaç contra el coronavirus? No, car després d’Itàlia i aviat abans d’Itàlia, Espanya és l’Estat més afectat. Aquestes conferències de premsa amb militars són al·lucinants. M’han recordat les de l’exèrcit americà durant la guerra del golf, contra Sadam Hussein.

No me trauran del cap que el govern i l’Estat espanyol se’n aprofiten per controlar més Catalunya i intentar d’aprofitar la preocupació i la por de la gent per ofegar el moviment independentista, car aquesta situació militar durarà mesos, és a dir no quan s’acabi l’epidèmia, sinó quan ho dirà el govern.

A França són els científics que passen al davant per a informar-nos, els del comitè científic i el professor Jérôme Salomon que s’ha fet molt conegut i escoltat amb la seua informació quotidiana.

Finalment Pedro Sánchez ha parlat dissabte durant una hora. Cap anunci particular de mesures enèrgiques, sanitàries o econòmiques. Bla, bla, bla. Ah sí, quinze dies després de tothom, ha creat un comitè científic. Si ho ha a la manera espanyola del PSOE o del PP, és a dir només amb membres o simpatitzants del partit, no en sallirà gaire cosa. Mentrestant seixanta professors i científics de medicina o epidemiologistes de tot Espanya fan un manifest demanant que se faci un confinament total, que és el de demana la Generalitat des de fa més d’una setmana sense que Pedro Sánchez ho permeti.

Altra tècnica governamental espanyola comprovada amb la repressió política a Catalunya, la mentida oficial. En un interviu a Londres, és la ministra d’afers exteriors que afirma que Espanya és el país que ha pres les mesures més dràstiques i dures. Ho repeteix ahir a Catalunya Ràdio el ministre d’interior. No és veritat, car és el contrari.

Itàlia, França, regions d’Alemanya han pres més mesures que Espanya. Mesures de confinament més estrictes i sobretot mesures econòmiques que, ara per ara, no ha pres el govern espanyol. Perquè ? La tàctica és amagar les tergiversacions per afirmacions inexactes i sense rèpliques. Pedro Sànchez i el seu govern semblen superats per la crisi. El que més alerta és la falta de mesures econòmiques enèrgiques dirigides als treballadors i a les empreses com les que s’han pres a França, Itàlia i Alemanya. Perquè Espanya no fa igual? És curiós que un govern d’esquerres no actuï en aquest sentit.

Estic convençut que la resposta s’ha de cercar dins la investidura de Pedro Sánchez, on les grans empreses i bancs espanyols han apostat sobre ell, tancant la boca al PP i a Ciudadanos, car volien evitar una nova elecció i volien estabilitat. Crec que Pedro Sánchez en paga ara el preu, que el poder econòmic espanyol, en molt poques mans, li dicta la conducta, que consisteix a sacrificar la població per mantenir els seus interessos. S’hi afegeix evidentment la impreparació i els reflexos centralitzadors i militars, evidentment ineficaços car la sanitat havia esta àmpliament confiada a les comunitats autònomes. Ells són competents en la gestió, però no poden actuar com voldrien o com caldria car l’Estat ha recentralitzat tot en un ministeri desconnectat.

Se posa de manifest amb les reiterades demandes d’aïllament de Catalunya, fetes pel president Torra. Tres altres autonomies ara ho demanen també. La resposta política és no. Com que no s’aïlla Madrid – era la primera cosa a fer – doncs no s’aïlla ningú. Sobretot no s’aïlla Catalunya, car seria precisament posar una frontera entre el Principat i la resta d’Espanya, com ho volen fer els independentistes.. D’altra banda, i si la lluita contra l’epidèmia fos més eficaç a Catalunya ?Ja ha esta més eficaç contra el terrorisme islàmic. Si els hospitals i la gent reaccionessin millor ? Doncs ni pensar-hi. Passi el que passi – per ara el pitjor – serà mèrit de l’Estat i no de Catalunya o de tal o tal comunitat autònoma.

Mentrestant, l’epidèmia progressa més a Espanya que als altres Estats europeus, conseqüència d’aquesta incúria, llevat d’Itàlia que sembla arribar a una progressió més feble. Però són ahir més de 60.000 casos i de 6.500 morts a Itàlia, més que a Xina. Qui s’ho podia pensar fa quinze dies ?

Les diferències entre França i Espanya van creixent ràpidament, sense que se sapigui si és degut a la precocitat de la contagió (el govern espanyol hi ha contribuït) o al resultat de les mesures preses a França, tot i que no van ser prou ràpides.

La progressió és al·lucinant i preocupa molt. Dimarts passat, 17 de març, França tenia 6.700 casos i 175 morts i Espanya ja 11.300 casos i 510 morts. Tres dies més tard, divendres, Espanya havia passat els 20.000 casos i els mil morts. Ahir dilluns, o sigui encara tres dies més tard, Espanya era a més de 33.000 casos i 2.200 morts. Ahir França tenia 18.000 casos i 676 morts. És adir que la diferència de casos entre els dos Estats ha passat en una setmana de 4.600 a més de 15.000 casos i la diferència entre el nombre de morts de 335 a més de 1.500. Dit d’una altra manera, l’epidèmia s’aprofundeix a Espanya, amb un govern desemparat i ineficaç. Per França, la qüestió és : se continuarà a controlar més o menys la progressió ? Les mesures econòmiques a favor dels treballadors i de la gent tranquil·litzaran i permetran de suportar el confinament? Aquí n’estem.

La corona espanyola i el coronavirus

Continuarem a l’Estat espanyol amb el Joan Becat per aquesta simbologia dels mots ja que vols parlar de la corona espanyola i el coronavirus.

De les dues corones, tant l’espanyola com del virus corona. Quan l’epidèmia del coronavirus s’estenia a Itàlia i començava a França i a Espanya va caure la notícia que el rei d’Espanya Juan Carlos era investigat i perseguit per la justícia suïssa sobre cent milions d’euros de diners negres dipositats en un banc del país. És un cas de corrupció i de comissions il·legals en provinença d’Aràbia per la venda per Espanya d’armes i de trens. Ja se sabia que el rei tenia una moralitat més que dubtosa i que havia dimitit i deixat la corona al seu fill per a evitar escàndols. Se veu que, a falta de justícia divina, hi ha la justícia suïssa que fa la feina, a l’espera de la del cel. Aquest cent milions d’euros han tingut molt impacte social a Catalunya com a Espanya, amb una reprovació àmplia i la dreta callada.

És en aquest context que dimecres passat el rei Felipe fa un discurset a la televisió espanyola sobre el coronavirus. Quatre banalitats i prou. Però al moment del discurs, a iniciativa de l’ANC, d’Òmnium, dels CDR i dels Comuns, hi ha haver una cassolada gegant a tot Catalunya, a Madrid i a altres llocs, amb veïns a totes les finestres i als balcons, picant i cridant contra el rei. Va ser una visió al·lucinant de la corona espanyola parlant del virus corona enmig de les cassolades. Realment surrealista.

Amb algunes paraules desafortunades si se prenen al peu de la lletra, com el convit a ser “juntos i unidos” contra el virus, quan se tracta al contrari de ser lluny els uns dels altres i aïllats. En lloc d’això hagués pogut parlar de solidaritat i de convivència. Però des del seu discurs del 3 d’octubre del 2017, tots sabem que no és el que vol, sinó tot el contrari, almenys per Catalunya i els catalans sota la seua jurisdicció.

Aquests cent milions d’euros suïssos del rei Juan Carlos són una grossa espina al seu peu, car en l’àmbit privat ell és l’hereu del seu pare. Les enormes quantitats de diners negres que té a Suïssa i a paradisos fiscals són diners privats, herència persona seua. Per sàller del cas ha declarat que hi renunciava. A aquests, no als altres, no a tots. L’advocat Gonzalo Boye ha fet remarcar que en cas d’herència privada les declaracions no compten, sinó les actes notarials. Ha demanat que el rei ensenyi l’acta davant notari pel qual renunciava a l’herència del seu pare. Reialment, la vida de rei és molt complicada.

Foto de publico.es il·lustrant l’article del 18/03/2020 : “Cassolada històrica de rebuig al discurs de Felip VI”, amb el peu : “Foto d’arxiu de la cassolada contra el rei Felip VI a Catalunya durant el discurs per la crisi del coronavirus

Si mirem amb una perspectiva històrica, constatem que el pobre rei Felipe té, a més d’una grossa herència en euros, una herència familiar, cromosòmica, molt carregada. Per tots els segles XIX i XX, estudis històrics han demostrat que els Borbons d’Espanya van ser corruptes i prevaricadors. No un, tots. Va ser el cas del seu besavi el rei Alfonso XII, que va suscitar la dictadura del general Primo de Rivera per tapar el seu enriquiment il·lícit durant la guerra del Marroc. Actualment se veu que és el cas del seu pare Juan Carlos. Per ara no se parla d’ell, llevat que si se mort el seu pare i té l’herència, se’l podria perseguir per encobriment (recel en francès), complicitat i enriquiment il·legal.

Resumint, el 2020 Espanya ha de fer front a dos virus, el virus corona vingut de l’estranger i el virus que és la corona espanyola, ell del país. La gent voldria tenir la immunitat contra el primer, mentre el segon ja té la immunitat.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/538/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-24-de-marc-del-2020

Commenter

Articles récents

Les femmes et l’indépendantisme catalan. Quand d’une larva naît une libellule.
7 juillet 2020
Élections municipales à Perpignan : honte de tous côtés.
30 juin 2020
“L’aménagement du littoral” ou le far west roussillonnais. Le procès du major Trapero prêt pour la sentence.
23 juin 2020
La vie pastorale en Cerdagne et dans les Pyrénées catalanes. L’Espagne est-elle sur le chemin d’un coup d’État fasciste ?
16 juin 2020
La présence fasciste en Espagne. Nissan ferme à Barcelone, l’Europe est à Renault. Gloria, le Racó et le port d’Argelers.
9 juin 2020