RÀDIO ARRELS – 28 janvier 2020 – Chronique d’actualité 176
La tempête Glòria a touché la façade méditerranéenne avec un maximum de pluies dans la province de Girone et en Catalogne Nord. Elle est comparée à l’aiguat d’en 40, on évoque son mécanisme, les urbanisations en zones inondables et les systèmes d’alerte, qui ont fonctionné. Le procès du major Trapero a commencé alors qu’il ne devrait pas avoir lieu. Il paie sa gestion de la crise des attentats islamistes de Barcelone, où la police espagnole a été absente et où les Mossos d’Esquadra ont démontré qu’ils étaient déjà une structure d’État.
La tempesta Glòria, la mal anomenada
Una de les temàtiques de la setmana, de la qual ningú no ha parlat, és la tempesta Glòria.
Que ningú no ha tractat prou. La tempesta Glòria, la mal anomenada. No m’agrada que hagin donat el nom de Glòria a la tempesta que hem patit la setmana passada. No és cap glòria que hagi matat gent i fet tantes destrosses. Però el nom és un altre tema. En parlarem més endavant.
La tempesta Glòria, o més aviat el gros temporal o la forta llevantada Glòria ha tocat la façana mediterrània del País Valencià fins al Llenguadoc, amb un màxim de pluges a les comarques de Girona, a l’Empordà i a Catalunya Nord : de 300 a més de 400 mil·límetres de pluja en dos dies, que és molta aigua, i de cent a més de dos cents als altres llocs. Són les costes rocoses i les primeres muntanyes en front de la depressió que n’han rebut més, com passa sempre amb els cops de llevant, o llevantades.
A Catalunya Nord són tres sectors més tocats. La Costa Vermella ha rebut de ple front els vents i la pluja i no és estrany. L’altitud puja ràpidament i tenim cims de 1.200 o 1.400 metres a pocs quilòmetres de la costa. Tampoc no és estrany que el Vallespir sigui molt tocat, com l’any 40. El front muntanyós del Canigó és com una barrera contra la qual topen i pugen els núvols carregats de pluja. S’ha recollit més de 400 mm de pluja a Arles, però és probable que com sempre n’hagi caigut més quantitat als vessants del Canigó més amunt dels pobles. La vall de l’Aglí n’ha rebut més de 300 mm. És molta, molta pluja, que fa d’aquest episodi un dels més forts de les últimes dècades al Mediterrani occidental.
Malgrat això no s’arriben als nivells de l’aiguat d’en 40. Cal sempre recordar que va ser enorme, ja que se va enregistrar 1.500 mm de pluja en tres dies (un metre i mig !) a l’alt Vallespir, o sigui quatre vegades més, de les quals un metre el segon dia. Van ser de 500 a 800 mm al Vallespir i al Conflent. Els especialistes avaluen a un segle la recurrència d’un aiguat com el d’en 40 : 1940-2040, això vol dir que la probabilitat va creixent i que ens hem de preparar a pitjor que Glòria proximament. Cal recordar també que el canvi climàtic i el rescalfament del mar afavoreixen aquests fenòmens i n’augmentaran ineluctablement la freqüència.
El mecanisme de la llevantada Glòria va ser el mateix que per l’aiguat d’en 40, una depressió mediterrània que se carrega d’energia i vapor d’aigua sobre la mar. Gira en sentit contrari de les agulles d’un rellotge i, per tant, envia vents i pluja que nos arriben de llevant. És el que els climatòlegs en diuen un retorn d’est. Si hi ha un contrast de temperatures entre el continent més al nord, a França, i el Mediterrani, més pluges. Si la depressió no pot circular i se queda més temps, encara més pluges. Aquí van ser dos dies de fortes pluges, l’any 40 tres dies, l’any passat a l’Auda un dia.
I l’edificació, que també va ser important.
Hi arribarem ara, car és un element agreujant. Els mitjans de comunicació han insistit sobre les destrosses, les inundacions, les carreteres tallades, però al mig dels aspectes dramàtics hi ha una cosa que, d’una certa manera, m’ha un poc tranquil·litzat. La gent ha estat previnguda, els sistemes d’alerta han funcionat, les evacuacions necessàries s’han fet. La gent ha acceptat la situació i hi ha fet front, amb bastanta disciplina. Els bombers i els socors han esta presents i eficaços en front d’una situació real “grandeur nature”, que no era un exercici.
Per tant me trobi més tranquil pel futur pròxim. Car si hi ha un nou aiguat com l’any 40, i hi serà, no hi ha res que el pararà. La sola cosa que se podrà fer és salvar la gent, evacuar ràpidament, informar instantàniament. Ras i curt, salvar vides ja que no se podran estalviar les destrosses. Els mitjans moderns, les xarxes socials ho permeten i hem vist aquests dies que han funcionat.
Una altra observació i reflexió. S’han fet moltes imatges i intervius de zones inundades i cases amb aigua. Si m’ho permeteu, diré que no passa res. Tota la plana baixa és zona inundable, com molts llocs de la plana més alta i de les valls. S’ha urbanitzat bona part d’aquestes zones. Per tant qui hi ha construït la seua casa s’ha d’esperar a tenir cada deu o quinze anys mig metre i més d’aigua al jardí o a la casa. I no passarà res. El perill és a prop de les riberes que se poden emportar cases i edificis, o d’una defluviació si la ribera sall del seu llit.
La canalització dels rius ha creat compartiments entre ells on l’aigua de pluja s’acumula i li costa marxar. Doncs hi ha una vocació d’inundació sense que sigui un perill mortal. Només cal prendre disposicions : cap garatge en subsol, cap cava sinó golfes, “un grenier”, la casa realçada d’un metre, amb quatre esglaons, les preses d’electricitat de la planta baixa més altes i no a prop de terra, etc. S’ha d’acceptar de viure amb l’aigua a casa nostra.
Una darrera cosa. Una coneguda meua s’ofenia que se doni un nom femení a una tempesta perillosa : Glòria. Tenim també a la memòria la terrible tempesta Kynthia fa uns anys a la costa atlàntica i l’huracà Katrina a la Nova Orleans, al golf del Mèxic. Són noms de dones. En realitat no és exactament això.
Ja fa unes desenes d’anys que se’n van queixar les feministes. Han aconseguit que els noms siguin alternativament masculins i femenins. Funciona per oceans i se preveuen per endavant els noms de les tempestes, ciclons o huracans de l’any. El primer amb un nom començant per A, el segon amb B, i així fins a W. He mirat les llistes previstes per exemple per l’Atlàntic l’any vinent. Seran Ana, Bill, Claudette, Danny, Elsa, Fred, Grace, etc. Ara bé, he mirat fins al 2024 i no he trobat ni Emmanuel, ni François, ni Jacques, ni Nicolas. Perquè aquests no podrien ser també noms de catàstrofes naturals ?
Les raons del judici del major Trapero
No sé perquè has triat aquests noms que no han triat els científics. Parlem d’un judici que té lloc actualment, el que es fa contra el major Trapero i els Mossos en general, però sobretot de les seues raons.
La setmana passada ha començat el segon gros judici repressiu contra l’independentisme català, el judici del major Trapero, el cap del Mossos d’Esquadra l’any 2017, i de la seua cúpula de direcció. És un judici que no hauria de tenir lloc, car els Mossos no han participat al referèndum, han obeït a a justícia espanyola, han tancat més llocs de vot i requisat més urnes que la Guàrdia Civil i la policia nacional espanyola, i el major Trapero no ha estat mai un participant al nucli polític català. Per tant, perquè se li fa un judici per rebel·lió ? Hi ha diverses acusacions, cap d’elles basades sobre fets o delictes. La raó real és política, la salvaguarda de la pàtria espanyola per una justícia i una policia sempre franquistes. Fa pensar molt als judicis que se van fer als anys quaranta, després de la guerra civil, per eliminar tot el que podia donar un rebrot de República o de democràcia. Anem a pams.
Si posem a part la violència de la repressió de l’1 d’octubre durant el referèndum i el fet de no respectar els drets, del punt de vista de l’Estat espanyol o de qualsevol altre Estat el judici dels polítics catalans tenia alguns fonaments : se tractava de defensar l’Estat dels que els volien fracturar per separar-ne una part, Catalunya. Una mena d’autodefensa tot i que els arguments no eren bons car no hi havia rebel·lió. Però hi havia una lògica : si no se volia ni negociar ni consultar els ciutadans, quedava castigar aquests que havien promogut la declaració d’independència. Però el major Trapero no hi era.
En realitat Espanya vol castigar el major Trapero per una cosa que no té res a veure amb el referèndum i la declaració d’independència. El vol castigar car ha demostrat que els Mossos d’Esquadra i els seus caps ja eren una estructura d’Estat, la més important, l’ordre públic. I això l’Estat espanyol ho vol erradicar eliminant els caps i, amb la condemna, atemorir tot el cos.
El major paga la seua gestió de la crisi dels atemptats islamistes de Barcelona i de Cambrils, on la policia espanyola va ser absenta i on els Mossos d’Esquadra, sense les informacions internacionals que li refusava l’Estat, va trobar i eliminar els terroristes. Molts països van saludar l’eficàcia dels Mossos, la bona informació dels mitjans de comunicació i la bona relació amb els països de les víctimes estrangeres. El major Trapero i els Mossos per una banda i el govern Puigdemont per l’altra banda van demostrar al món una capacitat d’Estat. Per això cal condemnar Trapero, amb un pretext altre, sense fets ni bases, però se’n trobarà si cal com ja ho ha fet la justícia espanyola. Per la mateixa raó ja ha pagat el conseller Joaquim Forn. Aquesta és la única raó de veritat.
El judici al major Trapero és per rebel·lió. És molt estrany car durant el judici als polítics catalans s’ha abandonat aquesta acusació. Doncs perquè se manté pel major Trapero ? És molt simple i fa part d’un pla diabòlic i premeditat. Quan l’acusació és de rebel·lió, el judici s’ha de fer a Madrid, on el Partido Popular ha acumulat els jutges i els fiscals polititzats de dreta i d’extrema dreta al Tribunal Suprem, a l’Audiència nacional que jutja el major Trapero i a tota la cúpula judicial. Després, com pels polítics, s’abandonarà la rebel·lió i se’l condemnarà fort per un altre motiu. Si se l’havia acusat d’altra cosa, entre altres de sedició, el judici s’hauria fet al lloc dels fets, doncs a Catalunya, on hi ha jutges normals, alguns pro-PP i d’altres no. L’Estat i la seua justícia política no s’ho podien jugar.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/475/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-21-de-gener-del-2020