RADIO ARRELS – 4 février 2020 – Chronique d’actualité 177
Avec le vote d’ERC le parlement de Catalogne enlève le siège de député au président Torra, qui annonce des élections anticipées après le vote du budget. Analyse de la situation et des conséquences à Madrid. Le procès du major Trapero se déroule aux alentours de Madrid à la manière des procès staliniens des années 50 et 60 du siècle dernier. Bien que des témoignages montrent qu’il n’a commis aucun des délits qu’on lui impute il semble déjà condamné par raison d’État.
La setmana del gran disbarat
L’actualitat a Ràdio Arrels i, per començar, el que has qualificat de setmana del gran disbarat.
La setmana ha començat per una notícia increïble, que feia difícil imaginar. Després de votar fa quinze dies una moció de suport al president de la Generalitat Quim Torra, el parlament de Catalunya li treu el seu escó de diputat per injunció de la Junta electoral espanyola i sense esperar que el Tribunal Suprem confirmi o no la decisió. Ho va decidir la mesa del parlament, presidida per Roger Torrent, amb vots a favor de la destitució del PSC, d’En Comú- Podem i d’Esquerra Republicana, i el vot en contra de JxCat. El president Torra és doncs foragitat per ERC. Trencament ara definitiu dels partits independentistes.
Roger Torrent ha acatat la decisió de la Junta electoral i alhora el seu cap. Parlant d’ell, he pensat intitular aquesta crònica : “L’home que preferia viure de genollons”, però era massa fort. Si mirem enrere, aquest parlament elegit el 21 de desembre del 2017 és el fruit d’una resistència popular a l’article 155 i a la repressió. Va enviar una majoria independentista per capgirar l’article 155 i continuar el camí.
Però en lloc de seguir aquest, aquesta legislatura va néixer avortada, sacrificada, dòcil i sotmesa, de la mà del seu president Roger Torrent i de l’estratègia de conquesta del poder de la cúpula directiva d’ERC. L’endemà de la seua elecció Roger Torrent refusava de portar a votació la investidura de Carles Puigdemont, que havia guanyat les eleccions i encapçalava la majoria. A partir d’aquí la legislatura va ser un llarg naufragi, un camí de creu, de renúncia en renúncia, amb les investidures fallides de Jordi Turull i Jordi Sánchez.
La legislatura s’ha acabat aquesta setmana de la mateixa manera que havia començat, sense bel·ligerància ni orgull, amb elegits que se giren d’esquena per rebre millor els cops de peu del burro.
La resposta del president Torra va ser d’anunciar noves eleccions després del vot dels pressupostos, per evitar que siguin prorrogats per un tercer any consecutiu. Recordi que aquests pressupostos són l’objecte d’un mercadeig amb En Comú-Podem : ERC i JxCat votaran el pressupost de l’ajuntament de Barcelona, i en canvi En Comú-Podem votarà els de la Generalitat. Quan siguin aprovats – durarà dos mesos – el president Torra dissoldrà el parlament. Les eleccions seran dos mesos després, o sigui al maig o al juny.
Però no és cert que passi d’aquesta manera car el Tribunal Suprem pot trencar- ho tot si abans de la dissolució confirma la decisió de la Junta electoral i inhabilita el president Torra. Allavontes no podria dissoldre el Parlament. Sabem que el Tribunal Suprem és capaç de dictaminar decisions polítiques d’ingerència. Ho ha fet dues vegades per a prohibir a Oriol Junqueras de ser diputat europeu. Perquè no ho faria per Quim Torra ?
Fem projeccions i hipòtesis. Que una altra vegada hi hagi una majoria independentista (però amb dos partits que han trencat peres) o que no hi sigui, ERC tindrà dues opcions per tenir el poder a la Generalitat. O bé fer un front independentista amb JxCat i amb Pere Aragonés de president, o fer un tripartit com ho havia fet a l’inici dels anys 2000, amb els socialistes (que han votat el 155 i guarden el seu líder Oriol Junqueras a la presó) i amb En Comú-Podem.
No és una hipòtesi improbable car acaben de fer aquesta aliança dues vegades durant el mes passat, una per investir Pedro Sánchez a Madrid i una altra pels pressupostos de Barcelona, ja decidits i votats.
Si aquest tripartit se feia per la Generalitat seria evidentment el final de les esperances d’independència i la submissió total a Espanya. Només això no passarà si JxCat i la CUP tenen molts diputats i porten a un front independentista, amb una alternança que seria més ferma que la situació del parlament actual.
Amb aquests disbarats va passar al segon pla la compareixença de dimarts dels sis consellers del president Puigdemont empresonats. Testimoniaven sobre l’aplicació de l’article 155. Van ser brillants, ferms i contundents. Tenen clar que s’han sacrificat per la causa de la República. Han desmuntat el 155 i mostrat tot el dany que ha provocat a Catalunya. Han retret al parlament les dissensions i l’espectacle lamentable de la vigília.
Les conseqüències dels disbarats al parlament de Catalunya no han trigat a tenir un eco a Madrid. De la Moncloa ha vingut l’endemà la notícia que la trobada Sánchez-Torra era anul·lada i que la taula de negociacions només s’obriria després de les eleccions, és a dir d’aquí quatre mesos o més. ERC se va espantar i el seu representant a Madrid Gabriel Rufián va anar a veure Pedro Sánchez per explicar-li que els enfonsaria davant dels electors catalans. Pedro Sánchez va fer un pas enrere : parlarà amb el president Torra i obrirà un diàleg … sense cap data. Això sí, la vicepresidenta espanyola deia l’endemà que no calia barrejar els afers de Catalunya amb els afers d’Espanya. Dit d’una altra manera, les qüestions electorals i ser per o contra la independència són afers interns catalans on el govern de l’Estat no s’ha de posar. “Circulez, y a rien à voir”. Més mala voluntat, impossible.
Si mirem bé, ERC va reclamar dues coses per recolzar la investidura de Pedro Sánchez. Primer un gest de l’advocada de l’Estat per que el Tribunal Suprem accepti la sentència del Tribunal europeu de Luxemburg. Ella va dir que calia respectar-la, el Tribunal Suprem va dir que no, i Oriol Junqueras és sempre a la presó i no al parlament d’Estrasburg. La segona condició era una taula de diàleg amb garanties, oberta dins els quinze dies. Ja fa molts dies que la quinzena ha passat, i ara s’anuncia que només s’obrirà d’aquí moltes setmanes, si se fa.
Això vol dir que hi ha tota l’aparença que ERC s’hagi fet torrejar pel PSOE i Pedro Sánchez i que se troba, com diu un company meu, amb un ou a cada mà per tapar-se les vergonyes. Els dirigents d’Esquerra Republicana de Catalunya tenen també tota l’aparença de ser cornuts i de pagar el beure.
Última cosa sobre aquest tema. A partir d’ara, amb l’anunci que hi haurà eleccions després de votar els pressupostos, ja ha començat la campanya electoral a Catalunya. Per tant, us recomani de no creure d’ara endavant cap declaració, cap postura que puguin prendre els partits o les personalitats implicades en la campanya, car tot serà pensat en clau electoral i no en clau de país. Ho anirem seguint.
Com ha començat el judici al major Trapero
Una actualitat que va canviant molt ràpidament. Un altre tema que val la pena tracta i que potser passa en un segon pla, el judici al major Trapero.
És un judici amagat, per què s’hi puguin dir totes les mentides que vulguin i que se respectin encara menos els drets dels acusats. El judici dels polítics catalans al Tribunal Suprem havia de mantenir l’aparença de la normalitat. Ja s’ha vist a la primera setmana del judici al major Trapero que per ell no serà el cas. El que hi passa és una barbaritat. No passa a Madrid sinó a uns vint quilòmetres, dins una nau d’una zona industrial. El judici no és filmat i no hi ha gaire mitjans de comunicació.
La presidenta deixa fer el que volen als dos fiscals. Pregunten agressivament, no escolten ostensiblement les respostes i fan afirmacions errònies, sense bases. Se poden sentir moments del judici a la ràdio, a Catalunya Informació i al canal 3-24. Escolteu-ne deu minuts i sereu fixats. És un judici a la manera dels processos estalinians dels anys 50 i 60 del segle passat a l’ex-Unió soviètica i als països de l’Est. Crec que el major Trapero, que no ha fet cap dels delictes que se li retreuen, ja és condemnat. A més, per si això no fos prou, la presidenta del tribunal és membre del Partido Popular i va rebre una condecoració de la Guàrdia Civil. Doncs tot un model d’independència i de neutralitat a la moda de la justícia espanyola
La primera setmana han declarat el major Trapero durant dos dies i, després, el coronel de la Guàrdia Civil Pérez de los Cobos. El major Trapero va explicar l’actuació dels Mossos, indicant que sempre van seguir les instruccions de la jutgessa i les decisions del grup de concertació amb la Guàrdia Civil i la policia nacional. Se va dir impressionat pel nombre i la determinació de la gent aplegada per defensar les urnes. Eren més que previst i no se podien controlar, ni amb el conjunt de les forces de policia o més encara.
Va revelar que tenia un pla per detenir el president Carles Puigdemont el 27 d’octubre si la jutgessa ho demanava. Aquesta revelació va desencadenar una onada de crítiques a Catalunya. El 2017 el major Trapero havia estat celebrat com un heroi, cosa que explica en gran part el judici que se li fa, amb a més a més la revenja de l’Estat espanyol a un policia honest, democràtic i curós de la convivència. Va passar a ser criticat com un traïdor, quan no és ni l’un ni l’altre. Els fiscals li retreuen que els Mossos no actuessin violentament com la Guàrdia Civil i la policia espanyola.
Pérez de los Cobos va atacar fort el major Trapero i els Mossos, que considera incomplidors i lligats al govern Puigdemont. És la repetició de la seua deposició al Tribunal Suprem, en més agressiu. El seu contrainterrogatori per l’advocada del major el coronel va vacil·lar i admetre que el major Trapero havia complert el que demanava la coordinació policial, va ser confús sobre el seu paper de donar ordres de repressió.
La compareixença del comissari Ferran López, mà dreta del major Trapero i participant pels Mossos a les reunions de coordinació de Pérez de los Cobos, ha confirmat les declaracions de Trapero i ha contradit el coronel de los Cobos : allavontes, aquest no ha criticat mai l’actuació dels Mossos i n’estava informat hora per hora. En els correus interns consta que no deia que estava insatisfet i que hagués de destituir Trapero. Qui creurà la jutgessa del Tribunal o, com ho ha fet el Tribunal Suprem, només creurà les acusacions ?
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/487/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-04-de-febrer-del-2020