RADIO ARRELS – 14 mars 2017 – Chronique d’actualité 26 Joan BECAT avec Rafel RENYÉ
L’événement majeur de la semaine est la victoire par 6 à 1 du Barça contre le PSG où, en plus des joueurs, Nicolas Sarkozy a brillé. La célébration du 6ème but a même provoqué un tremblement de terre superficiel enregistré par un sismographe. À Bruxelles, le premier ministre espagnol Mariano Rajoy brille par sa méconnaissance des langues, et à Venise, une commission du Conseil d’Europe critique le Tribunal Constitutionnel espagnol.
La remuntada i el terratrèmol del Barça
Deien que l’esport podia substituir les guerres entre països, alguna vegada un partit Barça-Madrid ha estat presentat com una oposició entre Catalunya i Espanya. Avui parlarem del Barça-PSG, que també era més que un partit.
És cert que l’esdeveniment nacional i internacional major de la setmana és la victòria per 6 a 1 del Barça contra el París-Saint-Germain, que remunta el 4 a 0 de l’anada. Mai s’havia capgirat la qualificació quan s’havia perdut per quatre gols. És l’esdeveniment més vist a Catalunya Nord, a Catalunya i a molts països d’Europa, on el partit va tenir un rècord d’audiència. Tinc testimoniatge de la passió i de l’exuberància de la gent al final en un país de comportaments tant freds i de gent reservada com Suècia.
Més enllà dels comentaris del partit i de les jugades, més enllà de la decepció parisenca i dels comentaristes francesos, ben comprensible, i més enllà de la satisfacció poc amagada dels marsellesos, hi va haver diverses anècdotes més o menys significatives d’algunes actituds poc lluentes, de poca convivència.
Per exemple s’ha dit a Catalunya Nord que els suporters del PSG, que són bastant excessius i sovint violents – us recordeu probablement dels afrontaments verbals i físics amb els suporters de l’Olímpic de Marsella fa pocs anys -, doncs aquests hooligans abans del partit cridaven « Puto Barça, puta Catalunya », cosa que va escalfar bastant l’atmosfera als seus voltants.
Un altre que va escalfar la gent , i ja sabem que és costum seu de provocar, increpar i escridassar qui sigui que li porta la contrària, és Nicolas Sarkozy. Era convidat a la llotja del PSG, amb dues altres personalitats franceses, natives de l’Estat espanyol, l’ex-primer ministre Manuel Valls, el nostre senyor Occitanie, i Anne Hidalgo, l’alcaldessa de París. Doncs el senyor Sarkozy es va posar eufòric quan el PSG va marcar el seu gol del 3 a 1: París havia guanyat, el Barça era fora i ho manifestava desmesuradament. Segons Catalunya Ràdio, represa per tota la premsa francesa l’endemà – que la qualificava de ràdio local, cosa que té el seu punt d’humor -, diversos espectadors dels voltants li van contestar i escridassar. Com a altres ocasions havia cridat « Casse-toi pauvre con » a qui li portava la contrària, ell, enfrontant-se al públic, va cridat « Hala Madrid! ». Va provocar un bon enrenou fins al punt que la seguretat privada del Camp Nou el va exfiltrar a fora de la llotja vers l’interior de l’edifici, perquè se calmi abans de retornar a les grades … i assistir a la derrota del PSG i a la victòria històrica del Barça. L’entorn de Nicolas Sarkozy nega la cosa. No sé qui té raó, encara que me crec més Catalunya Ràdio que el nostre expresident, car l’incident correspon a la seva impulsivitat. Però de tota manera, com diu la dita italiana : « Si no e vero e ben trobato » (si no és veritat és ben trobat). Conclusió : tota la premsa n’ha parlat, fins al punt que va caldre un desmentit oficial del gabinet sarkozista a BFMTV per procurar apagar el foc.
Passem a una altra conseqüència més física, i és el Joan Becat geògraf que parla.
El Barça-PSG, un veritable terratrèmol provocat pel 6-1 final. Això no és cap broma i és comprovat. Jordi Diaz, un investigador de Barcelona, segueix els grans esdeveniments mediàtics, on hi ha molta gent i emoció col·lectiva, com els concerts de Bruce Springstein o els grans encontres esportius, i enregistra les vibracions que provoquen amb un aparell de detecció dels terratrèmols (les tremblements de terre). Ho ha fet aquest dimecres 8 de març pel partit Barça- PSG. El seu aparell era a l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Alsina de Barcelona, a uns 500 o 100 metres del Camp Nou. A 22h43, o sigui exactament quan Sergi Roberto – un jugador de Reus format a la Masia, un jove del país – va marcar el sisè gol que qualificava el Barça a l’últim minut del partit. Va enregistrar un terratrèmol d’intensitat 1 a l’escala de Richter que, segons ha declarat, és el major que s’ha enregistrat des de fa cinc anys que fa el seu estudi. És la conseqüència de les cent mil persones, o sigui prop de vuit mil tonelades o de vuit cents camions plens, saltant juntes i celebrant el gol. La fase de fortes vibracions va durar uns 10 m.
Un altre terratrèmol superficial sorprenent és el que es va enregistrar durant l’aiguat del novembre del 1982 a Andorra i a la Catalunya central. El riu Segre va baixar tant gros i tant ràpidament, que el pantà d’Oliana, que era buid, es va omplir en menys de dotze hores. La pressió dels milions de metres cúbics l’aigua sobre els vessants de la muntanya va provocar un terratrèmol que va ser enregistrat bastant lluny.
Sem parlat del Barça, amb el seu terratrèmol i les aventures de Nicolas Sarkozy. Aquest matx potser li haurà fet reviure la seva campanya a les primàries.
Sí, efectivament. Sortir del camp on se juga el partit, i tornar per assistir a la victòria de l’altre.
“No vamos a hacer” diu Mariano Rajoy
Canviem de tema. No tothom coneix diverses llengües.
El primer ministre espanyol Mariano Rajoy continua lluint el seu desconeixement de les llengües, llevat del castellà que és la seva llengua materna, mentre els polítics catalans, Puigdemont, Mas, Junqueras o Romeva continuen lluint el seu domini de les principals llengües de comunicació a les seves estades per Europa i pel món.
A la conferència de premsa que va seguir la cimera dels principals caps d’Estat i de govern de la Unió Europea sobre les estratègies pel Brèxit, a Brussel·les, un periodista de la BBC va començar una pregunta sobre el Brèxit en anglès. Mariano Rajoy el va tallar amb exactament aquestes paraules, que he transcrit: « Bueno, hombre, no vamos a hacer… Otra Pregunta. », i va designar un altre periodista per una pregunta en castellà. Aquest va dir que era el torn del precedent, però Mariano Rajoy va confirmar que li saltava el torn. Lamentable. Li quedarà enganxat al darrere com el tio-tio de paper del nostre carnaval, o com fa un any la seva famosa rèplica: « I la europea ? », que manifestava la seva ignorància, en aquest cas no de les llengües sinó del que passa a Europa. Hi ha realment dos món. No és el cas de tots els espanyols, que molts saben llengües, però aquest dirigent és bastant lamentable, no tant per no conèixer, sinó perquè vol lluir, evitant que hi hagi un traductor al seu costat.
El Consell d’Europa critica la reforma del Tribunal Constitucional espanyol
No cal confondre el Consell d’Europa amb la Unió Europea, encara que tingui la seu a Estrasburg, com l’assemblea de la Unió Europea. El Consell d’Europa reuneix la totalitat dels Estats d’Europa i el seu paper és de protegir els drets democràtics i de vigilar el que fan els Estats en matèria de drets humans, de drets dels ciutadans i de democràcia. Per exemple el Consell d’Europa ha votat la Carta europea de les llengües minoritàries i regionals per la protecció de les llengües menys parlades, que França no ha ratificat. Té comissions, les unes formades de diputats dels diferents països i les altres amb experts a qui encomanen treballs, estudis. És aquest Consell d’Europa que va desbloquejar la situació a Andorra quan hi havia negociacions per fer una constitució, quan una comissió seva va anar a Andorra i va constatar que els drets democràtics dels ciutadans andorrans no eren respectats pels seus dos coprínceps.
Doncs en un informe que els representants espanyols ha procurat rebaixar, una de les seves comissions ha considerat que els drets democràtics no eren prou respectats a Espanya, especialment amb la reforma del Tribunal Constitucional que ara té poders penals. Se preocupa per aquesta deriva de l’Estat espanyol i demana que rectifiqui. El govern espanyol contesta que tot va bé i és democràtic. Doncs dues concepcions de la democràcia, la d’Espanya i la de la resta d’Europa.
En la meva crònica del 20 de desembre, a propòsit de la compareixença de la presidenta Carme Forcadell a instància de decisions del Tribunal Constitucional, us havia dit: « És increïble que un mateix tribunal, dit constitucional a Espanya, es cuidi també de justícia penal i de justícia administrativa. Aquesta confusió dels tres papers de la justícia no és democràtica, car en fa un tribunal d’excepció. Ara té el poder penal i és intolerable. És un retorn cap als tribunals d’excepció del franquisme ». És exactament el que diu el Consell d’Europa.
Ho lligo amb la sentència d’ahir del Tribunal superior de justícia de Catalunya, que condemna el president Mas. El judici era impulsat pel Tribunal Constitucional. El cas anirà més lluny, car el president Mas i les dues altres inculpades, ara condemnades, volen fer recurs, fins a Europa. Serà un mitjà per mostrar a l’exterior que el govern espanyol no respecta aquests drets. També, la setmana passada, un grup de parlamentaris britànics van demanar que hi hagi un referèndum a Espanya sobre Catalunya. Amb la seva actitud repressiva i sense compensació de negociació, s’està tancant i se separa cada vegada més de les opinions democràtiques que hi ha a Europa. Fins ara eren amenaces, la condemna d’Artur Mas marcarà una etapa i serà utilitzada en els mesos vinents car és una prova d’una repressió política contra un dirigent elegit, per una actuació relacionada a la seva funció política, mitjançant un tribunal penal qualsevol que el jutja com qui ha robat peres dins un camp. Semblarà increïble a molts països d’Europa.
Referència àudio:
https://soundcloud.com/radio-arrels/joan-becat-cronica-del-14032017?in=radio- arrels/sets/cronica-dactualitat-joan-becat