RADIO ARRELS – 17 janvier 2017 – Chronique d’actualité 18 Joan BECAT avec Rafel RENYÉ
Un projet vieux de plus de trente ans sera bientôt réalisé: la Loge de Mer de Perpignan sera un lieu d’information touristique et non un vulgaire fastfood. À présent nous avons deux recours complémentaires contre le décret qui instaure le nom de la région. Les statistiques du Ministère des finances espagnol démontrent combien Catalogne est spoliée au détriment de ses habitants, de ses entreprises, au bénéficie de la majorité des communautés autonomes espagnoles.
La nova Llotja de Mar
L’ajuntament de Perpinyà vol instal·lar una oficina de turisme a la Llotja de Mar, com ha sallit a la premsa. Al·leluia ! Només ha calgut esperar trenta dos anys per aquesta bona iniciativa. Us ho expliqui. Se tracta d’instal·lar un lloc d’informació turística al mig del Perpinyà històric, en un edifici remarcable d’estil gòtic català.
Recordaré que la Llotja de Mar, simbolitzada per la nau de ferro que hi ha a dalt i a l’angle de l’edifici, és una de les quatre llotges catalanes, amb València, Barcelona i Palma, totes semblants. S’hi feien negocis per tot el Mediterrani amb vaixells, carregaments i mercaderies. El famós retaule del museu Rigau, inicialment a la Llotja mateixa, la representa amb la mar al seu peu i vaixells mercants navegant. És evidentment un símbol per mostrar la vocació marítima de Perpinyà. Els seus ports eren les platges tot al llarg de la costa, Cotlliure i Portvendres.
Recordaré també que Catalunya era una de les grans potències marítimes del Mediterrani i que el Llibre del Consolat de Mar, que regulava el dret marítim a tot el Mediterrani va ser escrit pels catalans, fent la síntesi de totes les normes locals de les ciutats mercants d’aquesta mar.
Ja a l’inici dels anys 80, quan el concessionari del Café de France va ser a un dit de la fallida, hi va haver una campanya per que no s’hi instal·li un Quick. Un humorista catalanista va proposar de posar-hi un « pa amb tomata català ràpid ». De fet es va fer uns anys després a Barcelona amb el Pans and Company, que us recomani. Pere Ponsich va proposar de fer-ne una vitrina de les produccions i coses del país. És el que es proposa de fer ara l’ajuntament
Benvinguts al recurs ciutadà
Voldria fer el punt sobre el recurs contra el nom de la regió Occitània, per evitar confusions. Fa una setmana un partit polític, Oui au Pays Catalan, publicava un comunicat on deia que el Recurs ciutadà era liquidat, rebutjat pel Consell d’Estat i, evidentment, que calia anar amb ell. És fals. El recurs continua i serà jutjat a la primavera. Aquest desconeixement de la justícia administrativa és preocupant per part d’un grup que, a l’octubre passat, volia dipositar també un recurs davant aquest Consell d’Estat, com ho va publicar a la premsa. Llevat evidentment que ho sapiguin i que sigui fum o demagògia. Diuen en francès: « C’est de bonne guerre ».
Fa dos dies Unitat catalana i el senyor Casanovas van informar dins la premsa que havien dipositat també un recurs i que havia estat acceptat. Benvinguts al club!
En efecte, el Recurs ciutadà va ser dipositat el 30 de setembre del 2016 i acceptat a l’octubre. Des d’aleshores hem fet guerra, amb dos recursos complementaris, com hem ja informat, cosa que ens assegura que serà jutjat a la primavera. El nou recurs d’Unitat Catalana beneficiarà d’aquesta guerrilla i serà jutjat també a la primavera.
Per acabar voldria precisar que el Recurs ciutadà és presentat col·lectivament – insisteixi : col·lectivament – per l’Associació ciutadana presidida per Renée Soum, pel Consell departamental, per la comunitat urbana de Perpinyà, pel SIOCCAT, pel sindicat mixt del Canigó i per deu comunitats de municipis que, evidentment, participen a les despeses.
L’espoli de Catalunya en xifres
Acaben de ser publicades unes estadístiques del Ministeri d’Hisenda – diríem aquí de Finances – espanyol que demostren fins a quin punt Catalunya és espoliada i pressurada, buidada en detriment dels seus habitants i de les seves empreses, i a benefici de la majoria de les comunitats autònomes espanyoles, precisament les que no volen cap canvi ni cap referèndum a Catalunya. Evidentment, com veureu, una cosa explica l’altra.
És el resultat d’un estudi sobre el model de finançament l’any 2014, doncs les últimes dades disponibles. Dins aquests quadres i gràfics prendrem el primer, sobre la capacitat fiscal per habitant, és a dir el que se paga realment en impostos a cada comunitat, i prendrem el darrer, que són els recursos disponibles per habitant a cada una d’aquestes comunitats segons el cost de la vida.
Veiem a la primera columna que de quinze comunitats les tres primeres, doncs les que paguen més, són les Balears, Catalunya i Madrid. A la darrera columna, la dels recursos disponibles per habitant, Catalunya és catorzena sobre quinze. Això vol dir que un cop se li ha pres una part dels seus impostos per a redistribuir-los se troba de les més pobres, amb més poc recursos: és un racket, un atracament legal.
Catalunya passa de 2.420 euros per habitant en impostos pagats a 2.020 euros disponibles, mentre Extremadura passa de 1.540 a 3.300 euros, Castella i Lleó de 2.050 a 3.000 euros, Andalusia de 1.620 a 2.300 euros, etc.
Evidentment, el País Basc i Navarra són a part i insolidaris. Tenen un 50% més que tothom i no participen al fons de solidaritat interterritorial.
Referència àudio:
https://soundcloud.com/radio-arrels/joan-becat-cronica-del-10012017?in=radio- arrels/sets/cronica-dactualitat-joan-becat