RADIO ARRELS – 9 août 2022 – Chronique d’actualité 353
Joan Tardà, ex-porte-parole d’ERC à Madrid a révélé la négociation avec Pedro Sánchez de la grâce des prisonniers en échange de son investiture et de l’abandon de l’Independence. Réflexion sur l’incendie des Landes et sur les vagues de chaleur et les grands incendies dans le monde, conséquences du changement climatique. Le chef du gouvernement espagnol attise les tensions dans les Balkans.
Indults a canvi de quedar-se a Espanya
Diferents temes d’actualitat que comentarem, Ens hi posem ara mateix. Ens vols parlar d’indults a canvi de quedar-se a Espanya.
És el contingut d’un acord secret entre ERC i Pedro Sánchez. Per tant tot el que ha passat des de fa dos anys era pura comèdia. En efecte, acabem d’aprendre’n una de grossa de la boca de Joan Tardà a la Ràdio i Televisió d’Espanya a Catalunya. Podeu escoltar el seu interviu a internet fent rte.es. Joan Tardà era diputat per ERC a les Corts de Madrid i portaveu del seu grup. Doncs el representava i negociava amb els altres grups espanyols.
Ha declarat que en una negociació amb Pedro Sànchez perquè ERC li aporti suport i ell sigui cap de govern, Esquerra Republicana va acceptar que hi hagi una taula de diàleg sense autodeterminació contra l’indult als presos polítics catalans, entre altres el cap del seu partit Oriol Junqueras. Dit d’una manera més clara ERC renunciava a la independència i a l’autodeterminació a canvi dels indults.
S’entén perquè des d’allavontes ERC reactiva l’autonomisme, abandona la República i considera el referèndum de l’1 d’octubre com a no vinculant, com una etapa. S’entén perquè ERC i el president Aragonès s’aferren a un diàleg que no funciona, passi el que passi. S’entén perquè Pedro Sànchez mones parli de diàleg i faci una reunió quan li va bé, per exemple ara quan necessita ensenyar a Europa que hi ha entesa entre ells per a evitar les conseqüències del CatalanGate. S’entén que Pedro Sànchez torregi el president de la Generalitat i, fins i tot, s’entén que els membres de Junts al govern se quedin i acceptin aquesta vergonyosa situació.
Perquè, a més del suport obligat a Pedro Sànchez fins al final de la legislatura, el govern d’ERC és sotmès a un xantatge permanent. En efecte l’indult atorgat als presos polítics catalans per Pedro Sànchez no és total. És revocable a tot moment si els indultats recauen en el motiu de la condemna, és a dir si diuen que volen malgrat tot la independència. Però ho diuen constantment, ni que sigui de manera retòrica per quedar bé davant dels seus seguidors a Catalunya que3 ells són en majoria independentistes.
Per tant el retorn a la presó se pot fer a qualsevol moment. Per exemple si el Partido Popular guanya les pròximes eleccions estatals. Tot indica que hauria de passar. Allavontes segur que la revocació dels indults serà sobre la taula. Doncs, en aquesta hipòtesi fonamentada, ERC pactarà quedar-se a Espanya també amb el Partido Popular?
Que Joan Tardà reveli ara els tractes amagats de la política i que prengui el risc de xocar l’opinió pública de Catalunya no és neutre. No crec que sigui una improvisació car ho ha explicat clarament i amb tranquil·litat, Davant de la sorpresa de la periodista que li feia l’interviu filmat i que li ha fet confirmar una segona vegada l’acord indult contra investidura i taula de diàleg, Tardà ho ha repetit detalladament, valorant-ho positivament.
Ja hem parlat de la crisi actual entre partits independentistes. L’acord entre ERC i els socialistes per treure la presidenta del parlament Laura Borràs pren una dimensió diferent. De fet aquests dos partits en aparença oposats són còmplices des de l’inici i s’entén que els hi calgui treure la representant de l’ala més independentista i deixar Junts a les mans dels més moderats i autonomistes. No sabem si els dos secretaris d’organització successius de Junts, Jordi Sànchez i Jordi Turull, ells mateixos indultats, entren en aquest joc.
Aquests dies les bases de Junts reclamen la sallida del govern després de la destitució de Laura Borràs i un vot de la militància, era el moment per ERC de recordar a tots els dirigents de Junts -que segur ho sabien- quines eren les condicions del pacte. Joan Tardà se n’ha encarregat, ara que no és més diputat però sempre un dels dirigents més influents del partit.
Tot això m’ha fet pensar a la reflexió encertada d’Édouard Herriot als anys trenta que comparava la política a l’andouillette, que com sabeu és una botifarra feta amb els intestins dels porcs i dels vedells. Deia: “La politique c’est comme l’andouillette, ça doit sentir un peu la merde, mais pas trop”. En efecte, últimament, la política catalana no fa gaire olor de rosa.
Onades de calor i incendis
Deixem Catalunya sud, ens parles ara de la onada de calor i dels incendis.
És l’actualitat més immediata. El gran incendi prop de Bordeus i d’Arcachon, al gran bosc de pins de les Landes, ha durat dotze dies i ha cremat vint mil hectàrees. Per sort no ha matat ningú, ni habitants ni bombers. Però la memòria conserva l’impacte d’un incendi semblant, fa temps, l’any 1949, que va cremar cinquanta mil hectàrees -més del doble que aquest any- i havia matat 82 bombers i soldats, tots cremats dins les flames. Cal dir que allavontes l’equipament de lluita faltava, com també les pistes i les obertures dins el bosc.
Si mireu a Google Maps les fotografies aèries detallades de la zona cremada al juliol veureu que les cases cremades i els càmpings destruïts eren dins el bosc. Realment, amb el bosc de pins inflamable tocant els últims mòbil-homes i pins fent ombra dins el càmping. Una imprudència increïble i una gestió culpable de l’administració de tutela, prefectura i ajuntament, car en zona mediterrània, a casa nostra, s’exigeix de desbrossar sobre cinquanta metres al voltant de les cases i de les urbanitzacions. A Arcachon i altres zones de la regió, on ha cremat i on per ara se’n han escapat, la situació és sempre d’una imprudència boja.
Aquest gran incendi és en relació amb la gran onada de calor que hem conegut al juliol, ella mateixa deguda al canvi climàtic. Una onada m ́ñes forta ha tocat l’Índia i el Bangla Desh on la temperatura ha superat els 50a. L’any passat una fortíssima onada de calor acompanyada d’incendis enormes ha tocat Califòrnia, on és habitual, però també més al nord a la Colòmbia Britànica, un país habitualment fresc i humit l’estiu que ha vist incendis gegants destruir els seus boscos, sense que el Canadà tingui els mitjans necessaris per combatre’ls. I és la seua firma Bombardier que fabrica els Canadairs.
Us havia explicat quan va passar que les onades de calor excepcionals a llocs que no les coneixien, com també les gotes fredes que provoquen grans inundacions a altres èpoques de l’any, com a Alemanya l’any passat, eren degudes a les pertorbacions de les masses d’aire que provoca el canvi climàtic. Se desplaça el gran corrent d’aire d’altitud que envolta la terra de les seues sinuositats.
Com pel Canadà, les onades de calor i els incendis toquen ara regions que no estan preparades, car mai havien patit aquests incendis. Fa quatre anys va tocar Suècia on un incendi va cremar vint-i-cinc mil hectàrees, fins a Lapònia, al gran nord. Els bombers suec no coneixien les tècniques per combatre i el país, que és ric i modern, no tenia cap Canadair. Són els bombers del sud d’Europa, especialment de Provença, i els Canadair de Nimes que van ajudar. Ara formen bombers escandinaus que s’equipen ràpidament i dissenyen planols de lluita contra el foc i canvis de gestió del bosc.
Tot això continuarà i s’amplificarà, Tant les onades de calor com els grans incendis. Anem en pocs anys cap a més freqüència del fenomen. Ara nos sembla excepcional i passarà a ser habitual.
Com per totes les coses dolentes hi ha un costat aprofitable. És la reflexió sobre la gestió i la composició dels boscos, que ara se comença a fer i a desenvolupar-se. És sobretot la necessitat evident d’afrontar el canvi climàtic. Belleu caldrà encara més destrosses i morts per convèncer l’opinió i els poders públics d’actuar, com ha passat fa trenta anys per les allaus de neu a muntanya.
Ara bé, per tornar a Bordeus, Arcachon i les Landes, ne sembla que allí la reflexió aquesta sigui molt lluny. He sentit un interviu a un propietari forestal sobre el que faria després de l’incendi, com repoblaria i si posaria una bareja d’espècies, com sembla oportú. Va contestar que tornaria a plantar només pins, car “c’est ce que nous savons faire”. Per tant, adiu a l’incendi que acaba de passar, però bon dia als incendis futurs.
Kosovo, Espanya i Catalunya
Aquesta és la situació. En el darrer tema ens parles de Kosovo.
El primer ministre espanyol Pedro Sánchez atia les tensions en un dels punt més calents d’Europa, els Balcans on se va produir als anys noranta una guerra terrible suscitada per Sèrbia i les poblacions sèrbies de les altres zones de l’ex-Iugoslàvia, com Bòsnia, amb massacres i genocidi. Sèrbia, que té un règim autoritari que Pedro Sánchez ha anat a ajudar, no s’ha penedit de res ni lliurat criminals de guerra i per això no entre a la Unió Europea.
Ha declarat a Sèrbia mateixa que sempre Espanya seria a costat d’ella pel que fa al Kosovo, que s’ha fet independent fa catorze anys i que Sèrbia vol sempre recuperar militarment, evidentment amb el suport de Vladimir Putin.
L’endemà Pedro Sánchez era a Albània, que acaba de reconèixer la independència del Kosovo, també de població albanesa. Va declarar davant el cap de govern albanès que Kosovo havia violat el dret internacional i que Espanya no el reconeixeria mai. Perquè? Doncs perquè enmig d’una situació de guerra amb Sèrbia, l’assemblea de diputats kosovars ha proclamat unilateralment la independència i que Pedro Sánchez no vol que Catalunya faci el mateix.
Per tant Pedro Sánchez dona a la seua manera lliçons de dret internacional que no són certes. Però Albània i Kosovo poden ser tranquils car sobre 44.
Estats a Europa 33 han reconegut aquesta independència, entre altres França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Bèlgica, tots els Estats escandinaus i bàltics, i fins i tot Andorra. I en el món? De 193 membres de les Nacions Unides 136 han reconegut la independència de Kosovo.
Dins la Unió Europea només quatre Estats no reconeixen Kosovo car tots tenen problemes amb minories nacionals que no volen reconèixer, Eslovàquia, Romania i Espanya amb Catalunya. Ara bé, crec que Pedro Sánchez hauria de recordar que Espanya ha firmat els acords internacionals de les Nacions Unides que reconeixen el drets dels pobles a l’autodeterminació, doncs també per Kosovo i Catalunya. En lloc de donar lliçons només caldria que els apliqui.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1779/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-09-dagost-de-2022