RADIO ARRELS – 11 janvier 2022 – Chronique d’actualité 323
Bien que 2021 ait été en Catalogne l’année des renoncements, on évoque les moments positifs : la sentence belge sur Lluís Puig, la condamnation de l’Espagne par le Conseil d’Europe, la grâce pour les prisonniers politiques catalans, la détention et la libération du président Puigdemont a l’Alguer, les élections au Conseil pour la République et le succès de la Diada de l’11 de Setembre.
A Catalunya l’any 2022 comença com era el 2021
Doncs el 2022 comença com era el 2021?
És a dir malament. La setmana passada, fent el balanç de l’any polític a Catalunya, el presentava com la cara negra de la política, com un any de renúncies de tots els partits polítics, que retornen a l’autonomisme, doncs abandonen l’independentisme, per convicció, per incapacitat d’imaginar altra cosa, per por o per tàctica. Retorn a l’autonomisme vol dir acceptar la situació de Catalunya dins Espanya tal com és, esborrar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i la declaració d’independència, i posar les millores eventuals de l’estatut d’autonomia -que ha estat retallat en els últims anys- en les mans d’un govern espanyol que no fa res per aturar la repressió a Catalunya, que continua.
Per ara, amb l’inici de l’any 2022, no se pot dir que hi haurà un canvi de direcció del govern de la Generalitat de Pere Aragonès, d’Esquerra Republicana, que no té més de republicà que el nom del partit, no la seua línia política actual.
Per a contestar a crítiques per la participació del govern de la Generalitat a totes les reunions de les autonomies convocades sobre qualsevol tema pel govern espanyol de Pedro Sánchez, és a dir la renúncia de fet de la taula de diàleg bilateral, la seua portaveu Laura Vilagrà responia en roda de premsa: el president Aragonès participa a totes les reunions de les comunitats autònomes car hi ha responsabilitat de cara a la salut de la gent. Hi participarà fins i tot si no hi ha el Covid a l’ordre del dia, per si cas se’n parla espontàniament. Recordem que el president Quim Torra no hi participava si no era una reunió bilateral Estat-Generalitat.
Això significa que el govern català de Pere Aragonès entra totalment “dans le rang”, com se diu a França. Retorn a l’autonomisme com a sol objectiu d’actuació concreta. En paral·lel, com ha dit Pedro Sánchez, no hi haurà taula de diàleg al mig de la pandèmia.
Paral·lelament, en referència a la seua relació amb la CUP, alterada per la jugada que li ha fet amb els pressupostos votats amb l’ajuda dels Comuns, formació anti-independentista, quan la CUP volia negociar-los, el president ha declarat: “No cal lligar els acords (amb la CUP) amb els pressupostos”, afegint com la fletxa del Part: “Cal refer aliances amb la CUP (vol dit que l’acord firmat l’any passat es considera romput) i eixamplar aliances”, és a dir continuar el gir cap als Comuns per compensar la CUP o pressionar-la.
Afegeix que aquest any no caldrà fer cap moció de confiança. Recordeu que això era una condició principal de l’acord ERC-CUP, a fer a mig mandat. La raó: les condicions polítiques han canviat. Per tant no queda res d’aquest acord. Què farà la CUP d’ara endavant, que havia renunciat ella també per dos anys a la independència per aquestes contrapartides?
Per tant, tot fa pensar que a Catalunya l’any 2022 se semblarà molt a la cara negra del 2021.
La cara rosa de l’any 2021 per Catalunya
La setmana passada doncs destacàvem aquesta cara negra. Avui la cara rosa del 2021?
Si en política interior de Catalunya i d’Espanya la cara del 2021 va ser molt fosca, no tot ha estat així. Hi va haver moments més clars, més esperançadors, i fins i tot alguna victòria, essencialment a l’exterior per l’acció a Europa dels polítics catalans exiliats. Això no influeix gaire la justícia i el govern espanyols però prefiguren altres passos positius pel 2022. Repassem-ho.
Doncs un primer punt a destacar, la sentència belga sobre Lluís Puig.
L’any 2021 va començar amb la sentència final de la justícia belga del 13 de gener que rebutjava definitivament l’extradició del conseller Lluís Puig vers Espanya car no era garantit que tindria un judici just. A més la sentència posava en dubte la legitimitat del jutge Llarena, del Tribunal Suprem, per dictar l’euroordre car aquest tribunal no era el jutge natural, és a dir competent i concernit, sinó el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on s’havien produït els fets pels quals se’l perseguia. Aquests arguments eren nous i se pot pensar que seran recollits pels tribunals europeus.
Era la segona victòria dels exiliats polítics catalans després de la sentència del tribunal alemany de Slesvig Holstein que també rebutjava l’euroordre contra el president Carles Puigdemont, car no reconeixia els delictes de rebel·lió i de sedició.
Un altre punt a destacar pel 2021, la condemna d’Espanya pel Consell d’Europa.
Segons el meu parer la notícia més important del 2021 per l’independentisme a Catalunya -tot i que no hagi tingut cap conseqüència pràctica de reforma de la justícia espanyola- va ser l’aprovació el 21 de juny de l’informe de l’assemblea del Consell d’Europa que condemnava les pràctiques anti democràtiques d’Espanya i el funcionament de la seua justícia. Exigia que s’acabi la repressió dels independentistes catalans, que s’alliberin els presos polítics, que se treguin les euroordres contra els exiliats, que s’acabin totes les causes contra ells i els altres perseguits en justícia, i que se reformi la justícia espanyola dins el respecte dels drets fonamentals.
Era la primera vegada que un organisme internacional deia les coses tan clares. Però no cal confondre el Consell d’Europa amb la Unió Europea. Aquest consell no té decisions que s’apliquin, són recomanacions als Estats membres. Llevat de l’indult immediat dels presos polítics per fer baixar la pressió internacional, Espanya no n’ha fet cas. És possible que en cas d’una sentència positiva del tribunal europeu passi el mateix. Ara bé, és cert que la condemna i els seus arguments seran presos en compte pel tribunal europeu de Luxemburg i pel de drets humans d’Estrasburg, que examinen aquests dossiers, amb sentències que poden caure durant l’any 2022.
Fen un repàs dels punts que marquen aquesta cara rosa que marquen l’any 2021. Quin altre podem destacar?
L’indult dels presos polítics catalans. Al juny, tres dies després del vot del Consell d’Europa, els nou presos polítics catalans sallien de la presó després de tres anys i mig d’empresonament. L’indult era aprovat pel govern espanyol malgrat els crits de la dreta i extrema dreta espanyoles i de la majoria de la premsa, que consideraven aquest vot com una ofensa a l’honor nacional i una intromissió en els afers d’Espanya.
Però la pressió internacional i l’impacte negatiu de l’informe eren massa forts per no fer res. Cal veure que Espanya era l’únic Estat d’Europa a tenir ciutadans elegits empresonats per la seua activitat política. Pedro Sánchez volia demostrar, i ha reeixit fins ara, que la situació s’anava normalitzant a Espanya, que el seu govern era estable amb l’ajuda d’Esquerra Republicana que, d’una certa manera, pagava el preu de l’indult del seu líder i dels seus consellers. També Pedro Sánchez pensava d’aquesta manera aïllar els exiliats.
Altre fet destacar, la detenció del president Puigdemont a l’Alguer.
El final d’estiu del 2021 va ser marcat per la detenció a l’aeroport de l’Alguer del president Carles Puigdemont en motiu de l’euroordre firmat pel jutge Llarena. La jutgessa de Sàsser, a Sardenya, seguint la posició del tribunal europeu, el va alliberar al mig d’un show mediàtic. El president de la regió autònoma de Sardenya i el síndic (el batlle) de l’Alguer van marcar la seua solidaritat amb el president Puigdemont.
Aquest episodi rocambolesc ha revelat dues coses. Primer que la justícia italiana seguia les posicions de les justícies belga i alemanya. De segon va revelar a tothom els tripijocs del jutge Llarena i la incoherència de la justícia espanyola. En efecte, mentre l’advocada de l’Estat espanyol escrivia al tribunal europeu que les euroordres eren suspeses durant l’examen de les preguntes prejudicials del jutge Llarena, aquest les mantenia obertes i procurava fer extradir el president Puigdemont d’Itàlia.
Les mentides i falsedats apareixien a la llum pública. El jutge Llarena allavontes confirmava que eren obertes i el tribunal europeu li recordava que eren suspeses i que els eurodiputats podien circular lliurement. “Pan sur le bec” diria Le Canard Enchaîné. Segur que el tribunal europeu se’n recordarà un dia.
Un altre esdeveniment mancant del 2021 van ser les eleccions al Consell per la República.
Una altra gran notícia per mi és la constitució del Consell per la República. Després de l’elecció dels representants dels elegits al desembre del 2020 a Argelers, doncs fora de les amenaces de la policia i de la justícia espanyoles, l’any 2021 ha estat marcat per l’elecció de la segona part de l’assemblea, els representants dels adherents individuals i la posada en plaça del consell.
Al juliol els Consells locals del Consell per la República se van reunir al Soler. Al novembre s’elegien els representants i a la reunió constitutiva a Canet – sempre a Catalunya Nord- s’elegia la presidència i la mesa. La presidenta serà Ona Curto, de la CUP, i la vicepresidenta primera Maria Costa, la batllessa dels Banys. Un mes després l’assemblea del Consell se dotava d’un Butlletí Oficial. Una etapa nova podia començar.
Darrer tema que destacarem a continuació, la Diada de l’11 de Setembre.
Finalment 2021 ha vist per primera vegada des de feia dos anys de Covid19 la gent independentista reprendre massivament possessió del carrer. Va ser per a Diada de l’11 de Setembre, multitudinària, on s’ha vist la gent increpar els polítics d’ERC i altres partits per la seua inacció i per la seua traïció a la causa independentista.
Semblava que tot reprenia per la base, com abans. Però, ai las!, una altra vegada el coronavirus pertorbava tot, primer a la tardor amb el variant Delta i ara a l’hivern amb el variant Òmicron. Caldrà doncs esperar que passi l’onada.
Aquí n’estem, amb malgrat tot algunes bones perspectives pel 2022, essencialment a Europa i amb el Consell per la República, no pas a Espanya, en tot cas mentre Esquerra Republicana mantingui sense condicions ni obtenir concessions el govern espanyol de Pedro Sánchez.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1534/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-11-de-gener-de-2022