RADIO ARRELS – 28 septembre 2021 – Chronique d’actualité 263
Ce fut une bombe informative. La détention obéissait à l’euro-ordre du juge Llarena, toujours en vigueur, alors que l’Espagne avait déclaré au tribunal européen qu’elle était suspendue, donc le trompait. Le président Puigdemont est libéré le lendemain et continue son programme à l’Alguer. Notice internationale, suivi médiatique, manifestations dans et hors de la Catalogne, amertume de la presse madrilène, rien n’a manqué.
Carles Puigdemont arrestat a l’Alguer i alliberat
Parlarem de Carles Puigdemont. Va ser arrestat a l’Alguer. Ens vols parlar de l’impacte de la detenció.
La bomba informativa ha esclatat aquest divendres a la premsa espanyola i catalana, com als mitjans de comunicació dels països d’Europa i del món: “Carles Puigdemont arrestat a l’Alguer, a Sardenya”. A França en va parlar la premsa escrita i France-Info, a la ràdio com a la seua cadena 27 a la televisió. BFMTV en va fer una cinta a baix de la pantalla. La notícia era insòlita i extraordinària, saltava a la cara dels dirigents polítics europeus i dels periodistes. Una altra vegada sallia el cas català que tothom pensava ja mort o en vies de solució amb l’indult dels presos i la taula de diàleg.
Els que miren els diaris digitals de Catalunya a la nit abans d’anar a dormir per saber les notícies publicades l’endemà ho van saber el dijous, quan a la tarda va passar la detenció. Els carabinieri italians, amb policies per la identificació, esperaven Carles Puigdemont a la seua baixada de l’avió a l’aeroport de l’Alguer, on venia com a diputat europeu a assistir a l’aplec internacional Adifolk, recolzat per la Unió Europea. Se’l va portar a la presó de Sàsser, la capital provincial del nord de l’illa de Sardenya.
Curiosament és una presó d’alta seguretat on posen mafiosos i terroristes que volen allunyar de Roma, Nàpols o Sicília. És una especialitat de Sardenya, on abans s’utilitzava la petita illa d’Asinària, al nord de l’Alguer, per tancar els condemnats indesitjables, cosa que va mantenir l’ecosistema de l’illa en bon estat ja que no s’hi podia anar.
Sembla segur que és l’Estat espanyol que va demanar la detenció en funció dels euroordres que Espanya havia declarat suspesos al tribunal europeu i que en realitat no ho eren. Mentida d’Estat i tàctica de guerra bruta digne de les pel·lícules de barbouzes, que fins i tot les supera. Perquè jugar-s’hi la reputació internacional de ’Estat espanyol, que d’ara endavant serà un Estat mentider, i perquè jugar-s’hi tota l’estratègia de Pedro Sánchez per deixar creure a l’exterior que Espanya estava resolent el cas català?
La resposta és simple: Carles Puigdemont és la bèstia negra de tots els govern espanyols des del 2017, de dreta com d’esquerra. El volen fer caure i empresonar-lo a Espanya. Volen la seua mort política com sigui. Efectivament els exiliats catalans i sobretot llur president Carles Puigdemont són la part incontrolada i sempre viva de l’independentisme, amb el Consell per la República, una estructura fora de la seua acció policial i judicial, car fora del territori espanyol.
En permanència els serveis d’espionatge espanyols segueixen Carles Puigdemont, a Brussel·les i a tots els seus desplaçaments. Els telèfons són sobre escoltes. Tot és preparat pel moment propici. Així s’ha fet a Alemanya i a Bèlgica. Així era preparat a Estrasburg a la primera sessió del parlament europeu, on Carles Puigdemont i Toni Comin no van poder assistir mentre vint mil catalans hi manifestaven.
Aquesta actualitat ha marcat els finals de la setmana passada i també aquests dies. Recordem com va passar tot això.
Sembla que són el Tribunal Suprem i la policia espanyola que van advertir la policia italiana i demanar d’executar l’euroordre. Ho va confirmar al jutge de Sàsser el propi jutge espanyol Llarena. Vilaweb va publicar la seua carta. Diu que (traducció): “l’ordre europea de detenció i entrega contra Carles Puigdemont és actualment en vigor”. Afegeix: “El procedimiento judicial del que deriva la euroorden esta activo i pendiente de la captura”.
Aquí és l’escàndol i la mentida d’Estat que fa aquesta detenció irregular, car el tribunal de la Unió Europea, quan va examinar el cas de la immunitat dels eurodiputats catalans, va dictaminar “la suspensió de qualsevol procediment d’execució d’una ordre de detenció europea”, ja que l’advocada de l’Estat espanyol havia al·legat per escrit que les euroordres eren suspeses.
Immediatament hi va haver manifestacions, a l’Alguer mateix, a Barcelona davant del consolat d’Itàlia, a Perpinyà davant el Consolat d’Espanya, i convocació de grans manifestacions pel diumenge, que van ser desconvocades després de l’alliberament. L’independentisme se demanava com recuperar empenta després del Covid19. L’èxit de l’11 de setembre va ser una primera etapa. Ara, és l’Estat espanyol mateix que ajuda l’independentisme a mobilitzar-se i a mostrar al món que la qüestió catalana és sempre viva.
El divendres, Carles Puigdemont va comparèixer a Sàsser, acompanyat del seu advocat italià. Va explicar la situació. A notar que uns dies abans havia anat a l’assemblea de diputats francesa a París sense problemes, on havia estat rebut per diputats i senadors. El fiscal italià (le procureur) s’adhereix a les decisions del tribunal europeu de Luxemburg -recordem que és per sobre de les justícies dels Estats, que Espanya no el respecta i li fa trampa- i va escriure que Carles Puigdemont no podia ser detingut enlloc de la Unió Europea. El jutge va tenir la mateixa posició i va decretar l’alliberament sense cap condició. Carles Puigdemont haurà de comparèixer el 4 d’octubre per la decisió definitiva.
El divendres mateix Carles Puigdemont va sàller de la presó acompanyat de la presidenta del parlament català Laura Borràs i de la consellera d’Acció exterior Victòria Alsina. La solidaritat de les màximes autoritats sardes se va manifestar per la presència a la presó per acompanyar-lo a fora del president de la regió autònoma de Sardenya i del president del parlament sard, al mig d’un núvol de periodistes i de televisions. El president Carles Puigdemont va donar les gràcies als funcionaris de presons italians pel seu “tracte exquisit”, segons les seues paraules, i va deixar anar la frase que mata i que va fer la volta dels mitjans de comunicació que van relatar el fet. Va dir: “Espanya mai perd una oportunitat de fer el ridícul”.
Estem parlant amb Joan Becat de la detenció de Carles Puigdemont a l’Alguer. Parlem ara de les reaccions a aquest fet d’actualitat.
Carles Puigdemont i la causa catalana han tornat al primer pla i han guanyat en simpatia el que Espanya ha perdut de confiança i de credibilitat. S’han vist imatges on, dins els bars de Sardenya, la gent aplaudia a l’anunci de l’alliberament del president Puigdemont.
I el govern italià, era al corrent? Sembla que no. El diumenge el diari italià La Repubblica, un dels principals, titulava: “Caso Puigdemont, il sollieva del governo italiano: evitato un caso internazionale”. Suposi que ho heu entès. El govern italià de Mario Dragui està content de la decisió del jutge de Sàsser de posar Carles Puigdemont en llibertat, i respira millor car evita complicacions internacionals. En efecte, si el jutge sard hagués guardat Puigdemont a la presó, a més d’Espanya era Itàlia que no respectava les decisions de la justícia europea. I això no podia ser.
Hem parlat d’Itàlia, d’Europa, però a Madrid, quines reaccions? Primer glòria i exultació per la detenció. Després de l’alliberament la premsa acusa la justícia europea del fracàs de l’operació. Parla d’una paròdia de justícia. Increïble. Per ells la justícia espanyola és la bona, la única justa i real, i la justícia europea és una caricatura de justícia, com també ho van ser les justícies d’Alemanya, de Bèlgica, del Regne Unit, que han totes denegats les euroordres, i ara la italiana. Citen la frase de Carles Puigdemont i diuen que és un insult a Espanya. Fins i tot s’ha dit que era un cop preparat per Carles Puigdemont per a ocultar la irrupció volcànica de les Illes Canàries. Això me confirma que efectivament a Espanya se cultiva el ridícul. Tinc la mateixa opinió que el president.
Altra pregunta: és el Tribunal Suprem que ha actuat sol o el govern de Pedro Sánchez era al corrent? Semblaria molt gros que els ministres d’interior i de justícia no fossin informats. Només s’ha pogut fer amb el seu vistiplau. La reacció pública de Pedro Sánchez ho confirma, ja que ha declarat: “Carles Puigdemont debe comparecer y someterse ante la justicia”. És la versió del PSOE i dels socialistes a Catalunya. És adir que mentre hi ha un simulacre de diàleg amb els que són a dins i controlats -els indultats i els seus partits- s’ha de perseguir i condemnar com els altres els exiliats, fins i tot si cal posar-se fora de la legalitat europea. Sembla evident que els jutges del Tribunal europeu de Luxemburg se’n recordaran, com també de la mentida del govern espanyol i de la trampa que ha permès.
Un cop el president Carles Puigdemont ha sortit de la presó ha tornat a l’Alguer per complir amb el seu programa a Adifolk.
Com normal. És l’epíleg de la seqüència. El divendres mateix Carles Puigdemont torna a l’Alguer on és ovacionat i rebut pel seu síndic (és el batlle). Dissabte i diumenge assisteix com previst a l’Aplec internacional de folk. Té moltes entrevistes polítiques amb dirigents sards i amb el president Aragonès que ha fet el viatge en urgència per donar el seu suport, dona intervius i fa una conferència de premsa a la casa que la Generalitat té a l’Alguer, acompanyat pel síndic i el seu advocat Gonzalo Boye. Diu les coses clares, toreja el govern, l’Estat espanyol, donant-li fins i tot les gràcies “perquè sempre és present quan necessitem un cop de mà”.
Dins aquest interviu destacaria una resposta que és per jo la principal. A una pregunta sobre els partits independentistes i el joc polític a Catalunya ha contestat que ell no intervenia i que hi havia a Catalunya els dirigents polítics per fer-ho, citant el president Pere Aragonès i el vicepresident Jordi Puigneró. Va allavontes precisar: “No soc un actor de la política interna. Soc el president del Consell per la República”, és a dir una institució de la República a l’exili, alhora a l’exterior i pel damunt.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1395/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-28-de-setembre