RADIO ARRELS – 31 mai 2022 – Chronique d’actualité 343
On examine la situation après de les présidentielles et les perspectives pour chaque circonscription. L’agression de Poutine en Ukraine devient une guerre d’usure qui favorise les russes, ainsi que les armes du blé et du gaz.
Què sallirà de les legislatives a Catalunya Nord?
Tractarem doncs avui de les legislatives. Que sallirà a Catalunya Nord?
És la pregunta que se pot posar car són eleccions que semblen molt indecises. Se diu i s’ha comprovat que quan dues eleccions se segueixen a poc interval de temps els electors no canvien el seu vot. Per això quan s’ha passat d’un mandat presidencial de set a cinc anys s’ha decidit que els mandats de les legislatives i de les presidencials tindrien la mateixa durada. Les dues eleccions anaven juntes. Com que les presidencials passen primer era clar que l’objectiu de la reforma era de donar una majoria al president a les legislatives. S’aprofitava, a la segona volta, de l’obligació de triar entres els candidats Sarkozy, Hollande o Macron i la candidata del Front i després Rassemblement National.
Ara bé, si això ha funcionat a Catalunya Nord l’any 2017, no és cert que funcioni enguany. A Catalunya Nord si la gent vota de la mateixa manera que a les presidencials serien quatre diputats del RN elegits car Marine Le Pen ha arribat amplament primera, malgrat el Zemmour, a les quatre circumscripcions. A les quatre circumscripcions ha superat clarament Emmanuel Macron.
Però l’experiència mostra també que a les legislatives les coses no són tant simples. Primer hi ha sempre una forta abstenció, cosa que canvia molt els resultats car afecta més uns partits que uns altres. Per exemple els electors del RN saben que Marine Le Pen ha perdut i que difícilment tindrà un grup important a l’assemblea. Doncs els jocs són fets.
Aquesta abstenció afecta també habitualment els diferents partits de l’esquerra, car no han fet els resultats esperats i tenen divisions internes. Ara bé, si el Mélenchon ha fet a Catalunya Nord resultats inferiors a la mitjana francesa, són molt pròxims dels resultats del Macron. Sobretot, sumats als resultats més minses dels ecologistes, socialistes i comunistes, el candidat d’unió de la NUPES fa joc igual amb els resultats del RN a dues circumscripcions. Si s’afegeix la dinàmica de l’eslògan “Mélenchon premier ministre”, pot permetre als seus candidats de passar tots a la primera volta i de tenir duels NUPES-RN.
Això també sobre el paper cat Catalunya Nord és una de les regions on el descontentament dels socialistes i dels comunistes s’ha expressat més clarament contra la NUPES, no pas contra la unió sinó contra l’hegemonia prou brutal dels Insubmisos. Ha arribat fins a una candidatura dissident al Vallespir- Alberes. Ves a saber si la disciplina de vot per la recent i fràgil NUPES funcionarà prou a les altres circumscripcions?
Els candidats Renaissance (ex-LREM) seran presents arreu, recolzats per l’elecció del president Macron i ajudats per la por de bastanta gent moderada espantada de veure pujar de banda i banda els dos extrems. Evidentment, si hi ha triangulars afavoriran l’elecció dels candidats RN, però en cas de duels NUPES-RN o Renaissance-RN, res no és jugat i l’abstenció podria decantar el resultat cap a l’un o cap a l’altra. Per això deia al començament que eren eleccions indecises.
I ara, què pot passar a cada circumscripció?
A la quarta circumscripció, d’Elna i Banyuls fins a Prats de Molló, Marine Le Pen va tenir 32% a la primera volta de les presidencials, Macron 21% i Mélenchon 18%. Ara bé, amb els altres vots d’esquerra se suma al 26%. Seria una bona posició sense la candidatura de l’Alexandre Raynal, candidat socialista batejat “divers gauche”. No sé si té perspectives de passar, però segons els vots que sumarà pot contrariar el candidats NUPES i, fins i tot, privar-lo de la segona volta. Quedaria allavontes el diputat Renaissance Sébastien Cazenove i la candidata RN “parachutée” des de Perpinyà. Fent això el RN confia com sovint que la gent votarà més el partit i la Marine que no pas la candidata. Amb eventualment una triangular. Passar el 12,5% dels inscrits serà el repte de tots, llevat del RN.
La segona circumscripció, de la Salanca a la vall de l’Aglí, va ser guanyada de poc pel RN Louis Aliot el 2017, que la va deixar després per Perpinyà. Van ser determinants a la segona volta els vots Mélenchon que li van venir per anti- macronisme. Serà el mateix aquest any? És la circumscripció on el RN és en més bona posició car Marine Le Pen hi ha sumat 37% a la primera volta. Mélenchon hi va arribar tercer i sumant l’esquerra s’arriba només al 22%. La qüestió serà si el vot d’esquerra serà unit i si l’abstenció serà important. Amb un duel NUPES-RN aquest tindrà alguna dificultat. Si no és així un basculament com el 2017 produirà els mateixos efectes.
La tercera circumscripció, del Riberal a la Cerdanya, és molt indecisa. Marine Le Pen hi ha fet el 30%, Macron 20 i Mélenchon 21, però amb l’esquerra puja també a 30%. Per tant tot és possible. Per Renaissance se presenta Pierre Bataille, el batlle de Font-rabiosa, que fa parella amb una LR de Perpinyà, doncs una candidatura seriosa. Però hi ha la candidatura Résistons! Dels partidaris de Jean Lassalle, la sola a Catalunya Nord, que pot fer prou vots per a pertorbar la candidatura Bataille, car la porten dos elegits locals coneguts, els batlles de Vernet i d’Eus.
La primera circumscripció és la més urbana, ja que és únicament Perpinyà i una part de la seua primera corona. Le Pen hi ha fet 30%, el conjunt de l’esquerra 29% i Macron el 22%. Però per l’esquerra jugaran les tensions internes i la manera de com la NUPES s’ha imposat. En front hi ha el diputat sortint Romain Grau, de Renaissance, prou ben implantat i que sembla tenir perspectives de renovar el seu escó. Però res no és fet.
Un gir a la guerra a Ucraïna?
Era el tema de les eleccions legislatives que s’apropen. Ara canviem de tema i parlem de la guerra a Ucraïna.
Les notícies sobre la guerra a Ucraïna són contradictòries, sense que tinguéssim prou elements comprovats. D’una banda se diu que l’exèrcit ucraïnès resisteix i avança en certs punts, i d’una altra els russos avancen al Donbass on bombardegen i destrueixen sistemàticament pobles i ciutats. Si un dia l’annexen serà un camp de ruïnes. El que és clar és que tenim una guerra d’usura on, a la llarga, els russos tenen més recursos.
Els civils del Donbass que han pogut marxar cap a l’oest se’n han sallit. Pels altres, es diu que són en part evacuats cap a Rússia on, d’evidència, seran mal considerats. Els homes que hi queden són posats de força a l’exèrcit rus i enviats al foc. Ja ho havia fet Napoleó I quan va crear departaments francesos a Alemanya, Bèlgica, el nord d’Itàlia i Catalunya, tant amb l’objectiu de treure impostos com soldats.
Quan de temps podran resistir els ucraïnesos sense prou canons i municions, i amb l’estiu que permet als tancs russos de passar dins els camps sense enfangar-se? Els russos diuen que tenen tot el temps. També si Rússia té contra ella les sancions occidentals, no els hi afecta ni la indústria de l’armament ni per ara les capacitats ofensives, quan el bloqueig d’Odessa i del Mar Negre asfixia ja ara l’economia d’Ucraïna, i l’afectarà més amb el temps.
S’hi afegeix el bloqueig dels estocs de blat del port d’Odessa, les dificultats per la nova temporada agrícola i la pressió general per a permetre l’exportació de blat, tant d’Ucraïna com de Rússia, que a més beneficia directament de la pujada dels preus, a pagar en rubles. El blat i el gas són les dues respostes de Putin a les pressions dels occidentals i el fan en bona part mestre del joc. La qüestió és: quan Putin pensarà tenir prou avantatge i quan Europa i els Etsta Units tindran prou problemes interns per fer pressió sobre Ucraïna per què cedeixi? O és que els Estats Units faran de l’afebliment de Rússia un eix de la seua política exterior per temps? Car és també una manera d’oposar-se indirectament a la Xina, que ella té tot interès a deixar podria les coses. Tot això prefigura un gir dins la situació a Ucraïna?
S’ha retret a França i a Alemanya de dir que caldria temps perquè Ucraïna entri dins la Unió europea. El moment no era belleu l’adequat però té un fons de veritat. Caldria primer, com per tots els Estats que hi van entrar, que posi les seues lleis i reglaments, com també la seua economia en adequació amb els tractats de la Unió Europea i amb les seues normes. Prendrà temps i ne se sap si enmig de la guerra és en situació de fer-ho.
A més Alemanya i França són els principals contribuïdors amb 28 i 27% respectivament, o sigui més de la meitat el 2020. Amb el Brèxit fet efectiu passen ara als dos terços, car el Regne Unit era els tercer financer. Mentre els països més a l’est, que reclamen l’entrada ràpida d’Ucraïna aporten en conjunt 10% del pressupost i són tots ja beneficiaris. Està molt bé de votar perquè paguin els altres.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1706/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-31-de-maig-de-2022