RADIO ARRELS – 28 avril 2020 – Chronique d’actualité 189
Le parlement a approuvé le budget de la Generalitat, les premiers depuis trois ans, avec peu de députés présents, des délégations de vote et le vote télématique qui avait été nié pour la réélection de Carles Puigdemont. La pandémie du coronavirus se développe partout. Les statistiques sont souvent très minorées car on ne compte seulement qu’une partie des décès, comme au Royaume Uni, aux États Unis ou au Brésil. La responsabilité de dirigeants comme Boris Johson, Donald Trump, Pedro Sánchez ou Jair Bolsonaro est aussi responsable de l’augmentation dans leur État.
La Generalitat de Catalunya té finalment pressupost
La Generalitat de Catalunya té finalment pressupost.
Amb temes com aquest, que són essencials per la vida i la gestió d’un país, se veu l’impacte de l’epidèmia del coronavirus i el canvi de valors que nos ha aportat, almenys ara , per uns quants mesos i belleu un any. En temps normal hauria estat la notícia més important de la setmana. N’hauríem parlat des de fa temps, amb les postures d’uns i altres, les baralles, la posició dels partits, etc. El resultat s’hauria comentat, car molt important per governar Catalunya, com també haurien començat les especulacions sobre les eleccions autonòmiques que havia anunciat el president Quim Torra després del vot del pressupost, a conseqüència de l’escó seu que ERC li havia tret al parlament. Oi que això us sona com si fos d’una altra època o d’un altre planeta ? Doncs era de fa menys de dos mesos. Ja sem dins un altre món, amb altres prioritats.
Passa el mateix dins la premsa. No se n’ha parlat per antelació, hi va haver un article el dia mateix, divendres passat, que calia cercar al mig de les moltes notícies coronavirades, car no era en títols grossos a les portades. L’endemà ja no se’n parlava més. Havies de fer una recerca sobre internet per comparar el que deien els diferents mitjans de comunicació.
Doncs la notícia que jo trobi més notable i interessant, car fixa un marc per tot l’any i pels anys vinents, per quan ja s’allunyarà l’angoixa del coronavirus, és el vot del pressupost de la Generalitat pel parlament de Catalunya aquest divendres 24 d’abril.
Com va passar ? Doncs com les últimes sessions i debats al parlament francès, amb només vint o trenta diputats, dos o tres de cada partit, més els membres del govern concernits o el primer ministre. Moltes delegacions de vot, uns quants diputats en teleconferència, un debat entre els pocs presents i vot entre ells, amb quinze o vint diputats contra cinc o deu presents, portadors de moltíssimes procuracions.
Va ser igual al parlament de Catalunya. Només hi havia vint-i-u diputats sobre 135, tots amb guants de goma com cirurgians i mascaretes. El president Quim Torra i Pere Aragonès, que presentava aquests pressupostos, van entrar també amb mascaretes. El debat va tenir lloc tot el dia, aquesta vegada sense intents de bloqueig per l’oposició, amb les intervencions del representant de cada partit, i se va votar. Resultats : pressupost aprovat per 65 vots a favor, 61 en contra i vuit abstencions de Catalunya en Comú, que van permetre que s’aprovés, car la majoria és a 68 vots. El 2017, pels precedents pressupostos aprovats, la CUP havia votat a favor i aquesta vegada ha votat en contra en companyia del Partido Popular, de Ciudadanos i del PSC. Se’m fa difícil de vegades de seguir la CUP, car aquest pressupost era molt més social. Perquè han votar contra ? Van votar a favor ERC i JxCat.
Doncs uns 114 diputats van ser absents. Com pel parlament francès tot això era pactat perquè no hi hagués contagi entre els diputats. No pas contagió d’idees, ja que a Catalunya i a Espanya, més que a França, els diputats són soldats dels partits, sinó és clar contagi del coronavirus, ja que vindrien de tot Catalunya i serien asseguts els uns contra els altres, perquè la sala del parlament de Catalunya és petita. Per aquesta sessió eren separats per files de seients buits i a tres o quatre metres els uns dels altres.
Si aquesta aprovació va ser possible és perquè hi va haver un intercanvi de cromos, d’imatges, com fan els nins que fan col·leccions. ERC i JxCat van aprovar els pressupostos de l’ajuntament de Barcelona d’Ada Colau i dels Comuns, i aquests se van abstenir i permetre l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Se veu que tenir pressupost interessava tothom, i especialment ERC i el vicepresident Pere Aragonès, car pensen guanyar les pròximes eleccions i governar Catalunya : amb aquest vot ho faran amb seguretat, amb un pressupost que ha preparat ells mateixos. Tot s’entén.
A partir d’ara, quines en seran les conseqüències ?
Són importants car, en efecte, car els pressupostos precedents eren de fa tres anys, quan normalment són votats cada any. Els havien presentat el president Carles Puigdemont i el seu vicepresident Oriol Junqueras. Des d’allavontes no hi havia més majoria i feia tres anys que eren prorrogats. Eren doncs els mateixos pressupostos, és a dir amb els mateixos ingressos i les mateixes despeses, sense possibilitat de modificar-los. Amb aquest pressupost són més de tres mil milions, tres milliards d’euros més amb, com he dit, unes despeses més orientades cap als aspectes socials. Doncs són més amples i millors.
Ara bé, s’hauran de modificar per la crisi del coronavirus, que farà disminuir les entrades i augmentar molt les despeses. Però al manco els pressupostos nous hi són i se podran prorrogar sense problemes si no hi ha entesa l’any vinent. Donen més seguretat a la Generalitat de Catalunya pel futur pròxim i, evidentment, per la gestió del país.
Dues remarques per tancar el tema. No se parla més de fer eleccions ara que hi ha pressupost. Amb seny el president Torra ha dit que no era el moment d’entrar amb baralles electorals i de fer sàller la gent a votar amb tots els riscos que comportava, sinó de lluitar junts contra l’epidèmia. És de sentit comú. Per tant seran convocades pel 2021, és a dir que s’acabarà la legislatura… si el Tribunal Suprem espanyol no destitueix el president Torra per haver penjat una banderola a favor dels presos al balcó de la Generalitat ! Realment, aquesta sentència sembla encara més ridícula i insignificant que quan tot va passar.
L’altra remarca lliga amb aquesta reflexió, car se veu fins a quin punt el coronavirus ha canviat els comportaments i ha ressituat les coses al seu nivell objectiu. Se veu que moltes decisions de fa uns mesos o anys eren pura tàctica i falses excuses. Estic pensant a l’inici de la legislatura, el 2018, quan Carles Puigdemont va guanyar les eleccions de l’actual parlament i no se’l va deixar presentar-se i votar com a president, car era diputat però a l’exili. Se va dir que calia ser present, quan ell volia votar telemàticament.
És el president del parlament que s’acabava d’elegit, Ricard Torrent, d’Esquerra Republicana, que s’hi va denegar, pressionat pel govern de Mariano Rajoy i els seus tribunals. De fet, tant a ERC com al Partido Popular els interessava barrar el pas a Carles Puigdemont i fer-li perdre el benefici de la batalla electoral que havia guanyat en plena aplicació de l’article 155.
Doncs divendres, per aprovar els pressupostos, vint-i-cinc diputats van assistir al ple via internet i van votar telemàticament, tots ells de JxCat, el grup parlamentari de Carles Puigdemont. Aquesta vegada el president Ricard Torrent ho va acceptar car, sent d’ERC, l’interessava que els pressupostos s’aprovessin. És un precedent molt interessant, que portarà cua. Conseqüència directe del coronavirus.
La pandèmia del Covid19 s’aprofundeix dins el món
El coronavirus del qual, entre cometes, fa massa temps que no en parlem, Aquesta pandèmia s’aprofundeix al món.
Ara que la pandèmia del coronavirus s’ha estès a tot el món i que s’ha aprofundit, se poden comparar millor les situacions. Fa encara un mes alguns països n’eren només a l’inici, com Anglaterra o el Brasil, i no se sabia si se desenvoluparia molt o no. També se veu clarament ara la responsabilitat de certs dirigents que són responsables de la gran extensió de l’epidèmia al seu Estat, doncs que són responsables de més morts que a altres llocs. Vull fer referència a Boris Johnson al Regne Unit, a Donald Trump als Estats Units, a Pedro Sánchez a Espanya i a Jair Bolsonaro al Brasil. No hi van creure, alguns encara neguen la realitat i, sobretot, no van prendre les mesures oportunes que calia. Bolsonaro encara s’hi nega.
Oficialment, els grans Estats europeus han superat els vint mil morts, llevat d’Alemanya. Fa dues setmanes citàvem com enorme els tres cents mil contaminats dels Estats Units. Ara són un milió, amb 55.000 morts i sempre el nombre va creixent. A més aquestes tristes estadístiques oficials no són segures, Més ben dit, ara sabem que són inexactes, minorades gairebé a tot arreu, sigui per voluntat deliberada de minorar, com a Xina o al Brasil o a Espanya, sigui perquè només se citen les xifres que semblen segures, és a dir els morts en hospitals, deixant de banda els altres, com s’ha fet a Anglaterra, Espanya o Estats Units.
Aquesta manera de comptar els morts quan hi ha una catàstrofe ha passat sempre. Quan hi ha un terratrèmol només se compten els morts trobats, no els desapareguts. Altre exemple, per l’aiguat d’en 40 a casa nostra var ser unes cinquanta persones mortes, però només se van comptar els cossos trobats i les desaparicions declarades per les famílies. En realitat hi va haver més pèrdues humanes, cadàvers no trobats i gent desconeguda que ningú no va reclamar dins tota aquesta població mal estabilitzada i desarrelada després de l’inici de la guerra i de la retirada. Passa el mateix ara amb el coronavirus on, a molts països només compten els hospitals. No són els morts totals i la diferència pot ser gran. Les minoracions són doncs a tot arreu.
Per exemple al Regne Unit el nombre oficial ha superat els vint mil. Però se sap que hi ha moltes defuncions en les cases de jubilats i morts a casa. Hi ha estimacions qualificades de serioses que afirmen que seria el doble, és a dir prop de quaranta mil. També als Estats Units sembla que han de ser molt més. La palma és del Brasil del president d’extrema dreta Jair Bolsonaro on només serien oficialment uns seixanta mil infectats i menys de 5.500 morts, car ell vol que s’aixequi el confinament on n’hi ha, i que tothom torni a treballar. Però els governadors dels diversos Estats federats parlen de deu vegades més. S’hi enterren els morts de nit per a evitar l’impacte de les imatges i del nombre, i evitar més alarma social.
Ara bé, el coronavirus ha fet unes víctimes més : el Donald Trump ha renunciat a la seua compareixença diària i, a Espanya, no salliran més els generals a informar. Tots ells després de dir enormes burricades. Ho diu un proverbi francès : “Tant va la cruche à l’eau qu’à la fin elle se casse”.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/606/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-28-dabril-del-2020