RADIO ARRELS – 6 octobre 2014 – Chronique brève 3 – Joan BECAT
Avec l’automne, chaque année, arrivent des pluies qui peuvent être très violentes et provoquer de fortes inondations ou aiguats, comme celui de 1940 en Catalogne Nord. Pour Perpignan on évoque le scénario d’un possible nouvel aiguat.
Bon dia. Amb la tardor, cada any, arriben les pluges i els bolets. Aquestes pluges poden de cop ser molt violents i provocar inundacions fortes.
Va ser el cas fa pocs dies al Gard i a l’Erau, amb moltes destrosses i pèrdues de vides humanes. Van caure 350mm de pluja, o sigui un pam i mig, que és molta aigua: s’entén que quan baixa i se concentra pugui inundar i emportar-ho tot. Cal dir que tot sovint no s’ha previst el pas de tanta aigua, i les destrosses en són incrementades. És també el que ha passat a l’Erau i al Gard. L’aigua ha de passar i té una força immensa.
Ara bé, vull recordar que el rècord de pluja en un dia va ser durant el famós Aiguat del 40 a Catalunya Nord, amb un màxim a l’alt Vallespir, als municipis del Tec, de Montferrer, de Sant Llorenç de Cerdans o de Prats de Molló, amb el doble d’aigua que aquests dies a l’Erau per tot el Vallespir, la Garrotxa i el Conflent. Va ser un metre d’aigua en un sol dia i un metre i mig en tres dies, els 16, 17 i 18 d’octubre del 1940. Heu d’imaginar aquesta quantitat baixant de tot arreu, erosionant i emportant-s’ho tot, terres, cases, gent, rutes i ponts. Qui ho ha vist se’n recorda encara i per sempre.
Això tornarà a passar, car els estudis històrics mostren que hi ha una probabilitat de un cop o dos per segle. Com han passat setanta anys, això vol dir que el pròxim aiguat és per aviat.
Durant l’aiguat d’en 40, a Perpinyà, en dotze hores el nivell de la Tet va pujar de un metre a més de sis metres. Quan seu avui dia a la via ràpida que és dins el llit de la Tet imagineu l’alçada: seria per damunt de la vostra votura, amb una ribera enorme i violent. Nimes i Montpeller no són les soles a tenir des aménagements mal concebuts, que exageren les catàstrofes. Nosaltres també sem tan burros com els altres. Us en diré un exemple, entre d’altres, i a Perpinyà mateix.
La gent gran o d’experiència sap que, quan hi ha un aiguat, sempre la Tet salta a fora del seu llit després del Soler, just passada Santa Eugènia, en front de Baó i abans de Sant Esteve. Com que hi ha un talús alt a la seva riba dreta, la Tet va cap a l’esquerra, abans de l’actual ruta de Baó que travessa la ribera, i inunda les terres baixes, passa pel Baix Vernet i torna al seu llit cap a on hi ha la Fira, la deixalleria i les terres baixes de Bonpàs.
S’han fet digues per a protegir, molt altes, però només comencen amb el municipi de Perpinyà. Més amunt i precisament on salten els aiguats, són de terra i de sorra, i més baixes. Per tant el pròxim aiguat saltarà sempre aquí. On anirà l’aigua? Doncs som sempre per la part baixa de Baó i de Sant Esteva – que han tingut la prudència de no construir en aquesta zona – i des d’aquí pel Baix Vernet, on els bombers són en zona inundable, però desprès l’aigua no podria tornar a la ribera, car li prohibiran les digues. Per tant continuarà per les urbanitzacions de Bonpàs, per Vilallonga de la Salanca i per Santa Maria, fins al mar. I es dirà que era imprevisible car mai no hi havia passat la Tet.
Quina solució? Fer digues suficients fins al pont del Soler. Qui paga i qui en prendrà la decisió, ara que estem encara a temps?
