Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

L’Amérique contaminée de Donald Trump. Far West dans le monde. Encore des anecdotes coronavirées.

RADIO ARRELS – 7 avril 2020 – Chronique d’actualité 186

Le président Donald Trump a une grande responsabilité dans l’épidémie du Covid19. Que ce soit pour les raisons liées à la santé comme pour son attitude, tout est réuni pour faire des États Unis le grand foyer de l’épidémie mondiale. Le coronavirus provoque un chaos à cause de la pénurie des produits indispensables pour combattre l’épidémie. Chaque État essaie d’obtenir le matériel et les médicaments par tous les moyens et tant pis s’ils étaient pour un autre pays. Une nouvelle borrellada prive l’Espagne d’une donation de masques.

L’Amèrica contaminada de Donald Trump

Bon dia, una vegada més des del telèfon. Començarem parlant de l’Amèrica contaminada de Donald Trump.

Pensava posar com a tema l’Amèrica contaminada per Donald Trump, per mostrar la seua gran responsabilitat en l’epidèmia al seu país. Però el “per” deixava entendre que era ell qui havia portat el virus, i no és el cas. Però és cert que és la persona qui més a contribuït a l’extensió de l’epidèmia als Estats Units i que continua fent-ho. A més de ser una persona i un dirigent insòlit i perillós per la resta del món, se veu ara que ho és també per la població del seu país. Malgrat això la seua popularitat no baixa i és en camí de ser reelegit, si res no canvia.

Anem a pams. La setmana passada els Estats Units ja encapçalaven la llista dels Estats amb més persones contaminades, superant Itàlia i Espanya. Ahir havien polvoritzat les xifres, passant de 140.000 casos a prop de 350.000, és a dir el terç del total mundial, i els morts passant de tres mil a deu mil. Un desastre que només comença. Tot apunta que serà pitjor en les setmanes que venen.

Recordeu que fa tres setmanes, quan l’epidèmia era sempre forta a Xina i sobretot a Itàlia, Donald Trump deia públicament que no creia en l’epidèmia, que no tocaria els Estats Units i que desapareixeria amb la primavera i la calor. Però la contagió havia començat i els científics i certs Estats federats ja cridaven alerta i demanaven mesures preventives i preparar els hospitals. Però res des de la Casa Blanca.

La setmana següent Donald Trump feia declaracions encara més sorprenents, que demostren l’aberració en la qual viu. Deia que posar el país en un confinament total, que li demanaven des de New York i Califòrnia, seria paralitzar-lo. Seria un risc econòmic superior a la mortalitat per coronavirus i ell no el volia prendre. Cinisme total, car significa que tant li fan els morts que hi haurà mentre se salvi l’economia.

Sobretot cal pensar que un terç de la població dels Estats Units no té cobertura social. Són víctimes ja designades. A més tothom ha de pagar el metge i l’hospital, rics i pobres. Per tant, habitualment, quan la gent és malalta, per exemple en cas de grip, molts van a treballar malgrat el seu estat de salut, i contaminen els seus veïns al transport i a la feina. És el que està passant ara amb el coronavirus, que s’estén ràpidament i s’estendrà encara més.

El president Donald Trump durant una conferència de premsa sobre el Covid19. Il·lustració de l’article : “Coronavirus : à quoi joue Donald Trump, alors que les États-Unis pourraient devenir le nouvel épicentre de la pandémie ?” (francetvinfo.fr, 24/03/2020).

Just abans de la setmana passada, el president Trump continuava sent irresponsable. Quan ja havia començat el confinament recomanat i voluntari declarava en un interviu, que he sentit i on he notat les seues paraules : “Diumenge he vist la missa a casa per televisió, però no és el mateix. Pel dia de Pasqües veure les esglésies plenes de gent seria una cosa magnífica”. És a dir que en lloc de demanar confinament suscitava reunions, evidentment per captar els vots dels evangelistes que no li van faltar per la seua elecció.

Ha continuat aquesta setmana. A una conferència de premsa, després d’insistir sobre el confinament ara necessari i dir que calia portar mascaretes, Donald Trump acaba dient que ell i la seua gent a la Casa Blanca no en portaven i no en portarien car “me privaria de veure la bonica cara de la meua secretària quan arribi el matí al meu despatx i me diu : Bon dia President”. A més de machista, com voleu que molta gent se prengui seriosament les recomanacions que ell mateix hauria de seguir. Tant per les raons relacionades a la sanitat com per l’actitud del president Trump, totes les condicions són reunides per fer dels Estats Units el gran focus de l’epidèmia mundial.

Crec que Donald Trump ha finalment entès que l’epidèmia del coronavirus seria un desastre al seu país i que li podria costar la seua reelecció, que és la única cosa que el mou. Ha trobat un contrafoc. Sabent que hi hauria desenes de milers de morts, molt més i de lluny que a qualsevol altre país, ha declarat fa uns dies que els americans s’havien de preparar a temps molt durs. Ell i els hospitals feien front i que si hi havia només cent mil o dos cent mil morts haurien fet el job, haurien fet la feina. És a dir que ha pres les previsions més extremes i les ha fet seues. Perwuè ? Sabent que les xifres se dispararien, ja anuncia més que el probable per tal que les quantitats del balanç que els seus adversaris li puguin retreure, per la seua ineficàcia, ell les pugui presentar com un èxit ja que serien menys que l’anunciat. És una persona cínica, però en sap més que el que se creu de política politiciana.

M’ha fet pensar a un adagi que he sentit a Mèxic, que diu : “Pobre Mexico, tan lejos de Diós i tan cerca de los Estados Unidos”, que podria ser ara : “Pobres Estats Units, tan lluny de Déu i tan a prop de Donald Trump”.

Far West en el món

D’Amèrica anirem al Far West que ha fet la conquesta del món, amb el coronavirus.

El coronavirus ha provocat un caos per la penúria dels productes indispensables per combatre l’epidèmia, dels més modestos, com mascaretes o bruses, fins als més sofisticats com els respiradors i les màquines de reanimació. No hi ha solidaritat a Europa i és el Far West en el món. És la llei de qui dispara primer i té menys escrúpols. Cada Estat procura tenir material i fàrmacs de qualsevol manera i tant se val si eren per un altre país. La major part venen de Xina i dels països de l’Àsia del sud-est, i no tots estan conformes a les normes. Hi ha moltes estafes i certificats que no són oficials, amb productes no sempre conformes a les normes habituals.

La Xina alhora ajuda enviant material i medicaments però també fa un gran negoci, com és lògic quan un país té una indústria estratègica i que el mercat reclama més que la producció. Malgrat l’aspecte comercial, la Xina és percebuda a molts Estats del món i a Europa mateix com una salvadora, com un país que fa servei a tots i practica l’ajuda internacional, sigui amb donacions, sigui amb vendes. Per tant creix i millora la seua imatge internacional. Marca punts.

A l’oposat la imatge dels Estats Units de Donald Trump se degrada, car no han ajudat fins ara els altres països afectats pel coronavirus. Fins i tot han deixat caure els que són els seus aliats de sempre. Els Estats Units s’han tancat des de l’inici de l’epidèmia, inclòs quan no eren encara afectats. A més se veu que són incapaços de gestionar l’epidèmia a casa seua. El contrast entre les dues superpotències és cada dia més gran.

Dins els fets va més lluny que l’absència d’ajuda als altres països als inicis de la pandèmia. Des de que Donald Trump s’hi ha posat la setmana passada, i ara voldria limitar els efectes desastrosos pel país i per ell, com he dit és el Far West dels westerns. Els representants dels Estats Units recuperen els avions carregats de mascaretes i altres productes comandats pels altres països i, als aeroports mateixos de la Xina, proposen més diners i els desvien cap a Amèrica. Entre altres ha passat al detriment de França. Mateixa cosa amb la penúria de medicaments i de productes pels pacients en reanimació, on les comandes no arriben car a cop de dòlars, els Estats Units fan la ràtzia. Tot i continuant, dins els Estats Units mateixos, de criticar molt el virus xinès, que és evidentment culpabilitzar la Xina de tot el que passa. Se li demana ajuda i al mateix temps la fan culpable.

Més anècdotes coronavirades

Encara un minutet per parlar d’una anècdota coronavirada.

És d’una persona que ens agrada a tots. Us havia dit que no caldria esperar gaire perquè el senyor Josep Borrell faci una altra burricada, o borrellada si voleu, que és el mateix. Doncs ja està fet. En la web de la Unió Europea, a l’acció exterior, que és la seua cosa, ha escrit un article en castellà : “La pandemia del coronavirus y el nuevo mundo que está creando”. Ell també ha d’ensenyar que és intel·ligent i que pensa. Era fa uns deu dies. Diu que hi ha un “componente geopolítico que incluye la lucha para influir”, “mediante la política de la generositat”. Molt a l’espanyola, fins i tot molt a la franquista afirma : “Hemos de defender Europa”.

La Xina era dins el blanc del ministre d’exteriors europeu, amb l’ajuda que aporta en mascaretes i altres productes que envia a ïtàlia, a Espanya i altres Estats europeus afectats per l’epidèmia. Una de les empreses que ella feia donacions de materials és Huawei, l’empresa xinesa d’informàtica. Com que no vol ser acusada d’entrar en una guerra d’influència política Huawei s’ha fet enrere : Espanya no tindrà les seues donacions de mascaretes. Que han de dir els espanyols al seu burrellet ? Gràcies senyor Borrell !

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/570/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-1-dabril-del-2020

Commenter

Articles récents

Nouvelle étape dans la guerre de la Russie contre l’Ukraine. Parlons de migrations.
27 septembre 2022
La Generalitat historique et la Catalogne Nord. Madrid, l’Espagne et la dette de l’État. La rentrée parlementaire en France.
20 septembre 2022
La Diada du 11 Septembre déborde les partis. La tentation de l’écologisme de crèche de Noël.
13 septembre 2022
L’Espagne accusée de vulnération des droits politiques. La distillerie de Sant Feliu d’Avall en débat. Le “Mess des Officiers” de Perpignan.
6 septembre 2022
Une UCE d’un niveau exceptionnel. La Catalogne Nord, le pays catalan qui n’avait pas de nom.
30 août 2022

Archives