Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

La pandémie continue. L’Europe se déconfine. L’indépendantisme catalan devra s’adapter au coronavirus.

RÀDIO ARRELS – 5 mai 2020 – Chronique d’actualité 190

L’Europe et les États Unis sont les grandes régions les plus affectées et la facture du coronavirus y est très élevée, malgré le confinement, une protection collective momentanée par coaction. Avec des ressemblances et des différences selon les États il y a déconfinement en Europe. En France le plan Castex repose sur les structures les plus proches des gens, les départements et les maires. L’indépendantisme catalan devra s’adapter et se réinventer, car ses trois bases, les manifestations de masse, les entités civiques et les élections sont altérées par la crise du Covid19.

La pandèmia continua 

Una setmana més comencem parlant d’aquesta pandèmia del Covid19 que continua. 

Desconfinament és la paraula a la moda, però la pandèmia continua a tot el món i especialment a Europa i als Estats Units, que hauran estat finalment les grans regions més castigades. Hi ha sempre moltes contagions i moltes defuncions. Per tant el virus és sempre molt present i ho serà per temps. 

Però a tot arreu d’Europa, i sembla fins i tot als Estats Units, se comença a veure que la part alta de la corba del nombre de casos declarats i registrats cada dia té una inflexió lenta i comença a baixar. S`ha passat el pic. Hi ha sempre massa casos i massa defuncions, però no tant com abans a tots els Estats europeus. Això no vol dir que no hi ha més perill. Pot donar una falsa confiança i fer que moltes persones tinguin un comportament a risc quan se permeti de sàller més lliurement de casa. 

La factura del coronavirus és molt alta. Són setanta mil morts als Estats Units, s’apropen els trenta mil a Itàlia i al Regne Unit, han passat els vint-i-cinc mil a Espanya i a França. Això ha permès a Pedro Sánchez de dir, com si fos una victòria a una competició, que França havia superat Espanya en víctimes. Tot i la xifra enorme, no és veritat, car a França se compten des de fa un mes totes les defuncions i a Espanya no, car són estadístiques parcials, com ho vaig explicar la setmana passada. 

Ara que s’ha frenat la propagació – que hi és sempre, recordem-nos-en – hi ha les condicions per un desconfinament car els hospitals podran absorbir els nous casos de contagiats en situació preocupant, que continuaran arribant i belleu tornaran a créixer. En efecte, les poblacions confinades són allavontes les més exposades a la contagió perquè tenen poques persones contaminades i molta gent receptiva. Doncs perquè s’ha confinat arreu ? Sabem que és per frenar la contagió i cuidar els que són malalts greus i no abandonar-los i, així, limitar tant com se pot les defuncions. 

La corba de defuncions per Estat, segons la Universitat Johns Hopkins. Les corbes segueixen
una escala logarítmica i comencen amb el 10è mort per coronavirus dins l’Estat considerat. Al
mateix temps apareix a la dreta la diferència entre els inicis de propagació de l’epidèmia
segons els països. No hi ha la Xina car les seues estadístiques no són ni fiables ni suficients
(font: francetvinfo, 03/05/2020).

No se confina per aturar del tot la contagió, és per frenar-la. Quan se desconfini la progressió reprendrà. S’espera aquest increment. S’espera també que se podrà limitar i controlar. El confinament és una protecció momentània de tothom mitjançant l’aïllament obligatori. És doncs una protecció col·lectiva per coacció, per pèrdua de la llibertat de moviment. Amb el desconfinament se passa a la necessitat d’una protecció sota responsabilitat personal, individual, amb la necessitat acceptada per cadascú de respectar les normes de protecció. 

Si hi ha massa gent que se salten aquestes normes, la contaminació creixerà. Si les respectem, serà moderada. 

L’Europa se desconfina 

Precisament del desconfinament en parlem perquè Europa, a poc a poc, se va desconfinant. 

A molts Estats és el desconfinament que és a l’ordre del dia. A Espanya ja fa quinze dies, a França serà d’aquí poc i sabem com serà. A Alemanya ja s’ha desconfinat i torna a créixer el nombre d’hospitalitzats i de defuncions. A Suècia no s’ha pas confinat la gent, tot i que tenen casos com a altres països.. S’ha deixat estendre la contagió i s’ha fet l’aposta del respecte individual de les normes de protecció per limitar la propagació. Sembla que els hi hagi sallit bé. Però, com que la capital Estocolm i la regió Est són més tocades, les autoritats locals de la zona Oest i científics demanen que aquesta zona sigui posada en confinament obligatori, com s’ha fet a França. Com veieu, les posicions diverses i les polèmiques hi són a tot arreu, no només a França. 

Se veuen sempre diferències entre França i Espanya. Pedro Sánchez ha rebutjat les propostes de Catalunya : és tothom al mateix temps i arreu igual amb les mateixes mesures, quan les situacions són diverses. A França sabem que serà territori per territori en acord amb els batlles, que era el que volia Catalunya. Ara bé, ahir Madrid ha permès que una part de la proposta de la Generalitat de Catalunya se posi en pràctica : en lloc d’un desconfinament homogeni per província, que poden tenir zones més afectades i d’altres poc, se desconfinarà per regions sanitàries, és a dir més petites i, sobretot, seguint les estructures sanitàries existents i operacionals. És de sentit comú. 

A França, ara coneixem les principals mesures del pla Castex. El primer ministre Édouard Philippe el va citar explícitament durant la seua compareixença al parlament francès. Era tant un reconeixement per la feina com un parallamps. En efecte, pensi que si les coses van bé, serà el pla Macron-Philippe. Si alguna cosa no va, serà el pla Castex. Més que un desconfinament és una relaxació dins el confinament. No tot serà permès. Els espectacles, la pràctica de l’esport col·lectiu, les grans reunions i, per descomptat, les manifestacions no se podran fer. Els bars i restaurants quedaran tancats. No és gaire diferent del que se practica ja a Itàlia o a Alemanya. 

El que més m’ha interessat i que he trobat encertat és que, si l’Estat és qui fixa les normes generals i les etapes, no és ell qui les posarà en pràctica, sinó que decidiran el ritme i com s’ha de fer les institucions i elegits més a prop de la gent, els departament i els batlles. Això implica que les situacions seran diferents municipi per municipi, segons la gravetat o no de l’epidèmia i sobretot segons les actituds locals, de la gent i dels elegits. Per la gestió col·lectiva i administrativa el nivell bàsic és el departament, on hi ha el Consell Departamental, que pot actuar el matèria social i ensenyament, i el prefecte pels serveis de l’Estat. El més a prop dels ciutadans són els municipis i els batlles, que són elegits i beneficien més de la confiança de la gent. 

Crec que és la millor manera d’enfocar aquesta etapa. Hi veig la mà de Jean Castex, que és elegit departamental, tot i que de l’oposició, batlle de Prada i president d’una comunitat de municipis. Té l’experiència de la gestió concreta al contacte amb les realitats territorials i socials. El pla presentat pel primer ministre en porta la marca. 

L’independentisme català s’haurà d’adaptar al coronavirus 

Per acabar parlarem de l’independentisme català que, ell també, s’haurà d’adaptar al coronavirus. 

Si heu assistit a la gran manifestació de Perpinyà del 29 de febrer o si heu anat a la manifestació de l’últim 11 de setembre o a alguna altra concentració a Barcelona, heu fet molt bé, car no crec que ho poguéssiu fer aviat, ni comptant amb mesos o trimestres. El coronavirus nos ha canviat la vida més que us penseu. Hi ha coses que no seran més possibles a mig termini, entre altres anar a es manifestacions amb quatre persones per metre quadrat. Si hi heu participat, us faran records de l’estil dels antics combatents : “Jo hi era, i érem molts!” 

Deixant de banda la nostàlgia, aquesta remarca mostra de manera evident que l’independentisme català s’haurà d’adaptar a la nova situació creada pel coronavirus. La seua força venia de tres bases. Primer la mobilització massiva de la gent : aquesta serà afectada. En segon les entitats cíviques independentistes i les xarxes internet que han teixit. Podran continuar, però com que servien sobretot a mobilitzar la gent, hauran de canviar bona part dels objectius. En tercer les eleccions que enviaven majories independentistes al parlament de Catalunya. Aquesta última base, a les mans dels partits polítics, necessitava en permanència l’impuls de les dues primeres. Per apretar-los, “pousser au cul” diuen els francesos. 

Amb la crisi del coronavirus i el confinament no se permetran manifestacions fins que se trobi una vacuna i que no hi hagi més riscos de contagió amb les aglomeracions de gent. Per tant l’arma principal de l’independentisme no se podrà més utilitzar. I quan sigui possible, no se sap si la gent haurà canviat de costums i, fins i tot, si no veurà després amb recel o no les grans reunions al carrer. 

També, aprofitant de la crisi, l’Estat espanyol ha recentralitzat el país i l’ha militaritzat. Molta gent n’és descontenta a Catalunya, però tothom s’acostuma a la situació. Amb com a conseqüència que s’han vist els límits de les autonomies i, alhora, la crisi ha promogut els governants, ho facin bé o malament, i els partits que gestionen la crisi. No hi ha més com abans una pressió de Catalunya sobre l’Estat. Abans de la crisi era Catalunya qui marcava el temps polític a Espanya, ara és Madrid i continuarà sent Madrid. Tot i el desconfinament, els equilibris no canviaran gaire i Pedro Sánchez pot pensar que el coronavirus ha matat també l’independentisme. 

L’adaptació de l’independentisme català durant i sobretot després la crisi passarà per reinventar-se, crear noves formes de manifestació i de pressió, nous processos i nous camins. Passarà certament per una forta crítica de l’Estat espanyol i de la seua acció, que han estat deplorables i, en front, per fer propostes per la gestió d’un Estat català més eficaç i més curós dels seus ciutadans, propostes que no s’ha fet fins ara des del 2017. Passarà per noves maneres de mobilitzar la gent. 

Caldrà reanimar els esperits i el debat independentista, renovar-lo. Caldrà trencar la rutina dels partits i tornar a donar força i empenta a les entitats cíviques catalanes. Caldrà, des de Brussel·les i des de Barcelona, que se prenguin iniciatives polítiques fortes i clares. Caldrà, com a primera etapa, guanyar les eleccions autonòmiques catalanes de la tardor o de l’any vinent, no únicament enviant una nova majoria de diputats independentistes, sinó amb un mandat clar i propostes per anar cap a la República, si se vol que aquesta se creï un dia. 

Referència àudio: https://www.radioarrels.cat/podcast/617/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-05-de-maig-del-2020 

Commenter

Articles récents

Toujours des polémiques autour de la cloroquine. Tourisme et déconfinement. Cocus et payer les musiciens.
26 mai 2020
Pedro Sánchez et Emmanuel Macron font le bras de fer. Tensions ultras dans la rue à Madrid. La vie politique de toujours revient en France.
19 mai 2020
Barcelone redeviendra une grande ville de congrès et de foires. En Europa, déconfinement à la carte.
12 mai 2020
La Generalitat de Catalogne a finalement son budget. La pandémie du Covid19 s’approfondit dans le monde.
28 avril 2020
Déconfinement et coronavirus pour longtemps. Jean Castex, le nord-catalan de l’année. Les militaires espagnols devraient se taire.
21 avril 2020