Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Déconfinement et coronavirus pour longtemps. Jean Castex, le nord-catalan de l’année. Les militaires espagnols devraient se taire.

RADIO ARRELS – 21 avril 2020 – Chronique d’actualité 188

Le déconfinement sera progressif car on ne peut combattre réellement le virus. Nous vivrons avec des mois et des années, jusqu’à ce que l’on trouve un vaccin, comme dans le passé nous avons vécu avec la variole ou la tuberculose. Jean Castex est devenu célèbre avec la mission de préparer le déconfinement de la France. On rappelle qu’il aide l’UCE et qu’il a fait que toutes les communes du Conflent aient leur cadastre avec les noms catalans corrigé. En Espagne les militaires informent sir le coronavirus et reconnaissent qu’ils combattent les critiques du gouvernement et limitent la libre expression.

Desconfinament i coronavirus per temps

Parlem del desconfinament i del coronavirus.

El president Macron ho ha anunciat fa pocs dies, el desconfinament començarà l’11 de maig i serà progressiu, car no hi ha manera de combatre realment la propagació del virus. El confinament no és tant una lluita directa – que per ara no se pot fer – que una manera encertada de perllongar el període de contaminació de la població per tal d’evitar el col·lapse total dels hospitals i dels serveis sanitaris. Sembla que ha tingut l’efecte desitjat a França car, llevat puntualment a l’est, no hi ha hagut la saturació dels hospitals del nord d’Itàlia i de Madrid, on van deixar gent desatesa i, per tant, condemnada a morir sense els socors necessaris.

Però l’altra cara de la moneda és que hi ha poca gent immunitzada després de ser infectada, menys que a Itàlia i a Espanya. També hi ha menys morts percentuals. Pels grans Estats a hores d’ara són cinc morts per coronavirus per deu mil habitants a Espanya, i probablement més car tots no hi són descomptats, com per exemple els de les cases de jubilats o morts a casa, per voluntat del govern Sánchez de minorar l’impacte per raons polítiques, són quatre per deu mil a Itàlia i tres per deu mil a França, on sí que se comptabilitzen totes les defuncions. El trist rècord de defuncions el té un petit Estat, Bèlgica, que supera de poc Espanya. Als Estats Units, tot i comptar-hi el més gran nombre de casos i de defuncions, només és un mort per deu mil habitants.

L’altra conseqüència de l’acció fins ara positiva de la gestió de l’epidèmia del Covid19 pel govern francès és que amb el final del desconfinament el virus tornarà a circular, continuaran les infeccions, els malalts lleus i també els malalts greus amb necessitat de cures intensives als hospitals. Aquí també tot deixa pensar que l’esforç serà de dilatar la contaminació dins el temps, aïllant els infectats i evitant un nou pic epidèmic. És l’esperit a Catalunya del pla del professor Oriol Mitjà, encarregat pel president Quim Torra de fer una proposta pel desconfinament. L’ha donada, però és al govern espanyol – que ha usurpat les competències en sanitat de la Generalitat – a dir si ho permet o no. Fins ara a denegat i prohibit qualsevol iniciativa que venia de Catalunya, tot i que seguien la línia del que se fa a França i a Alemanya, car des de Madrid no volen que Catalunya pugui marcar punts el la gestió de la crisi, com va passar anteriorment amb altres situacions.

Per tant haurem, a Perpinyà i arreu, de conviure amb el coronavirus mesos i anys, fins que se descobreixi una vacuna, com en el passat la gent va conviure amb la variola o la tuberculosi. Segur que durant mesos, i belleu durant un o dos anys, haurem de continuar amb confinaments parcials i limitacions, com també amb la presència del virus, dels hospitalitzats i confinats, del rosari de morts.

Per tant m’estic fent a la idea que encara durant setmanes i belleu mesos no podrem tornar als estudis de Ràdio Arrels. Ja fa setmanes – us ho dic, Laura i vosaltres – que m’enyori dels estudis a la matinada del dimarts i me faig a la idea que encara trigaré a tornar-hi. Enyori el somriure i l’activitat matinal del Rafel i de tu, Laura, enyori les xerrades amb l’Albert, on refem el món, en general més aviat el món català, mentre pren el cafè o mossega una poma. Me sembla que portarem tots roba d’estiu quan tornarem a una situació més a prop de la normalitat.

Segur que allavontes tots nos haurem acostumats a portar mascaretes a fora de casa. Doncs no sabrem més si la gent a qui parlem nos fa un somriure, o si té l’alè una mica fort, o si s’ha pres un cafè fa poc.

Jean Castex, el nord-català de l’any

Elegeixes Joan Castex com a català de l’any.

Sí. Amb l’encàrrec de preparar el desconfinament el batlle de Prada Jean Castex ha saltat a la celebritat a França. Ha passat de ser un desconegut del gran públic a ser una persona molt citada als mitjans de comunicació francesos, molt més que quan va ser encarregat de la coordinació dels Jocs Olímpics de París 2024. Esperi per tots nosaltres i per ell mateix que li sallirà bé.

Però com que a partir de l’anunci del seu pla a finals d’abril pel cap de govern o pel president Macron, i sobretot després de l’11 de maig, salliran polèmiques de tot arreu. Ja en sàllen ara. Se veu que el Rassemblement National i els melanchonistes no s’aguanten tant de temps. Doncs les polèmiques hi seran i se parlarà encara més de Jean Castex, qui per, qui contra. El seu nom i les seues propostes seran de tots els debats televisius i a les ràdios i diaris. Si el desconfinament se passa prou bé i té l’assentiment general, tindrà un gran prestigi i moltes perspectives a nivell estatal.

Fins ara fa sis anys que Jean Castex és batlle de Prada i president de la Comunitat de municipis del Conflent-Canigó. No he sentit que se’l critiqui gaire al Conflent. Suporta amb subvencions i presència la Universitat Catalana d’Estiu de Prada. Me direu que és el seu interès i que ho ha de fer. Però no ha estat sempre com això dins el passat, on fins i tot va calguer amenaçar de fer marxar l’UCE de Prada per tenir la col·laboració de l’ajuntament de Prada alguns anys.

Tot i que vegi amb bons ulls l’UCE i el Centre d’estudis amb residència Pau Casals de Vallroc a Prada, suscitat pel seu predecessor Jean-François Denis, no crec que sigui un militant del català, però és cert que li té simpatia. En tot cas ha tingut una actitud positiva pel català : cal saber que el Conflent és la sola comarca de Catalunya Nord a tenir la totalitat dels cadastres dels seus municipis amb una grafia catalana correcta de tots els noms que hi són mencionats, llocs dits, masos i cortals, còrrecs, recs i agulles, camins, tot. És degut a la seua acció directa i a la seua intervenció. En puc portar testimoniatge car va ser a instigació meua.

El Conflent tenia ja vuit cadastres corregits a iniciativa de la Direcció general dels impostos de Perpinyà i dels batlles dels pobles concernits : Prada, Codalet, Eus, Vinçà, Vilafranca, Vernet, Serdinyà i Oleta. Fa quatre anys el Consell Departamental, a iniciativa d’Hermeline Malherbe, va decidir digitalitzar el cadastre de cinquanta municipis del rerepaís; el departament i els batlles van acceptar de corregir també els noms. Al Conflent va concernir la Baronia, és a dir els voltants de Jóc i de Vinçà, i la vall de la Llentillà, amb Vallestàvia i Vallmanya.

Però quedaven vint-i-nou municipis sense corregir a la Comunitat de municipis del Conflent. A proposta de Jean Castex va decidir de numeritzar aquests cadastres i li vaig proposar que se’n aprofiti per a corregir-los amb els noms catalans ben escrits. Ho va acceptar. Però dins els vint-i-nou municipis, uns deu ja tenien el cadastre numeritzat amb els noms antics dolents traslladats sobre els nous plans. Un desastre.

A una conferència sobre l’Atles toponímic de Catalunya Nord de Terra Nostra que vaig fer a Prada i on va assistir, li vaig dir que era una llàstima. Em va demanar a qui se podia dirigir i va fer en pocs dies una intervenció directa a l’amo dels impostos a Perpinyà, que va acceptar que els seus serveis tornessin a reobrir els cadastres per fer-ne la correcció.

Per tant ha tingut una possibilitat de fer progressar l’ús del català al seu abast i l’ha aprofitada. Jean Castex ho ha fet, cosa que no se pot dir per altres comunitats de municipis, com la dels Aspres de Renat Olive, o la de la Costa Vermella-Il·liberis de Pere Aylagas, o l’aglomeració de Perpinyà-Mediterrània de Jean-Marc Pujol, on molts municipis no tenen encara llur cadastre corregit en català, a començar per Perpinyà mateix on hi ha sempre els noms de llocs mal escrits després de vint-i-cinc anys de presència d’Unitat Catalana al consell municipal.

Tot plegat se pot considerar que Jean Castex és el nord-català que sobresall a fora del departament, desprès de Cristià Bourquin i, fa més temps, de l’Artur Conte.

Els militars espanyols haurien de callar

Queda un minutet per parlar dels militars espanyols que farien millor de callar, segons tu.

El general millor que callin, però el militars espanyols parlen. Aquest és el tema. Si mireu aquests dies les televisions franceses i espanyoles, o escolteu les ràdios, heu pogut veure la diferència abismal que hi ha entre els dos Estats sobre la informació de l’epidèmia del coronavirus, A França parlen responsables polítics i, cada dia, el professor de medicina Jérôme Salomon, que fa un exposat detallat sobre la situació i no amaga res. Heu constatat que a Madrid, en lloc d’especialistes competents que parlen a ciutadans que volen ser informats, parlen tres generals que en deixen escapar cada dia una o altra de molt grossa.

A Madrid, els generals espanyols a la conferència de premsa diària per informar els mitjans de comunicació sobre el coronavirus. Il·lustració de l’article de Vicent Partal : “El PSOE repesca la Guàrdia Civil contra la dissidència” (font: vilaweb.cat, 19/04/2020).

Què venen a fer generals dins la gestió d’una epidèmia ? Doncs impressionar la gent i recordar que el govern ha aprofitat de l’epidèmia per a militaritzar Espanya i fer callar qualsevol crítica. A més, com a tontos que són de vegades o més sovint, fa dos dies el general de la Guàrdia Civil va deixar anar – llegint el seu paper, doncs no era un lapsus – que el seu cos treballava a “minimitzar tot aquell clima contrari a la gestió de la crisi per part del govern” espanyol. És a dir que revelava la persecució dels que criticaven la gestió de Pedro Sánchez. És censura i voluntat de limitar l’accés a la informació. Va afegir a més que era “per a evitar l’estrès social que perseguien aquestes falsedats”. O sigui que és pel bé de la gent i que qualsevol crítica a Espanya és una falsedat, una fake news i s’ha de combatre, per la Guàrdia Civil.

Ja se sap que qualsevol govern procura influenciar la informació. Però aquí, a Espanya, se tracta d’altra cosa, se tracta de combatre la informació lliure i l’expressió democràtica. És propi dels govern autoritaris o dictatorials. Confirma, si ho calia, que la Guàrdia Civil viu sempre en un ambient franquista.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/597/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-21-dabril-del-2020

Commenter

Articles récents

La Generalitat de Catalogne a finalement son budget. La pandémie du Covid19 s’approfondit dans le monde.
28 avril 2020
Perspective de crise sanitaire et économique aux États-Unis. L’Allemagne critique la gestion du Covid19 de Pedro Sánchez. Une anecdote bourbonienne imaginaire.
14 avril 2020
L’Amérique contaminée de Donald Trump. Far West dans le monde. Encore des anecdotes coronavirées.
7 avril 2020
L’Europe en cours de submersion par le Covid19. Une anecdote coronavirée.
31 mars 2020
Le coronavirus en France et en Espagne. La couronne espagnole et le coronavirus.
24 mars 2020