Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Barcelona tornarà a ser una gran ciutat de congressos i fires. A Europa, desconfinament a la carta.

RÀDIO ARRELS – 12 de maig del 2020 – Crònica d’actualitat 191

Fa dos anys l’ICCA posava Barcelona primera ciutat de congressos del món, davant París i Viena. És també de les primeres ciutats europees de fires i salons, amb grans equipaments. El Mobile World Congress acaba de renovar-li el seu contracte. Es comparen les modalitats del desconfinament i les reaccions a Itàlia, a Alemanya i al Regne Unit.

Barcelona tornarà a ser una gran ciutat de congressos i fires 

Des de casa seua connectem amb Joan Becat. Tractarem d’actualitat avui i per començar de Barcelona, que tornarà a ser una gran ciutat de congressos i fires. 

El coronavirus ha tallat en sec les activitats que comportaven la reunió de molta gent. Recordareu que la primera anul·lació espectacular a Barcelona va ser la d’un congrés mundial, el Mobile World Congress, i no se sap quan aquestes grans manifestacions tornaran a ser permeses. Però tornaran, ineluctablement. Parlem-ne. 

Els congressos i les fires fan l’orgull i la notorietat de les ciutats. Fins i tot les més modestes volen la seua fira-exposició, que atreu només la gent del lloc i dels voltants, com Perpinyà, i fins i tot ciutats més mitjanetes com Narbona o Carcassona. Tant per l’activitat com pel prestigi i la influència regional que donen a Perpinyà, el seu batlle Pau Alduy havia fet construir el Palau de Congressos a la Passejada i després el Palau d’Exposicions al Baix Vernet, a la Ruta de Bonpàs. 

Al nivell superior, hi ha les fires i congressos nacionals, és a dir d’un Estat, per França gairebé tot a París, i el internacionals amb diversos Estats presents, com a expositors, participants o públic. Per damunt hi ha encara les manifestacions intercontinentals i mundials, que concerneixen només unes poques grans ciutats especialitzades i atractives, l’elit, “le gratin”, entre les quals hi ha París i Barcelona. L’Associació internacional de congressos i convencions, l’ICCA, “International Congress and Convention Association” classifica aquestes manifestacions si tenen com a mínim cinquanta delegats i molts Estats. Per sota, ells no compten. 

Cal distingir les fires dels congressos, tot i que són de vegades difícils de classificar. Hi pot haver debats a les fires i presentació de novetats als congressos. Fem-ho clar. A les fires i salons l’objectiu és presentar productes i novetats als especialistes i al públic. Als congressos i convencions l’activitat principal són els debats, les conferències i comunicacions, la informació dels participants acreditats, i evidentment del públic si aquest hi és admès. 

Això precisat, parlem de Barcelona. Pel que fa als congressos, el 2015 Barcelona era la tercera ciutat de congressos del món darrere París i Viena. Fa dos anys, segons aquests associació internacional ICCA, Barcelona era la primera del món, amb 195 manifestacions, davant París i Viena. Venien després Berlin, Londres i Singapur. Pel que fa a les fires la repartició no és tan concentrada, ja que cada Estat té una, dues o tres grans ciutats amb fires estatals/nacionals que atreuen també gent dels Estats veïns i expositors de tot arreu sobre el tema de la fira. Si tot torna a anar bé, pel 2021 i 2022 són previstos en total uns vint mil esdeveniments internacionals o mundials a 161 països, sobretot de setembre a març. Per a l’oferta i la capacitat, Barcelona se troba en el Top10 dels parcs d’exposició, amb Frankfurt, Hannover i Colònia a Alemanya, París a França, Milà a Itàlia, Chicago, Shanghai i, a Espanya, Barcelona i Madrid. 

El recinte tradicional i sempre actiu de la Fira de Barcelona, construït inicialment per acollir
l’exposició internacional de 1929, conservat, millorat i eixamplat fins avui. Té una extensió de
130.000 metres quadrats i sis pavellons de banda i banda de l’Avinguda Maria Cristina. Al fons,
a la falda de la muntanya de Montjuïc, veiem el Palau Nacional, avui Museu d’Art de Catalunya
(font: meet.barcelona.cat).

Aquesta situació preeminent i envejable de Barcelona s’explica per la tradició de la ciutat dels grans esdeveniments, pel seu interès turístic (recordem que és una de les quatre ciutats més fotografiades del món amb París, Roma i Nova York) i pels serveis que ofereix : hotels, activitats culturals i lúdiques. 

Evidentment és degut també als equipaments especialitzats, que són molts a Barcelona, capaços d’acollir milers i desenes de milers de participants. 

Hi ha primer els edificis de la Fira de Barcelona, amb el recinte tradicional de Montjuïc i un recinte nou a la Gran Via, en direcció de l’aeroport, en segon el Palau de Congressos de Catalunya, a la part alta de l’avinguda Diagonal, inaugurat el 2001, en tercer el Centre de Convencions internacional de Barcelona, a l’altra punta a Diagonal Mar, on se va fer el 2004 el Fòrum Universal de les Cultures, i en quart el World Trade Center al Port Vell, al final de les Rambles. A més se pot utilitzar també el Palau de Sant Jordi a Montjuïc. Realment és una capacitat considerable i poc freqüent. 

El nou recinte de la Fira de Barcelona, un dels més grans del món amb 240.000 m2, vuit
pavellons connectats i 45 restaurants. És directament relligat per autoruta amb l’aeroport i és a
prop del nucli de la ciutat. Va ser dissenyat pel japonès Toyo Ito i té un centre de convencions
modulable de 3.000 a 12.000 persones (font: meet.barcelona.cat).

Aquesta posició de Barcelona va saltar a la vista a inici d’any, quan se va decidir d’anul·lar el Mobile World Congress, el Congrés mundial del mòbil, que s’havia de celebrar a partir del 24 de febrer. És considerat com la primera manifestació mundial de totes les fires i els congressos reunits, amb la presència dels més grans productors i firmes, de totes les innovacions i tots els països. Recordeu l’enrenou que va provocar i les notícies arreu del món. Va ser el primer gran sacrifici degut al coronavirus. 

Allavontes l’epidèmia se desenvolupava a Xina i a l’Extrem Orient, començava fort a Itàlia i ja havia tocat França, Espanya i altres Estats europeus. Tant per la por del contagi, ja que amb la gran empresa Huawei els xinesos serien presents en nombre, com per fer la guitza a la Xina, les grans empreses americanes de mòbils i d’internet van decidir de no anar a Barcelona, seguides per firmes europees, i se va prendre la decisió sàvia de no fer aquest any el Mobile World Congress. Se va criticar molt car continuaven fent-se congressos i fires a París, Madrid i altres ciutats. Quinze dies després, el 8 de març, s’autoritzaven encara les grans manifestacions del Dia de la Dona a Espanya, on se va propagar molt el virus. 

La importància de les fires i congressos va aparèixer car se va avaluar la pèrdua econòmica per Barcelona a cent milions d’euros, entre locacions d’espais i entrades, transports, hotels, cultura, oci, compres, etc. 

La crisi del coronavirus s’atenuarà i s’acabarà un dia, i tot reprendrà. Si el Mobile World Congress va ser el primer toc d’alerta de les conseqüències econòmiques, ara és el primer toc d’esperança de la represa d’activitats, En efecte els seus organitzadors i la Fira de Barcelona acaben de firmar un nou contracte – en ple confinament – per domiciliar aquest congrés a Barcelona fins al 2023. Per tant, Barcelona tornarà a ser una gran ciutat de congressos i fires. 

A Europa, desconfinament a la carta 

No en dubtem pas. Es nota moltes les ganes, de la gent de Catalunya Nord de tornar a Barcelona per tots aquests motius. També hem d’anar més lluny, a Europa on el desconfinament és un poc a la carta. 

La setmana passada hem parlat del desconfinament a França i a Espanya, però què passa als altres principals Estats ? 

A Itàlia, el desconfinament ha començat dilluns passat, el 4 de maig, després de dos mesos de confinament. Notem que França ha pres les mateixes decisions, però sempre una setmana més tard. El govern italià ho fa amb molta prudència. Cal dir que l’epidèmia ha castigat fort el país i que hi ha por que torni a rebrotar. 

Els empleats i obrers ha tornat al treball a les empreses i tallers, però se demana mantenir tot el teletreball possible a tot Itàlia i sobretot a Milà, la ciutat més afectada pel virus. Si hi ha una obertura parcial dels comerços, els bars i restaurants queden tancats. A les compres, al treball i als transports cal respectar el distanciament social. El govern obliga al port de mascaretes als llocs tancats, però la Llombardia i Vèneto, la regió de Venècia, molt afectades, han decidit que tothom havia de portar mascaretes ja al sortir de casa. Se poden visitar els pares i pròxims però queden prohibits els àpats i les reunions familiars o entre amics. Se pot circular però no se pot sàller de la seua regió. Observem que França s’ha inspirat molt d’Itàlia. 

Ara bé, una setmana després, s’observa que molta gent se salta les recomanacions. Prenen riscos i fan prendre riscos als altres. Els diaris parlen de la situació a Milà com d’una bomba a punt d’explotar. Veurem aviat si exageren. 

Què passa a Alemanya, que tothom cita com a model ? Doncs no tot està perfecte, evidentment llevat dels seus hospitals. També ha començat el desconfinament el 4 de maig, car hi havia moltes pressions del món de l’economia i se volia reprendre les activitats més d’hora que els altres per prendre parts de mercat. 

S’han reobert parcialment les escoles, els magatzems de menys de 800m2, els museus i els restaurants, però a menys capacitat. La Bundesliga de futbol reprendrà aviat. Certs länders, com Berlin o el Brandenburg, reobriran els restaurants el 15 de maig i els teatres i cinemes a finals de maig. Però les grans manifestacions seran prohibides fins al 30 d’agost. 

Ara bé, ja fa una setmana de desconfinament i la corba de les contaminacions ha tornat a créixer. Tres cantons de länders han reintroduït el confinament car hi havien rebrots forts de contagió, a una casa de jubilats i a indústries càrniques. Mentrestant hi ha pressions per reobrir les fronteres i moltes regions volen aixecar totalment el confinament. Han començat manifestacions de gent – sense mascaretes – contra les mesures de protecció en llocs públics, els magatzems i els transports. Per tant la situació a Alemanya no és tan idíl·lica com sembla. Ara bé, fins ara se n’ha sallit més bé que els seus veïns. 

Tancarem el tema amb el Regne Unit. Ja sabeu que el confinament ha començat tres setmanes més tard que als altres grans Estats car Boris Johnson no creia a l’epidèmia. Des de que va ser afectat ell mateix sembla que s’ho pringui més seriosament. És un sant Tomàs, vol tocar per creure. Per aquesta raó el Regne Unit ha pagat una factura molt alta, amb 32.000 morts. 

Aquest diumenge Boris Johnson ha decidit perllongar el desconfinament fins al 1er de juny però, per a acontentar tothom, ha permès qualques possibilitats : més sallides de la gent i el treball possible pels obrers de les fàbriques i de la construcció. L’oposició ha fet remarcar que un estudi ha mostrat que són en general els treballadors menys qualificats i amb més riscos fins ara. L’economia mana al Regne Unit amb un govern conservador. 

Escòcia i el País de Gal·les critiquen fortament Boris Johnson. No estan d’acord amb la gestió de la crisi. Volien confinament des de l’inici. Critiquen el laxisme del confinament i les previsions del desconfinament, car diuen que la seguretat no està assegurada. Però Boris Johnson té una majoria absoluta a la cambra dels Comuns i continuarà fent el que li dona la gana. 

Referència àudio: https://www.radioarrels.cat/podcast/627/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-11-de-maig-del-2020 

Leave a Reply

Articles recents

Nova etapa en la guerra de Rússia contra Ucraïna. Parlem de migracions.
27 setembre 2022
La Generalitat històrica i Catalunya Nord. Madrid, Espanya i el deute de l’Estat. La rentrada parlamentària a França.
20 setembre 2022
La Diada de l’Onze de Setembre desborda els partits. La temptació de l’ecologisme pessebrita.
13 setembre 2022
Espanya acusada de vulnerar els drets polítics. L’antiga destil·leria de Sant Feliu d’Avall en debat. El “Mess des Officiers” de Perpinyà.
6 setembre 2022
Una UCE d’un nivell excepcional. Catalunya Nord, el país català que no tenia nom.
30 agost 2022

Arxius